Paracoquimbita
 Paracoquimbita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₄(SO₄)₆·(H₂O)₁₂·6H₂O |
| Epònim | coquimbita i para- |
| Localitat tipus | Alcaparrosa mine (en)  , Calama i Tierra Amarilla |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.8.4.1 |
| Heys | 25.10.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,926(9) Å; c = 51,3(21) Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Color | violeta clar |
| Macles | en {0001}, comunes |
| Exfoliació | desigual en {0112} i {1014} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,11(1) g/cm³ (mesurada); 2,115 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,550() nε = 1,555(2) |
| Birefringència | δ = 0,005 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1933 |
| Símbol | Pcoq |
| Referències | [1] |
La paracoquimbita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la coquimbita. Rep el nom per la seva relació amb la coquimbita.
Característiques[modifica]
La paracoquimbita és un sulfat de fórmula química Fe₄(SO₄)₆·(H₂O)₁₂·6H₂O, fórmula que va ser redefinida el 2019.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Pel que sembla només conté traces d'alumini, a diferència de la coquimbita. És una espècie dimorfa de la coquimbita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paracoquimbita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Aquesta espècie va ser descrita a partir de material trobat a tres indrets diferents de Xile, dos d'ells a Calama, a la regió d'Antofagasta (la mina Alcaparrosa i la mina Queténa) i l'altre a Tierra Amarilla, a la província de Copiapó, a la regió d'Atacama. També ha estat descrita a Amèrica del Nord, a Europa i a l'Àfrica.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paracoquimbita |
- ↑ «Paracoquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2017].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 52». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 887-893 [Consulta: 14 gener 2020].