Simko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simko (centre)

Simko Shikak també Ismail Agha Shikak (1887-1930), (conegut a l'Iran com Simitquh una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un cap de la tribu kurda dels shakaks. Va néixer en una destacada família feudal basada a Chihriq, castell situat prop del riu Baranduz a la regió d'Urmia a l'Iran nord-occidental. Vers 1920 parts de l'Azerbaidjan iranià situades a l'oest de Llac Urmia estaven sota el seu control.[1] Va portar als pagesos kurds a la batalla i va derrotar l'exèrcit persa en unes quantes ocasions.[2] El govern iranià el va fer assassinar el 1930.[3] Simko també va participar en la massacre dels assiris de Khoy[4] i instigava la massacre de un miler d'assiris a Salmas.[5]

Familia[modifica | modifica el codi]

La seva família era un de les més prominents de les famílies kurdes, políticament actives en el regnat dels qajars des de final del segle XVIII als primers anys del segle XX. Sadiq Khan Shikak era un dels generals i governadors en el primer estat qajar del Agha Muhammad Shah i manava una força de 10.000 soldats. Aviat però va caure del favor del monarca qajar, i llavors va intentar assassinar-lo. Sadiq Khan fou acusat de participar en la ciutat de Shusha en el assassinat del xa el 1797. Entre altres membres prominents de la família cal esmentar a Ismail Khan el Gran, i el seu fill Ali Khan, a Muhammad Pasha (fill d'Ali Khan), i a Cewer (Djafar) Agha (germà de Simko). Molts membres de la família foren assassinats per l'estat qajar com Cewer (Djafar) Agha que fou mort a Tabriz per ordre del governador general.[6]

Assassinat de Cewer Agha[modifica | modifica el codi]

El 1905, el monarca 1ajar Muzaffar al-Din Shah nomenava a Husein Quli Khan Nizamul-saltana com a governador general de l'Azerbaidjan. Segons l'historiador iranià Ahmad Kasravi, Nizamul-saltana oficialment va convidar a Cewer Agha a Tabriz per consultar-lo sobre els assumptes de la frontera entre Pèrsia i l'Imperi Otomà. Una vegada que Cewer Agha va arribar a Tabriz, Nizamul-saltana demanava a Muhammad Hussein Khan Zargham de convidar a Cewer Agha a la seva pròpia residència i assassinar-lo. Cewer Agha anava acompanyat per set dels seus guàrdies incloent-hi un dels seus oncles. Muhammad Ali Mirza, el príncep hereu persa, havia ordenat el seu assassinat mitjançant telègraf enviat a Nizamul-saltana. Cinc dels guàrdies de Cewer Agha aconseguien escapar-se del complot d'assassinat a Tabriz en una batalla ferotge, i retornar al castell de Chari. El pare de Cewer, Muhammad Agha, buscava ajuda del sultà otomà Abdul Hamid II a Istanbul per venjar l'assassinat del seu fill. No obstant l'enviat persa a la cort otomana va aconseguir evitar aquestos esforços i segons algunes fonts, Muhammad Agha fou assassinat en una conspiració organitzada pels qajars a Istanbul. L'assassinat de Cewer Agha provocava hostilitat entre el Kurds. A més els molts intel·lectuals perses constitucionalistes a Tabriz i Teheran condemnaven el seu assassinat.

La vida política de Simko[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents punts de vista sobre Simko entre els historiadors kurds.[7]

Després d'assassinat de Cewer Agha, Simko esdevenia el cap de les forces shakaks. Des d'aquest moment el govern iranià intentava assassinar-lo com als altres membres de la seva família. El 1919 Mukarramul-Molk, el governador de l'Azerbaidjan, amb l'ajuda d'armenis, ideabva un complot per matar Simko enviant-li un regal amb una bomba oculta al interior.[8] Encara que el complot va fallar, mostrava les intencions del govern persa-iranià, i empenyia a Simko a un període turbulent de confrontació política i militar amb l'Iran.

Simko estava en contacte amb uns altres nacionalistes kurds com Abdurrazaq Badrkhan (Bedirhan) i Seyyed Taha Gilani (nét de Sheikh Ubaidullah Nahri que s'havia revoltat contra Pèrsia el 1880). Seyyed Taha era un nacionalista kurd que estava difonent propaganda entre els kurds iranians a favor de la unió del Kurdistan iranià i el Kurdistan turc (otomà) en un estat independent.[9] Era també conscient de la geopolítica internacional i del nacionalisme modern. En una de les seves cartes a autoritats iranianes, parla del dret d'autogovern i d'autonomia per al kurds i compara les demandes kurdes amb demandes similars d'altres nacionalitats a Europa.

El govern de Simko 1918-1922[modifica | modifica el codi]

verd clar: Àrea aproximada a l'oest del llac Urmia, sota control de Simko

A l'estiu de 1918, Simko havia establert la seva autoritat a la regió a l'oest del llac Urmia, aprofitant l'anarquia a la regió amb els moviments dels exèrcits otomà i rus que havien estat lluitant a la I Guerra Mundial i que creuaven la zona, els russos en retirada i els otomans per envair el Caucas.[10] El 1919, Simko organitzava un exèrcit de 20.000 Kurds i aconseguia establir un petot estat a la Pèrsia nord-occidental centrat a la ciutat d'Urmia (Urmiya). Després de la conquesta d'Urmia, Simko designava a Teymur Agha Shikak com a governador de la ciutat. Després d'això, organitzava les seves forces per lluitar amb l'exèrcit persa a la regió i aconseguia expandir l'àrea sota el seu control a ciutats pròximes com Mahabad, Khoy, Miandoab, Maku i Piranshahr en una sèrie de batalles. En la batalla de Gulmakhana, les forces kurdes sota el seu comandament, arrabassaren el control de Gulmakhana i la carretera Urmia-Tabriz a les forces perses. En la batalla de Shakaryazi va morir el comandant de l'exèrcit iranià, Amir Ershad General. En la batalla de Miandoab Reza Khan Mirpanj comandant de l'exèrcit iranià, enviava a Khaloo Qurban a aturar l'expansió kurda, però fou derrotat i mort per les forces de Simko el 1922. En la batalla per la conquesta de Mahabad, Simko mateix manava les seves forces amb l'ajuda de Seyyed Taha Shamzini. La batalla més dura fou l'octubre de 1921, i les forces iranianes foren derrotades i el seu comandant major, Malakzadeh, junt amb 600 gendarmes iranians, van morir. Simko també conqueria Maragha i fomentava la revolta de les tribus lurs de l'Iran occidental. El govern de Teheran intentà arribar a un acord amb Simko sobre la base de l'autonomia kurda limitada.[11] Simko havia organitzat un poderós exèrcit kurd que era molt més fort que les forces governamentals iranianes. Com que el govern central no podria controlar les seves activitats, continuava expandint l'àrea sota el seu control i per 1922, les ciutats de Baneh i Sardasht eren sota la seva administració.[12]

Massacre de Cristians i assassinat de patriarca d'assiri[modifica | modifica el codi]

El març de 1918, sota el pretext d'una reunió als efectes de cooperació, Simko arranjava l'assassinat del patriarca nestorià assiri, Mar Shamon (Mar Shimun XXI Benyamin), al que va parar una emboscada amb els seus 150 guàrdies quan Mar Shimon estava entrant al seu carruatge. L'anell patriarcal fou robat en aquest moment i el cos del patriarca només fou recobrat unes hores després. (realt d'un assiri Daniel d-Malik Ismael, testimoni directe dels fets, publicat a Teheran el 1964.).[13][14][15] Després de l'assassinat de Mar Shimun, els cristians hakkaris prenien revenja en la població musulmana de Salmas i de la majoria de les poblacions al modern comtat de Salmas, mentre que Simko i els seus homes massacraven cristians a Khoy. Bandolers cristians terroritzaven pel seu costat tant cristians com musulmans.

Un missioner descriu aquest període com un regnat de terror dur d'imaginar per als musulmans.[16] Simko també instigava la massacre de un miler de cristians a Salmas.[17]

Les activitats culturals de Simko[modifica | modifica el codi]

Les primeres escoles per a kurds s'establien a Mahabaad el 1909 per missioners internacionals que operaven sota la Missió Luterana d'Orient. També fou llavors quan aparegué el primer periòdic kurd, encara que no va durar molt de temps. Simko atacava els habitants kurds i altres de Mahabaad que operaven com auxiliars de l'exèrcit otomà. Les escoles a Mahabaad es recuperaren només quan els missionaries que sobrevivien s'atreviren a retornar el 1920 quan la fúria de Simko es dirigia contra l'exèrcit iranià. El 1912, Simko i Abdul Razzaq Badirkhan van establir un diari en kurd a l'Iran, una revista mensual titulada Kurdistan. A més, obria una escola kurda a la ciutat nord occidental de Khoy. Aquestes activitats culturals eren principalment organitzades per una associació anomenada Cîhandanî basada a Khoy. Des de 1919 fins al final del seu moviment el 1922, també publicava un diari titulat Roja Kurd que era l'òrgan oficial del seu govern a Urmia. L'editor en cap de Roja Kurd era Muhammad Turjanizade.

La derrota de Simko[modifica | modifica el codi]

En la batalla de Sari Taj el 1922, les forces de Simko no van poder resistir l'atac de l'exèrcit iranià a la regió de Salmas i foren derrotades finalment i el castell de Chari fou ocupat. Les forces iranianes enviades contra Simko eren 10.000 soldats.[18] Simko i mil dels seus soldats muntats, es refugiaven a Turquia i foren forçats a deposar les seves armes.

Assassinat[modifica | modifica el codi]

El 1930, el comandant de General d'Exèrcit Iranià Hassan Muqaddam enviava una carta a Simko, que estava residint al poble de Barzan (Iraq), i el convidava a una reunió a la ciutat d'Oshnaviyeh (Ushnu). Després de consultar els seus amics, Simko junt amb Khorshid Agha Harki anava a Oshnaviyeh on foren convidats a la casa de comandant local de l'exèrcit, coronel Norouzi i se li va dir que esperés allí al general iranià Hassan Muqaddam. El coronel Norouzi va convèncer a Simko d'anar a la rodalia de la ciutat per donar la benvinguda al general que arribava. Però això era una trampa i Simko va caure a una emboscada i fou mort el vespre del 30 de juny de 1930.

Implicació Estrangera[modifica | modifica el codi]

Gran Bretanya[modifica | modifica el codi]

Teheran repetidament va acusar a la Gran Bretanya (i Iraq) de encoratjar el malestar kurd, i es va moletar profundament per l'asil donat per l'Iraq a Simko després del 1922 i a Sardr Rasid el 1923.[19]

Turquia[modifica | modifica el codi]

Segons The New York Times de 10 de juliol de 1922: "Es diu que Simko dirigia 85,000 homes i fou ajudat per Mustafà Kemal antic ministre de la guerra otomà.[20]

Les forces de Simko es van unir a les forces otomanes durant la seva massacre de cristians a l'Azerbaidjan occidental.[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. Dahlman, The Political Geography of Kurdistan, Eurasian Geography and Economica, pp.271-299, No.4, Vol.43, 2002. p.283
  2. B. O'Leary, J. McGarry,The Future of Kurdistan in Iraq, University of Pennsylvania Press, 355 pp., ISBN 0-8122-1973-2 (vegeu pàg.7)
  3. M. M. Gunter, The Kurdish Question in Perspective, World Affairs, pp. 197-205, No.4, Vol. 166, Spring 2004. (vegeu pàg. 203)
  4. John Joseph, "The Modern Assyrians of the Middle East: Encounters With Western Christian Missions, Archaeologists, and Colonial Power (Studies in Christian Mission) (Hardcover)", Brill, 2000. pg 147: "Simko i els seus homes s'havien retirat a Khoi on participaven a la massacre dels cristians
  5. Maria T. O'Shea, "Trapped Between the Map and Reality: Geography and Perceptions of Kurdistan", Routledge, 2004. pg 100: "Simultàniament un miller de cristians eren assassinats a Salmas, en una massacre instigada per Simko.
  6. M. Th. Houtsma, E. van Donzel, E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 1993, ISBN 90-04-08265-4, p.290
  7. Segons Mehrdad R. Izady (Escriptor kurd belga): "Shakak Ismail Agha Simko, abans de la seva execució pel monarca iranià Reza Shah en 1930, havia fet prou atrocitats durant la seva vida política de 15 anys com per col·locar-lo al costat de canalles històrics com Àtila el rei dels huns... llavors es va beure la sang del patriarca com a demostració de la seva ràbia", a The Kurds: A Concise Handbook, Mehrdad R. Izady, Taylor & Francis, 1992, ISBN 0-8448-1727-9, 9780844817279, Page 57
  8. Handren, Dilan. «La rebel·lió de Simko Agha» (en alemany). Kurdmania, 2 de febrer de 2009 [Consulta: 23 de febrer de 2009].
  9. F. Kashani-Sabet,Frontier Fictions: Shaping the Iranian Nation, 1804-1946,328 pp., I.B. Tauris, 1999, ISBN 1-85043-270-8 p.153.
  10. W. G. Elphinston, The Kurdish Question, International Affairs, Vol.22, No.1, pp.91-103, 1946. page 97
  11. The Kurds in Iran, By David McDowall, 1991.
  12. F. Koohi-Kamali, Nationalism in Iranian Kurdistan in The Kurds: A Contemporary Overview, Ed. By P.G.Kreyenbroek, and S. Sperl, 252 pp., Routledge, 1992, ISBN 0-415-07265-4 pp.175,176
  13. M. Th. Houtsma, E. van Donzel, E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, 1993, ISBN 90-04-08265-4, p.118
  14. Maria T. O'Shea, "Trapped Between the Map and Reality: Geography and Perceptions of Kurdistan", Routledge, 2004. pg 100: Simko més tard arranjava l'assassinat de Mar Shamon, el patriarca assiri, el març de 1918, sota el pretext d'una reunió per parlar de cooperació
  15. Mordechai Nisan, "Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression", McFarland, 2002, pg 187: Simko, el líder kurd a Pèrsia, havia convidat a Mar Shimon a una conferència a Kuhnehshahr, a l'oest de Salmas, el besava -- i llavors traïdorament assassinava al patriarca nestorià i als seus homes
  16. John Joseph, "The Modern Assyrians of the Middle East: Encounters With Western Christian Missions, Archaeologists, and Colonial Power (Studies in Christian Mission) (Hardcover)", Brill, 2000. (vegeu pàg. 147)
  17. Maria T. O'Shea, "Trapped Between the Map and Reality: Geography and Perceptions of Kurdistan", Routledge, 2004. pg 100: "Simultàniament, un 1000 cristians eren assassinats a Salmas, en una massacre instigada per Simko"
  18. S. Cronin, Riza Shah and the disintegration of Bakhtiyari power in Iran, 1921-1934, Iranian Studies, Vol.33, No.3-4, pp.349-376, Summer-Fall 2000 p. 353
  19. Stephanie Cronin, "British influence during the Reza Shah period, 1921-1941, Encyclopedia Iranica a [1]
  20. KURDISH REPUBLIC FORMED.; Simko, Bandit Leader, Said to Have Defeated Persian Troops.
  21. Eliz Sanasarian, "Religious Minorities in Iran", Cambridge University Press (22 de maig de 2000). pàg. 178: "Les forces de Simko es van unir als turcs i van matar a molts cristians que fugien."

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]