Robert Grosseteste
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1168  Stradbroke (Anglaterra) |
| Mort | 9 octubre 1253 (84/85 anys) Buckden (Anglaterra) |
| Sepultura | Catedral de Lincoln, transept Sud-Est 53° 14′ 03″ N, 0° 32′ 09″ O / 53.23418°N,0.535739°O Lincolnshire |
 Bisbe diocesà Lincoln (Anglaterra) | |
| 1235 – 1253 ← Hug de Gal·les – Henry de Lexington → Diòcesi: bisbat de Lincoln | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Oxford |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1235–), sacerdot catòlic (1235–), diaca catòlic (1210–), naturalista, astrònom, matemàtic, físic, filòsof, teòleg |
| Ocupador | Franciscans, professor d'universitat (1229–1235) Universitat d'Oxford (1214–1229) Universitat de París (1209–1214) Universitat d'Oxford (1198–1209) |
| Alumnes | Roger Bacon |
| Orde religiós | Franciscans |
| Consagració | Edmon |
| Festivitat | 9 d'octubre (anglicans), 17 de novembre (episcopalians) |
| Iconografia | Robes de bisbe |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa. Grosseteste és honorat per l'Església d'Anglaterra com a sant, amb festivitat el 9 d'octubre. Igualment, és commemorat amb Hug de Lincoln a l'Església Episcopaliana dels Estats Units el 17 de novembre.
Vida
Va iniciar els seus estudis a Hereford, de la mà del bisbe local i per la seva influència va poder traslladar-se a Oxford, on va esdevenir professor de teologia. Va acumular beneficis de diversos càrrecs religiosos, als quals va renunciar seguint l'ideal de pobresa franciscà, creant una gran polèmica entre altres religiosos, que hi veien un precedent perillós. Va començar aleshores un seguit de reformes per mirar de solucionar la corrupció de l'església, demanant fins i tot ajuda al Papa, a qui tanmateix criticava per la permisivitat davant els excessos del clergat. Aquestes reformes el van dur a fer carrera política, en constant conflicte amb les autoritats seculars. Va obtenir el bisbat de Lincoln, on va centrar-se en la divulgació científica fins que va morir.
Pensament
Grosseteste va avançar-se al mètode científic i en moltes de les seves obres intenta aplicar els seus principis a aspectes com la meteorologia o l'astronomia. Seguint a Aristòtil, creia que els investigadors havien d'usar la generalització per formular lleis generals i usar-les per fer prediccions útils. Les ciències s'ordenen segons ell jeràrquicament perquè unes necessiten les altres i així conclou que les matemàtiques són la ciència primera, perquè totes les altres les usen. Afirmava que tot està fet de llum, però que la llum (entesa com a forma primera i energia alhora) es pot descomponsar en punts i línies i per tant ser estudiada matemàticament, per això va dedicar molts anys a l'estudi de l'òptica, seguint les obres d'Alhazen. Va ser un dels primers a separar el color blanc de la resta.
Religiosament, el seu pensament és proper al d'Agustí d'Hipona i es plasma sobretot en el poema al·legòric "Castell d'amors", on narra la Creació del món i la redempció de la humanitat per Crist. La llum física té un correlat metafísic, s'accedeix a ella mitjançant la fe. Va ser el primer a considerar l'infinit com quelcom mesurable i per tant va afirmar que hi havia infinits majors que els altres (idea que no va ser demostrada fins a l'arribada de Georg Cantor).
Vegeu també
-
Robert Grosseteste, miniatura del s. XIII -
Caplletra del s. XIV, en un manuscrit anglès -
Placa sobre la tomba del bisbe a la Catedral de Lincoln -
Capella i tomba del bisbe a Lincoln
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Grosseteste |