Temps de Planck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic. En cosmologia, representa el temps després del Big Bang més enllà del qual s'han de tenir en compte els efectes quàntics de la gravetat. Rep el nom del físic Max Planck.

Es pot determinar en funció d'altres constants de la naturalesa:

t_P = \sqrt{\frac{\hbar G}{c^5}} \approx 5,391 × 10−44 segons

on ћ és la constant de Planck reduïda, G és la constant de la gravitació universal i c és la velocitat de la llum en el buit.

El temps de Planck és el temps que trigaria un fotó a travessar una distància igual a la longitud de Planck i representa la mínima quantització del temps. L'edat estimada de l'Univers (4,3 × 1017 s) és aproximadament 8 × 1060 tP. Segons la teoria de la xarxa d'espín, l'espai-temps està quantitzat i no hi pot haver una longitud menor que la longitud de Planck.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]