Tannhäuser
Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany. Nascut al si d'una família de cavallers de la regió de Salzburg, es creu que va participar en la Croada de 1228 i que, després de freqüentar les corts del duc d'Àustria Federic II, i del duc de Baviera Otto II, va dur una vida de poeta errant a Alemanya, component poesies líriques i cançons (Tanzlieder) que marquen l'inici del declivi del Minnesang (tradició lírica influïda per l'amor cortès provençal).
Taula de continguts |
Llegenda[modifica]
Pocs anys després de la seva mort va sorgir la llegenda entorn de la seva figura. Es contava que després de dur una vida dissoluta i pecadora al Venusberg, havia peregrinat a Roma, on el papa Urbà IV li hauria dit que era tan impossible concedir-li el perdó com veure reverdir el seu bastó de pelegrí. Algunes versions conten que, durant el seu camí de tornada, el seu bastó es va cobrir de fulles; unes altres, que es va penedir i va anar a parar a Terra Santa, on va morir.
Segons alguns autors aquesta llegenda medieval preservà el mite de Venus, segles després de que l'adoració d'aquesta deessa fou abolida per el cristianisme.[1]
Òpera[modifica]
La seva llegenda va inspirar a nombrosos poetes i músics alemanys, entre ells Heinrich Heine i Richard Wagner, qui el 1845 va compondre la cèlebre òpera Tannhäuser.
Altres referències[modifica]
En la pel·lícula Blade Runner el replicant Roy Batty agonitzant fa una espontània referència a un fictícia "Porta de Tannhäuser" abans de morir. Aquesta frase s'ha convertit ja en una de les més famoses de la història del cinema:
"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist Llamps-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir."
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tannhäuser |
- ↑ "Tannhauser", Catholic Encyclopedia 1911 edition, "Literary or Profane Legends"