Sideròtil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSideròtil
Fórmula químicaFe(SO₄)·5H₂O
Epònimferro, fibra i composició Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Idria (Idrija Mine), Idrija, Eslovènia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.6.7.2
Heys25.10.3
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Colorgroguenc, blanc, verd clar; incolor en llum transmesa
Duresa2,5
Lluïssorsedosa
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,513 a 1,515 nβ = 1,525 a 1,526 nγ = 1,534 a 1,536
Birefringènciaδ = 0,021
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 80° a 86°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1963 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSdt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

El sideròtil és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcantita. Rep el seu nom del grec sideros (ferro), i tilos (fibra), en al·lusió a la seva composició i al seu hàbit.

Característiques[modifica]

El sideròtil és un sulfat de fórmula química Fe(SO₄)·5H₂O.[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el sideròtil pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es pot formar deguta a la deshidratació de la melanterita cúprica. Va ser descoberta a la mina Idria, a la localitat d'Idrija, a Eslovènia, on sol trobar-se associada a la melanterita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada al Sot de les mines, a Santa Creu d'Olorda (Barcelonès), província de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Siderotil» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].
  2. «Siderotil» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 juny 2017].
  3. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]