Boothita
 Boothita | |
|---|---|
 Boothita (verd) amb arsenosiderita (daurat)  | |
| Fórmula química | CuSO₄·7H₂O |
| Nom IUPAC | sulfat de coure(II)—aigua (1/7) |
| Localitat tipus | mina Alma (Alma Pyrite Mine), dipòsit Leona Heights, Leona Heights, Oakland, Oakland Hills, Diablo Range, Comtat d'Alameda, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.06 |
| Dana | 29.6.10.2 |
| Heys | 25.2.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blau clar; blau clar a la llum transmesa |
| Exfoliació | imperfecta/regular - en {001} imperfecta |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa, nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,1 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,470 nβ = 1,480 nγ = 1,490 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1903 |
| Símbol | Boo |
| Referències | [1] |
La boothita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la melanterita. Rep el seu nom en honor de Edward Booth (1857-1917), químic a la Universitat de Califòrnia.[1]
Característiques[modifica]
La boothita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són molt rars, complexos, típicament fibrosos o cristal·lins massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boothita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, retgersita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
La boothita va ser descoberta a la mina Alma, a Leona Heights (Califòrnia, Estats Units) com a producte d'alteració de la calcopirita i associada a calcantita, melanterita i pisanita.[2] També ha estat descrita a altres indrets de Califòrnia i als estats nord-americans d'Arizona, Massachusetts, Montana, Nevada i Utah. Fora dels EUA ha estat descrita a Austràlia, França, Itàlia, Noruega, Rússia i Xile.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boothita |