Salvador Anglada i Llongueras
Salvador Anglada Llongueras (Barcelona, 1878 – Can Tunis, 19 d'agost de 1936) fou un empresari i polític carlí català.
Vivia al barri de Sants, on tenia una fàbrica de tints i blanqueigs i hi va fundar el Centro Carlista de Sants. El 1919 participà en una reunió a l'Ateneu Obrer Legitimista de Barcelona, presidida per Pere Roma, Miquel Junyent i Rovira, Estanislao Rico Ariza i Ramon Sales i Amenós on es decidí organitzar un sindicat obrer, independent, basat en la doctrina social del carlisme.[1]
Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte 7 a les eleccions municipals de 1920, per la candidatura carlista jaumista. Durant aquests anys fou sotscaporal del somatent, dirigit per Josep Bertran i Musitu. Va patir un atentat personal l'any 1921, la qual cosa va motivar que els seus companys volguessin venjar-lo.[2] Durant aquests anys, persones vinculades al Sindicat Lliure van ser responsables de represàlies i assassinats de sindicalistes del Sindicat Únic.[3][4]
El novembre de 1932 es va integrar en la candidatura Dreta de Catalunya.[5] El 20 de setembre de 1934 fou detingut per la Guàrdia Civil a Prades perquè van trobar municions i armes curtes al seu domicili de Barcelona.[6] Fou arrestat a casa seva, al carrer Rei Martí de Barcelona, el 14 d'agost de 1936. Acusat de carlí i catòlic, fou afusellat a Can Tunis el 19 d'agost de 1936.[7]
El seu fill Ricard Anglada va lluitar a la guerra civil espanyola integrat en els requeté català, però fou fet presoner i fou internat en el camp de treball del SIM a Concabella.[8] La seva filla, Casilda Anglada Tomàs, va estar casada amb Joaquim Isern i Fabra, alcalde de Parets del Vallès (1962-1966).[9]
Durant la dictadura franquista la plaça de Sants de Barcelona fou anomenada Plaça Salvador Anglada en honor seu.[10]
Referències
- ↑ Ramón Sales i Amenós a el matiner carlí
- ↑ Oller Piñol, Juan. Martínez Anido: su vida y su obra. Librería General de Victoriano Suárez, 1943, p. 83.
- ↑ Pistoleros al amanecer per Xavier Theros, a El País
- ↑ De qui són els carrers? a "Memòria de Sants"
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 107. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ Traslado de un detenido a La Vanguardia, 20 de setembre de 1934
- ↑ Albert Torras Corbella Barcelona. Sants, Hostafrancs i La Bordeta. Recull Gràfic 1855-1975 p. 7
- ↑ Els camps de treball del SIM (II)
- ↑ Joaquim Isern i Fabra
- ↑ ESTACIÓ DE SANTS (1936-1970)