Spútnik 1

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sputnik 1

Rèplica de l'Sputnik 1
Tipus de missió Demostració tecnològica
Operador OKB-1
Designació Harvard 1957 Alpha 2
Núm. SATCAT 2
Duració de la missió 3 mesos (90 dies)
Òrbites realitzades ~1.400
Propietats de la nau espacial
Fabricant OKB-1
Ministeri Soviètic d'Indústria Radiotècnica
Massa de llançament 83,60 kg
Inici de la missió
Data de llançament 4 d'octubre de 1957, 19:28:34 UTC
Coet Sputnik 8K71PS
Lloc de llançament Cosmòdrom de Baikonur
Fi de la missió
Últim contacte 26 d'octubre de 1957
Data de decaïment 4 de gener de 1958
Paràmetres orbitals
Sistema de referència Òrbita geocèntrica
Règim Òrbita terrestre baixa
Semieix major 6.955,2 km
Excentricitat 0,05200999975204468
Perigee 215.0 km
Apogee 939.0 km
Inclinació 65,10 graus
Període 96,20 minuts

L'Spútnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la història.[1] A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va enlairar un coet R-7 des de Toretam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida un poc més gran que la d'una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat.

El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l'Spútnik els americans aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Spútnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, president soviètic després de Stalin, va comentar irònicament "Bah, només han pogut llançar una taronja".

En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.

L'Spútnik 1, primer satèl·lit llançat.

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

El cap d'enginyers encarregats de la construcció de l'Spútnik I fou Serguei Koroliov.

L'Spútnik 1 era una esfera d'alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d'energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a La Terra sobre la temperatura dins i fora de l'esfera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (rus) «Спутник-1 – начало космической эры». Rustrana.ru, 21 juliol 2005. [Consulta: 4 octubre 2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spútnik 1


[[]]