Tsugaruïta

Tsugaruïta
Fórmula química	Pb28As15S50Cl
Localitat tipus	mina Yunosawa, Ikarigaseki, Minami-Tsugaru-gun, Aomori, Japó
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.30c
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.30c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/E.15
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 15,179(1) Å; b = 38,195(1) Å; c = 8,0745(1) Å;
Color	gris plom
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris plom
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1997-010
Any d'aprovació	1997
Símbol	Tsg
Referències

La tsugaruïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de Minami-Tsugaru-gun, al Japó, on es troba la seva localitat tipus.

Característiques

La tsugaruïta és una sulfosal de fórmula química Pb₂₈As₁₅S₅₀Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsugaruïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

Va ser desconerta a la mina Yunosawa, a Ikarigaseki (Aomori, Japó). També ha estat descrita al Vietnam, Malàisia i Rússia.