Epsomita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Epsomita

Espeleotema d'epsomita en una cova de Nou Mèxic
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química MgSO4 · 7H2O
Simetria cristal·lina ortoròmbic disfenoidal
Classificació de Nickel-Strunz 07.CB.40
Classificació de Dana 29.6.11.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 11.86 Å, b = 11.99 Å, c = 6.858 Å; Z = 4
Color blanc, groguenc, verdós, vermellós, rosa
Hàbit cristal·lí acicular, incrustacions fibroses
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Macles rarament observades a {110}
Exfoliació perfecta {010}, distina {101}
Fractura concoïdal
Duresa en l'escala de Mohs 2 a 2,5
Lluïssor vítria, sedosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 1,67 a 1,68
Densitat 1,68
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.433 nβ = 1.455 nγ = 1.461
Birefringència δ = 0,028
Angle 2V mesurada: 52°
Solubilitat en aigua
S'altera amb es deshidrata en aire sec
Referències [1][2][3]

L'epsomita és un mineral de la classe dels sulfats. Jean-Claude Delamétherie li va donar nom el 1806 per la localitat anglesa d'Epsom, lloc on va ser descoberta. Pertany i dóna nom al grup epsomita de minerals.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratat, amb fórmula MgSO4 · 7H2O. Encara que el seu color principal és blanc, l'epsomita sovint apareix acolorida amb una varietat de matisos pàl·lids deguts a la presència d'impureses. Aquestes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganès i zinc; el color rosa es relaciona amb la presència de cobalt mentre que el verd s'associa a la de níquel. Forma una sèrie de solució sòlida completa tant amb goslarita com amb la morenosita.[5][6]

L'epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarg i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, pel que ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només amb alcohol. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'epsomita apareix formant cristalls, agregats fibrosos, crostes, estalactites o eflorescències. Habitualment es troba com eflorescències en zones abrigades d'afloraments rocosos dolomítics i calcaris. Sovint també es pot trobar en les parets de coves i en dipòsits de llacs salats. Així mateix abunda en parets de mines de carbó i mines metal·líferes, fins i tot en els suports de fusta i en el material abandonat. Es presenta en associació amb melanterita, guix, halotriquita, pickeringita, alunògen, rozenita i mirabilita.

Els jaciments d'epsomita són freqüents, podent-se destacar els existents en l'antiga Unió Soviètica, als llacs magnèsics de Djaman-Klytch i de Djelonsk. En els llacs salats de la Muntanya Kruger (Washington, Estats Units) s'han trobat cristalls que arriben als 2 metres. A Espanya hi ha eflorescències importants molt a prop de Calataiud (Aragó) i a Mèxic en Aquil·les Serdán (Chiapas).

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Aromita, probablement una barreja d'epsomita i pickeringita, amb fórmula Mg6Al2(SO4)9 · 54H2O originalment descrita a la Pampa d'Aroma, Negreiros, Regió de Tarapacá, Xile.[7]
  • Epsomita cobàltica, una varietat que conté fins a un 2,5% en pes de CoO, amb fórmula (Mg,Co)SO4 · 7H2O.[8]
  • Epsomita cúprica i zíncica, una varietat que conté zinc i coure.[9]
  • Epsomita fèrrica, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Mg,Fe2+)SO4 · 7H2O.[10]
  • Epsomita manganífera, una varietat que conté manganès, de color groguenc o vermellosa, trobada a Špania Dolina, Eslovàquia.[11]
  • Epsomita manganífera i zíncica, una varietat que conté manganès i zinc, amb fórmula (Mg,Mn,Zn)SO4 · 7H2O.[12]

Grup epsomita[modifica | modifica el codi]

Un grup de sulfats de metall (II) heptahidratats i ortoròmbics amb la fórmula general M SO4 · 7H2O, en què M = Mg, Ni o Zn. Un suposat endmember de Fe és la tauriscita. A banda de l'epsomita, el grup està format per les següents espècies: goslarita i morenosita, amb les quals també forma sèries de solució sòlida completes.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  2. «Epsomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral data. [Consulta: 30 juny 2014].
  3. «Epsomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  5. «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  6. «Epsomite-Goslarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  7. «Aromite (of Darapsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  8. «Cobaltoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  9. «Cuprian Zincian Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  10. «Ferroan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  11. «Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  12. «Zincian Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epsomita