Calcantita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calcantita

Calcantita amb guix, mina Canaveille, Pirineus orientals francesos
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química CuSO4 · 5H2O
Nickel-Strunz 07.CB.20
Dana 29.6.7.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí triclínic
Hàbit cristal·lí típicament estalactític, incrustat, reniforme o massiu. Els cristalls naturals són rars, sent prismàtics curts o tabulars
Estructura cristal·lina a = 6.11 Å, b = 10.673 Å, c = 5.95 Å; α = 97.58°, β = 107.17°, γ = 77.55°; Z = 2
Simetria triclínica 1 pinacoide
Color blau
Macles rarament forma macles cruciformes
Exfoliació {110} imperfecta
Fractura concoide
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2.12 - 2.3
Densitat 2,2 a 2,3
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.514 nβ = 1.537 nγ = 1.543
Birefringència δ = 0.029
Solubilitat soluble en aigua, tenyint-la de blau
Altres característiques tòxica
Referències [1]

La calcantita (del grec jalkos, coure i anthos, flor) és un mineral de la classe dels sulfats amb un gran contingut en coure, descrit per primera vegada pel mineralogista alemany Wolfgang Franz von Kobell.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La calcantita és un mineral hidrosoluble. És un pentahidrat i el membre més comú d'un grup de sulfats hidratats similars, anomenat grup calcantita. Cristal·litza en el sistema triclínic, tot i que acostuma a trobar-se recristal·litzat en forma de crostes degut a la seva hidrosolubilitat. Acostuma a trobar-se en hàbit típicament estalactític, en incrustacions, reniforme o massiu. La seva duresa és força baixa, 2,5 a l'escala de Mohs.

Molts exemplars de calcantita posats a la venda (per exemple a les subhastes en línia), generalment ben cristal·litzats, són creats artificialment.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Al tractar-se d'un mineral hidrosoluble, només es troba en llocs molt secs. Es presenta formant estalactites de fins a un metre de longitud en Bisbee, Arizona, Estats Units, i a Riotinto, Huelva. Altres jaciments d'interès són a Chuquicamata (Xile), i a Rupelo, Villaespasa i Campolara (Burgos); a Cerro Minado (Múrcia) ia Sant Feliu de Buixalleu, Girona. Atès que la calcantita es troba en dipòsits oxidats d'altres minerals de coure, es troba habitualment associada a altres minerals, com la calcita i la seva polimorfa, l'aragonita, tots dos CaCO3, la brochantita, CU4(SO4)(OH)6, la calcopirita, CuFeS2, la mMalaquita, Cu2(CO3)(OH)2 i la melanterita, FeSO4 · 7H2O.

Grup calcantita[modifica | modifica el codi]

Aquests grup està compost per la calcantita i altres tres sulfats amb idèntica en composició química que aquesta, (Mg, Cu, Mn, Fe)2+SO4 · 5H2O, amb l'excepció de la substitució dels ions de coure per manganès a la jokokuita, per ferro al sideròtil, o per magnesi a la pentahidrita.[2]

Varietats[modifica | modifica el codi]

La phillipita és la única varietat que es coneix de la calcantita, i es tracta probablement d'una calcantita fèrrica impura, amb fórmula Cu3Fe3+2(SO4)6 · 40H2O. Ha sigut trobada a la província de Santiago, Xile, i a Festa, Trento, Itàlia.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chalcanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
  2. «Chalcanthite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
  3. «Phillipite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcantita Modifica l'enllaç a Wikidata