Tuperssuatsiaïta
 Tuperssuatsiaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Na (Fe3+)₃Si₈O20(OH)₂·H₂O |
| Epònim | Tuperssuatsiat bay (en)   |
| Localitat tipus | Badia de Tuperssuatsiat, Fiord de Tunulliarfik, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.33 |
| Dana | 74.3.1a.2 |
| Heys | 14.20.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls aciculars fins en agregats radiats |
| Estructura cristal·lina | a = 13,72 Å; b = 18 Å; c = 4,82 Å; β = 104,28° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m * |
| Color | Groc daurat, marró vermellós, taronja-groc |
| Exfoliació | bona en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | trencadissa |
| Duresa | no determinada |
| Lluïssor | Vitri sedós submetàl·lic, mat |
| Color de la ratlla | Groga marró |
| Densitat | 2,465 g/cm3 (mesurada); 2,12 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,539 nβ = 1,560 nγ = 1,595 |
| Birefringència | δ = 0,056 |
| Pleocroisme | Visible, incolor a marró |
| Angle 2V | mesurat: 103° a 103°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | K, Mg, Ca, Mn, Zn, Al, Ti, F, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-002 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Tup |
| Referències | [1] |
La tuperssuatsiaïta és un mineral de la classe dels fil·losilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la palygorskita”. Va ser descoberta l'any 1984 a la badia de Tuperssuatsiat, a Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada així per aquesta localitat.[2]
Sinònims poc usats són: tuperssvatsiaita o IMA1984-002.
Característiques químiques[modifica]
És un silicat hidroxilat i hidratat de sodi i de ferro. Té estructura molecular de fil·losilicat amb anells de sis tetraedres de sílice, connectats mitjançant anells d'octàedres o bandes d'octàedres.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: potassi, magnesi, calci, manganès, zinc, alumini, titani, fluor i clor.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en l'última etapa hidrotermal de baixa temperatura en vetes tallant roques sienites amb nefelina i en roques pegmatites sienites amb sodalita i nefelina. També s'ha trobat en cavitats microlítiques en fonolita.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: natrolita, albita, ortosa, egirina, sodalita, steenstrupina-(Ce), microclina, eudialita, bastnasita, makatita, vil·liaumita, titanita, apofil·lita, analcima o aragonita.
Referències[modifica]
- ↑ «Tuperssuatsiaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ Karup-Møller S., Petersen O.V., 1984. "Tuperssuatsiaite, a new mineral species from the Ilímaussaq intrusion in South Greenland", Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte 1884, 501-512.