Urbici Soler i Manonelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Urbici Soler (Urbici Josep Francesc Soler i Manonelles) (21 Juny 1890- 15 Gener 1953) nasqué a Ferran (la Segarra), i morí a Anapra, New Mexico al peu del Mount Cristo Rey. Soler és recordat sobretot per una monumental estàtua de Crist, a l'esmentada muntanya, acabada el 1939.

L'estàtua s'inspirà en una crida papal per commemorar el dinovè centenari de Crist. El projecte s'inicià per part del pare Lourdes Costa, de la parròquia de Smeltertown, que cobria les dues bandes -New Mexico i Texas- del Rio Grande. Costa, català com Soler, erigí primer una creu de fusta i després una d'acer.

Urbici Soler fou alumne de Pere Carbonell i Huguet, i estudià també a les classes de nit de l'escola oficial de Llotja, a Barcelona. El 1913, esdevingué alumne d'Adolph von Hildebrand a Munic. Acabà la seva primera escultura monumental, la de la Princesa María de la Paz el 1918. També estudià amb Emile Antoine Bourdelle a Paris abans de tornar a casa i ser cridat a Sud-amèrica. El conjunt més important de Soler, El Món, és un estudi del natius de Mèxic, Amèrica Central y Sud-amèrica. La guerra civil espanyola frenà el seu retorn a Catalunya. El 1937 va ser cridat a treballar en el Crist Rei, impulsat per Costa a El Paso.

L'estàtua té 18 m. d'alçada i 2'7 m. de base i es compon d'acer i pedra calcària de prop d'Austin, Texas. Soler l'esculpí in situ. L'estàtua es completà el 1939 i consagrà el 1940.

Casat dos cops, Soler visqué a New Orleans, Califòrnia, New York, i Sud-amèrica el 1943, i retornà a El Paso el 1945. S'incorporà a la facultad del que ara s'anomena University of Texas a El Paso, i esdevingué ciutadà nord-americà el 1949. Construí la seva casa al peu del Crist Rei, a Anapra, New Mexico (ara Sunland Park). La Texas Historical Commission posà una fita a la seva sepultura al cementiri d'Evergreen, a El Paso, Texas.

Algunes obres d'Urbici Soler[modifica | modifica el codi]

Cap d'estudi (1907) Princesa María de la Paz (1918) El Món, 1920s - 1940s, col·lection d'estudis de pobles nadius Charlotte Dahmen Chao (1925) Diego Rivera (1931) pedra arenisca Abelardo Rodríguez (1932) Enrique González Martínez (1934) Crist Rei(1939) pedra calcària Tom Lea (1946) bronze Fresia (1946) fusta dura Mater Dolorosa (1950) d'estil modern

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • M. del Carme Diví­ López: Urbici Soler i Manonelles, escultor: aquest gran desconegut, "Revista de Catalunya" (Barcelona), Setembre 2008.