Rutuls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per l'antíc poble del Latium vegeu Rútuls.

Els rutuls (en rutul мыхIадабыр, en rus рутульцы) són un poble del Daguestan al Caucas. Fin a l'època soviètica es repartien en diferents auls (llogarets) formant part de la Rutul Magal, una federació de clans a la que tots els rutuls estaven associats però on també hi havia clans tsakhurs i lesguians. L'associació va permetre la constitució de la nació rutul sota domini soviètic.

Els tutuls habiten 20 pobles del sud-oest del Daguestan (18 d'ells a la vall del Samur i 2 a la vall d'Akhtiçay) i 2 pobles dins d'Azerbaidjan, a tocar de la frontera. A l'inici del domini soviètic estaven a punt de ser absorbits pels lesguians i els àzeris, però es va poder evitar.

El rutul forma part de les llengües lesguianes, grup samurià de la fracció nord-est (txexeno-daguestànica) de les llengües caucàsiques. Es llengua vernacular. Abans de 1920 els que sabien escriure ho feien en àrab. Després, fins al 1930, es va utilitzar per escriure el lesguià i l'àzeri; posteriorment la llengua literària fou el rus (àzeri als dos pobles d'Azerbaidjan) fins que el 1990 el rutul va esdevenir llengua literària.

La religio més antiga era politeista però després es va difondre pel Caucas el zoroastrisme (segle V aC). Al segle V va començar la influència cristiana portada pels armenis. El islam es va introduir al segle XI si bé els àrabs havien arribat al Caucas als segles VII/VIII. Els rutuls van passar a ser musulmans teòricament però conservaven moltes influències zoroastrianes i cristianes i fins i tot politeistes. Al segle XVIII es van difondre els moviments sufís conservadors i les influències preislàmiques foren eliminades al segle XIX. Després els rutuls van passar a ser musulmans sunnites, però conserven costums pròpies com la venjança de clan. Fins al segle XX el matrimoni era endogàmic dins el clan, però als darrers anys ha cedit terreny amb casos de matrimonis interètnics i altres exogàmics.

Els rutuls són pastors transhumants de bens i cabres principalment, dels que aprofiten la carn, la llet i la llana. L'agricultura és minsa per ser el seu hàbitat massa muntanyós. Durant el període soviètic una part de la joventut emigrava als centres urbans, però aquesta tendència no està documentada als darrers anys.

El 1926 hi havia 10.495 rutuls segons el cens oficial; el 1952 eren 6.732, però el 1970 havien pujat a 12.071, el 1979 a 15.032 i el 1989 a 29.672. El 2002 eren gairebé 30.000 només a Daguestan, i uns 200 a Azerbaidjan. Avui es calcula que serien en total més de 40.000, comptant les comunitats emigrades a Turquia i Síria.

Al dia d'avui no hi ha notícies de que la nació rutul hagi adoptat bandera com han fet altres nacions del Daguestan.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, VIII, 661 i 662