Usuària:Nazaret 1985/Margarita Gil Roësset

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNazaret 1985/Margarita Gil Roësset

Marga o Margarita Gil Roësset (Madrid, 3 de març de 1908 - Les Fregues, província de Madrid, 28 de juliol de 1932), escultora, il·lustradora,poetisa espanyola, germana de l'escriptora Consuelo Gil Roësset (1905-1995), neboda de la pintora María Roësset Mosquera (1882-1921) i tieta de la poetisa i fotògrafa Margarita Clark.

Vida[modifica]

Marga Gil Roësset va néixer en Les Fregues, als afores de Madrid, en 1908. El part va ser complicat i els metges li van augurar una mort prematura, però la seva mare es va negar a deixar morir a la seva segona filla i va aconseguir treure-la endavant.[1] Més tard van néixer els seus germans Pedro (1910) i Julián (1915).[2]

Tant ella com la seva germana major,Consuelo, tres anys major que ella, van créixer en un ambient il·lustrat i van ser educades a casa sota la tutela de la seva mare, Margot Roësset, que els va inculcar el gust per l'art, les va premiar per crear contes i les va instruir per ser cultes, parlar quatre llengües, viatjar, visitar museus i assistir a concerts de música clàssica.[3]

Marga va ser una nena prodigi. Als set anys ja mostrava una extraordinària capacitat per al dibuix. És d'aquesta edat l'obra més primerenca que es conserva d'ella, un conte que va escriure i va il·lustrar per a la seva mare. Però aquest talent queda patent amb la publicació en 1920 d'un conte de la seva germana titulat El nen d'or, primorosament il·lustrat per ella[4]

En 1923, a París, ambdues germanes van publicar un altre conte, Rose donis Bois. Marga tenia 15 anys en aquest moment i ja havia aconseguit el mestratge. Va ser llavors quan va donar un gir absolut i va començar a dedicar-se a l'escultura. La seva mare sempre havia volgut envoltar a les seves filles amb el millor, i seguint aquesta línia la va portar a Victorio Mascle, escultor espanyol, precursor de l'escultura contemporània espanyola, que es va negar a fer-li classe per por d'espatllar el seu talent. Va ser, per tant, completament autodidacta, i potser per això no se li van poder trobar influències. Els crítics coincidien que era única, diferent, genial. En paraules de José Francès, com a escultora “Marga ÉS”.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

En 1930, als 22 anys, va presentar un “Adán i Eva” a l'Exposició Nacional i va ser un clam. Ningú s'explicava com era possible que Marga pogués esculpir així.[5]

Relació amb Juan Ramón Jiménez i mort[modifica]

Margarita i la seva germana Consuelo eren admiradores de Zenobia Camprubí, coneguda per ser traductora del poeta bengalí Rabindranath Tagore i esposa de Juan Ramón Jiménez. En 1932, en un recital d'òpera Margarita i el matrimoni van ser presentats per l'austríaca Olga Bauer-Pilecka. L'escultora va quedar enamorada d'ell. Marga va decidir immediatament fer un bust de Zenobia. A causa de la seva gran joventut mai va creure que arribaria lluny perquè ningú la prendria seriosament, unit al fet que mai podria aconseguir a Juan Ramón Jiménez va decidir suïcidar-se.

Marga Gil Roësset es va suïcidar  a l'edat de 24 anys el dijous 28 de juliol a les sis de la tarda. Just abans li havia lliurat a Juan Ramón Jiménez una carpeta groga, demanant-li que no la llegís en aquell moment. Dins  la carpeta, Juan Ramón va trobar el diari d'aquesta precoç il·lustradora i escultora en el qual li confessava el seu amor per ell.[6] L'última anotació del seu diari deia: «... I és que... Ja no vull viure sense tu... no... ja no vull viure sense tu... tu, com sí pots viure sense mi... has de viure sense mi...», «El meu amor és infinit...... La mort és... infinita... el mar... és infinit... la solitud infinita... ... ... jo amb ells... amb tu!... Demà tu ja saps... jo... amb l'infinit... dilluns, nit», «Però en la mort, ja gens em separa de tu... només la mort... ... només la mort, sola... i, és ja... vida tant més a prop així... ... mort... com et vull».[7]

També va deixar cartes a la seva germana, als seus pares i a Zenobia Camprubí. La seva mort va destrossar a tres generacions de la seva família (als seus pares, als seus germans i als seus nebots). En 1933 es va publicar un llibre pòstum de cançons, amb text en francès i espanyol de la seva germana Consuelo, música del seu cunyat, José María Franco, i tres il·lustracions seves, una de les quals es suposa que va ser imitada en Li petit prince de Antoine de Saint-Exupéry. Juan Ramón Jiménez va quedar impressionat pel fet, al que va dedicar diversos poemes, i va consagrar a l'autora una de les semblances literàries contingudes en els seus Espanyols de tres mons.[8]

Obra[modifica]

Segons Nuria Capdevila-Argüelles, «la seva trajectòria impressiona pel canvi de gènere artístic (del paper, l'aquarel·la i la tinta a la fusta, l'escaiola i el granit) i estil (del modernisme a l'avantguarda) en un temps molt breu. En poc més de deu anys, menys de la meitat de la seva curta vida, desplega la seva perícia com a il·lustradora, utilitzant tinta xinesa i aquarel·la sobre paper. Després domina la tècnica del buidatge en l'escaiola i bronze per aconseguir a continuació un sorprenent mestratge en la talla de fusta, aplicant, a la fi de la seva vida, martell i cisell a la pedra i al granit.»[9]

Gràcies a la seva escultura, Marga Gil, qui es va instruir pels seus propis mitjans, va ser acceptada en les Exposicions Nacionals de Belles arts de 1930 i de 1932. La seva millor escultura va ser el bust de l'esposa de Juan Ramón Jiménez, Zenobia Camprubí. En l'àmbit de la il·lustració, combinava modernisme i simbolisme i il·lustrava  els contes que va escriure Consuelo Gil Roësset de Franco, la seva germana. És probablement un dels exemples més durs i singulars de l'expressionisme espanyol.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Al  juny de 1930 la hi van entrevistar gràcies al protagonisme de la seva escultura Adán i Eva en l'Exposició nacional de Belles arts. Marga Gil Roësset argumentava sobre la seva manera de treballar: “Jo sempre intento operar sobre les meves escultures de dins fora. És a dir, tracte d'esculpir més les idees que les persones. Els meus treballs, quant a la forma, podran no ser molt clàssics; però, almenys, porten l'esforç de voler manifestar el seu interior.”[10]

Abans de suïcidar-se, Marga Gil va tractar de destruir tota la seva obra però l'any 2001, el Cercle de Belles arts de Madrid mitjançant una exposició i diversos articles de premsa (ABC Cultural 1997) van aconseguir recuperar el que quedava de les seves escultures (el més danyat en el seu afany destructor), les seves aquarel·les i els seus dibuixos en tinta xinesa. La Fundació Juan Ramón Jiménez també ha contribuït a la preservació de les obres mitjançant la inauguració d'una exposició sobre l'escultura de Marga en la Casa Museu de Moguer.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

  • Il·lustracions per al nen d'or. 1920.
  • Il·lustracions per a Rose donis Bois. 1923.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Maternitat. 1929.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • La nena que somriu.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Per a tota la vida.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Adán i Eva. 1930.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Grup. 1932.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Zenobia Camprubí. 1932.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
  • Il·lustracions per a Consuelo Gil Roësset, Cançons de nens. Música de José María Franco, Madrid, Signe, 1932.

El diari que va deixar a Juan Ramón Jiménez es va publicar en 2015.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Influències posteriors[modifica]

En 1933 es va publicar un llibre de cançons amb text en francès i espanyol de la seva germana Consuelo, música del seu cunyat José Mª Franco, i tres il·lustracions de Marga. Una d'aquestes il·lustracions és tan semblant a les de l'obra d' El Petit Príncep de Antoine de Saint-Exupèry que es considera molt probable que s'inspirés en elles, sobretot tenint en compte que aquest escriptor havia visitat Espanya amb assiduïtat.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Marcos, Ana «Quién fue Marga Gil y por qué debería interesarte (más allá de su suicidio por Juan Ramón Jiménez)». , 2015 [Consulta: 14 Feb. 2016].
  2. ↑ «Marga Gil Roësset» (en spanish). [Consulta: 6 març 2016].
  3. ↑ Soitu.es, (2008).
  4. ↑ «Fortuna crítica e influencias del escultor Iván Mestrovic en España». [Consulta: 3 maig 2017].
  5. ↑ «Fortuna crítica e influencias del escultor Iván Mestrovic en España». 2010 [Consulta: 14 Febr. 2016].
  6. ↑ http://www.fundacion-jrj.es/pdf/md_04.pdf
  7. ↑ «Marga Gil Roësset: Diario de su amor imposible hacia Juan Ramón Jiménez» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 març 2016].
  8. ↑ Cf. su biografía en Marga Clark, Amarga luz Barcelona: Circe, 2002.
  9. ↑ «Marga Gil Roësset (1908–1932): soledad agónica, desamor y arte en granito y papel.». Journal of Iberian and Latin American Studies, 16(1), pp.7-22., 2010.
  10. ↑ Marga Gil Roësset (1908-1932), Círculo de Bellas Artes, Madrid, mayo-junio 2000, pág. 43
  11. ↑ «Suicidio de la escultora Margarita Gil enamorada de J.R. Jiménez». [Consulta: 6 març 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Nazaret_1985/Margarita_Gil_Roësset&oldid=18434126»