Sideròtil
 Sideròtil | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe(SO₄)·5H₂O |
| Epònim | ferro, fibra i composició  |
| Localitat tipus | mina Idria (Idrija Mine), Idrija, Eslovènia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.04 |
| Dana | 29.6.7.2 |
| Heys | 25.10.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | groguenc, blanc, verd clar; incolor en llum transmesa |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,513 a 1,515 nβ = 1,525 a 1,526 nγ = 1,534 a 1,536 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 80° a 86° |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1963 s.p. |
| Símbol | Sdt |
| Referències | [1][2] |
El sideròtil és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcantita. Rep el seu nom del grec sideros (ferro), i tilos (fibra), en al·lusió a la seva composició i al seu hàbit.
Característiques[modifica]
El sideròtil és un sulfat de fórmula química Fe(SO₄)·5H₂O.[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el sideròtil pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es pot formar deguta a la deshidratació de la melanterita cúprica. Va ser descoberta a la mina Idria, a la localitat d'Idrija, a Eslovènia, on sol trobar-se associada a la melanterita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada al Sot de les mines, a Santa Creu d'Olorda (Barcelonès), província de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «Siderotil» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].
- ↑ «Siderotil» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 juny 2017].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].