Stabat Mater (Rossini)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stabat Mater
Compositor: Gioachino Rossini
Forma musical: Stabat Mater
Any: 1832; 1837-1842
Estrena: Sala Ventadour de París, 7 de gener de 1842
Dedicatòria: Manuel Fernández Varela
Durada: 50'
Instrumentació: Solistes, cor i orquestra
Moviments:
  1. Stabat Mater dolorosa
  2. Cuius animam
  3. Quis est homo
  4. Pro peccatis
  5. Eia, Mater
  6. Sancta Mater
  7. Fac ut portem
  8. Inflammatus et accensus
  9. Quando corpus
  10. Amen, in sempiterna

Stabat Mater és una obra musical creada pel compositor italià Gioachino Rossini amb forma de seqüència litúrgica sobre uns versos tradicionals catòlics del segle XIII (la pregària Stabat Mater) atribuïts al papa Innocenci III o al frare franciscà Jacopone da Todi i va ser estrenada el 7 de gener de 1842 a la sala Ventadour de París.

El 1831, un ric mecenes va convidar a Rossini a compondre un Stabat Mater. El compositor estava en un moment personal magnífic i desitjava crear una peça que rivalitzés amb l'enormement popular de Stabat Mater de Pergolesi, i va accedir a la composició si aquesta només s’utilitzava per a ús privat. Una vegada establertes les parts principals del text, Rossini va sofrir un fort atac de lumbàlgia. En aquell moment només havia escrit sis dels deu números que formen l'obra i fou completada pel director del Teatre Italià Giovanni Tadolini, a sol·licitud del mateix compositor tot i que l'obra va ser completament atribuïda a Rossini.

Uns anys més tard, va descobrir que el manuscrit havia sigut venut a un editor, trencant-se l’acord inicial, i quedant tacada, probablement la seva reputació. Aquest fet va portar Rossini a un judici per recuperar-la i temps després a compondre, ell mateix, els quatre números restants. La nova versió fou estrenada el 1842 a París amb gran èxit, fins al punt d'haver de repetir tres fragments, un d'ells va ser el Sancta Mater (o Mare Santa claveu les ferides del crucificat fortament en el meu cor). Dos mesos després es representà a Bolonya triomfalment dirigit per Gaetano Donizetti.

L'obra es divideix en deu parts:

  • Stabat mater dolorosa. Destinat als quatre solistes i al cor, no presenta grans exigències vocals. De caràcter tremendament religiós, el seu desenvolupament musical és considerablement lúgubre, ombrívol i malenconiós.
  • Cuius animam. Està destinat al tenor solista i posseeix un curiós i estrany to nostàlgic que contrasta amb el gran ambient presentat en l'anterior part. De desenvolupament elegantment alegre, el tenor solista necessita posseir un adequat domini de la regió aguda per resoldre de forma satisfactòria les diverses pujades que es produeixen en la peça cap a l'agut (necessita l'emissió d'un reb4) i les escales ascendents situades al final de la peça.
  • Quis est homo. Es tracta d'un duo per a les solistes femenines. El seu desenvolupament és melodiós i elegant, presentant vocalment algunes dificultats, ja que hi abunda la coloratura i l'ornamentació vocal.
  • Pro peccatis. Està destinada al baix solista i es caracteritza pel seu pausat desenvolupament i el seu to de recolliment. És una part vocalment còmoda per al solista i no presenta grans dificultats vocals, excepte l'emissió de notes moderadament agudes en certes parts de la peça.
  • Eia Mater. Destinat al cor mixt amb participació del baix solista, es tracta d'una peça a capella d'esglaiadora i dolorosa religiositat. Les puntuals aparicions de esperançadores veus blanques contrasten com si es tractés d'àngels amb les ombrívoles veus dels baixos, creant un adequadíssim ambient per al desenvolupament d'aquesta part.
  • Sancta Mater. Destinat al quartet, aquesta peça representa una alenada d'aire fresc després del sepulcral ambient respirat a la part anterior. Es tracta d'una peça amb clares ressonàncies operístiques, de contrapuntístic, relaxat i vivaç desenvolupament i sense grans exigències vocals, encara que la cadència final, d'aparent facilitat, presenta certes dificultats.
  • Fac ut portem. Destinat a la mezzosoprano solista, és de desenvolupament pausat i to pacífic, recollidor i malenconiós, a la qual cosa col·labora en gran manera la contínua presència de la trompa. Vocalment requereix un bon control del registre agut de la vocalitat i domini sobre el fiato per atacar frases de considerable longitud.
  • Inflammatus et accensus. Destinat a la soprano solista i al cor, es tracta de la peça amb la càrrega emocional més gran de totes les que formen aquest Stabat Mater. En només quatre minuts i mig, el compositor, gràcies a l'impressionant ús de les cordes, el vent i la percussió, és capaç de fer experimentar a l'oient tensió, expectació, desassossec, tristesa i emoció, així com traslladar-nos des de les profunditats infernals fins a llacunes celestials. Especialment destacable és el contrast existent entre els dos versos que conformen aquesta part, marcadament apocalíptic el primer i absolutament piadós el segon. Vocalment és una peça bastant exigent per a la soprano: exigeix ​​un bon domini sobre el fiato, la coloratura i la regió aguda de la seva vocalitat (precisa l'emissió final d'un Do5), així com d'una constant matisació del text.
  • Quando corpus. Es tracta d'una peça a capella destinada als solistes, posseïdora de reminiscències medievals i per moments gregorianes. És una part de desenvolupament pausat i to trist, recollit, fantasmagòric i profundament religiós. És molt exigent des del punt de vista vocal i bastant complicada des del punt de vista de l'afinació.
  • Amen. De nou destinat al cor mixt, aquesta part, monumental, fervorosa i totalment religiosa es tracta d'una apocalíptica fugida de nerviós desenvolupament i angoixant caràcter. Rossini emfatitza aquest moment absolutament solemne al final de la peça: després de la reaparició del tema inicial del Sancta Mater Dolorosa i un silenci en piano que sembla anunciar el final de l'obra es produeix una explosió orquestral i el cor reprèn de nou el tema principal d'aquesta part: el contrast i efecte aconseguit és devastador per crear una sensació sorprenent, angoixant i desassossegant encara esperançadora per moments que constitueix una immillorable conclusió per a aquesta experiència sacra d'una hora de durada.