Temperatura de Planck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck. Es tracta d'una unitat que correspon a un límit fonamental de la mecànica quàntica, la temperatura més gran que es pot assolir. D'acord amb la cosmologia, la temperatura de Planck seria la temperatura inicial de l'Univers durant el primer instant (Temps de Planck) del Big Bang, que equivaldria a la temperatura a la qual es podria evaporar un forat negre.

La temperatura de Planck es defineix com:

T_P = \frac{m_P c^2}{k} = \sqrt{\frac{\hbar c^5}{G k^2}} = 1,416785(71) × 1032 K

on:

mP és la Massa de Planck
c és la velocitat de la llum al buit
\hbar és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac
k és la constant de Boltzmann
G és la constant de la gravitació

Els dos dígits que apareixen entre parèntesis indiquen la incertesa (desviació típica) dels dos darrers dígits del valor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]