Safirina
 Safirina | |
|---|---|
 Safirina (cristall gris-blavós); flogopita (cristalls micàcis marrons i/o daurats) i escapolita (blanc); mostra procedent de Madagascar | |
| Fórmula química | Mg₄(Mg₃Al9)O₄(Si₃Al9O36) |
| Epònim | safir  |
| Localitat tipus | Fiskenæsset old harbour, Fiskenæsset (Fiskenaesset; Qeqertarsuatsiaat), Nuuk (Godthåb), Sermersooq, Greenland |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.15 |
| Dana | 69.2.1b.1 |
| Heys | 16.7.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Color | blau clar, blau-gris*, verd, gris verdós*, rarament groc-marró o rosa |
| Exfoliació | pobre - {100}, {001}, and {010}* |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | incolor |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,4 a 3,5 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,701 a 1,729 nβ = 1,703 a 1,732 nγ = 1,705 a 1,734 |
| Birefringència | δ = 0,004 a 0,005 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 51° to 69°, calculat: 78° to 88° |
| Dispersió òptica | r < v* |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Spr |
| Referències | [1] |
La safirina és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la safirina. Va ser descoberta l'any 1819 a Qeqertarsuatsiaat a la regió de Kitaa, a Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així pel seu color similar al safir.[2]
Sinònims poc usats són zafirina o sapphirina.
Característiques químiques[modifica]
És un aluminosilicat de magnesi amb anions addicionals d'òxid d'alumini i magnesi. Químicament és un sexquiòxid d'alumini. Dins del grup de la safirina amb estructura de inosilicats, pertany al subgrup de l'aenigmatita.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix en roques magmàtiques o metamòrfiques. En roques metamòrfiques d'alta temperatura o xenòlits amb abundància d'alumini i magnesi i baixa concentració de silici. Pot formar-se com mineral magmàtic primari en roques de poca sílice.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: sil·limanita, cianita, cordierita, kornerupina, corindó, surinamita, flogopita, crisoberil, piroxè, espinel·la, granat, calcita o quars.
Usos[modifica]
.jpg)
De vegades, els rars exemplars de gran grandària i neteja, són usats en joieria tallats o poliments com a gemmes.[3]
Els millors per a aquest fi són extrets a Sri Lanka, Madagascar i Groenlàndia.
La Safirina pot també ser sintetitzada artificialment amb propòsits experimentals mitjançant processos hidrotermals.[4] És un mineral molt refractari que si s'aconsegueix sintetitzar podria ser usat a aquest efecte.
Referències[modifica]
- ↑ «Sapphirine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Stromeyer, F. «Analyse einiger von dem Prof. von Giesecke in Grönland entdeckten Fossilien, 2. Saphirin von Fiskenaes oder Kikertarsoeitsiak» (en alemany). Annalen der Physik und Chemie, 63, 1819, pàg. 374.
- ↑ Base de datos de gemas.
- ↑ Christy, A.G. «Synthesis of beryllian sapphirine in the system MgO-BeO-Al₂O₃-SiO₂-H₂O and comparison with naturally occurring beryllian sapphirine and khmaralite. Part 1: experiments, TEM, and XRD» (en anglès). American Mineralogist, 87, 2002, pàg. 1104-1112.
- Zafirina, mindat.org.
- Zafirina, webmineral.com.
- Manual de zafirina, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safirina |