Usuari:Docosong/Eugene Allen
Eugene Allen (Scottville, Virginia, 14 de juliol de 1919 – Takoma Park, Maryland, 31 de març de 2010) fou un cambrer i majordom estatunidenc, que va treballar a la Casa Blanca durant 34 anys. Va treballar fins a l'any 1986, retirant-se com a cap de majordoms.[1]
La seva història fou la base de l'argument de la pel·lícula estatunidenca The Butler, estrenada el 2013.[2]
Biografia[modifica]
Va néixer l'any 1919 a Scottsville, Virginia. Durant els primers anys, va treballar com a cambrer en clubs i complexos turístics de luxe reservat només per blancs, com per exemple al The Homestead.[3] L'any 1952 va començar treballar a la Casa Blanca com a encarregat d'aliments, però també feia les tasques de neteja de vaixella, coberteria i argenteria. Amb els anys, Allen millorà la seva posició laboral, esdevenint el majordom del president.
Posteriorment, l'any 1981 va assolir el rang més prestigiós dels majordoms de la Casa Blanca, maître d'hôtel, durant la presidència de Ronald Reagan,[4] retirant-se definitivament el 1986. Entre d'altres reconeixements, fou convidat juntament amb la seva muller Helene a un sopar d'estat en honor de Helmut Kohl a la Casa Blanca.
La publicació d'un article l'any 2008 al The Washington Post del periodista Wil Haygood sobre la seva vida i l'evolució de la política racial dels diferents presidents que va servir, provocà un impacte immediat. Columbia Pictures van comprar els drets per fer una pel·lícula sobre la història d'Allen, i també van ser convidats al discurs d'inauguració del nou president estatunidenc, Barack Obama.
La història va tenir un impacte immediat. Fotografies de Colúmbia van comprar els drets de pel·lícula a la història de vida d'Allen , i va ser convidat a la inauguració del president nou , on va comentar, "Allò és l'home...Whew, estic dient-te, és alguna cosa per veure. Veient-li estant allà, és valgut el tot."
The story had an immediate impact. Columbia Pictures bought the film rights to Allen's life story, and he was invited to the new president's inauguration, where he commented, "That's the man...Whew, I'm telling you, it's something to see. Seeing him standing there, it's been worth it all."
Allen and other workers who served presidents were featured in a 32-minute documentary, Workers at the White House, directed by Marjorie Hunt and released on a 2009 DVD, White House Workers: Traditions and Memories by Smithsonian Folkways Recordings.
Allen's life was the inspiration for the 2013 film The Butler. Danny Strong's screenplay was inspired by the 2008 Washington Post article. The film departs from the facts of Allen's life. The central character, "Cecil Gaines", is only loosely based on the real Allen.
Va col·locar la vida d'Allen en el context de canviar relacions de cursa i les personalitats dels presidents hi hagi servit. Va acabar amb la història de com el parell pretès per votar per Obama junt però Helene va morir només abans de l'elecció,
Allen came to public attention when a 2008 article about him and his wife, by journalist Wil Haygood, entitled "A Butler Well Served by This Election", was published in shortly after the 2008 presidential election. It placed Allen's life in the context of changing race relations and the personalities of the presidents he'd served. It ended with the story of how the couple intended to vote for Obama together but Helene died just before the election,
The story had an immediate impact. Columbia Pictures bought the film rights to Allen's life story, and he was invited to the new president's inauguration, where he commented, "That's the man...Whew, I'm telling you, it's something to see. Seeing him standing there, it's been worth it all."
Allen hi havia estat casat a la seva muller, Helene, per 65 anys. Van conèixer a una festa d'aniversari dins Washington dins 1942, i casat un any més tard dins 1943. El parell va tenir un fill, Charles Allen.[5] Ell i la seva muller havien pretès votar per Barack Obama dins 2008, però va morir el dia abans l'elecció, damunt novembre 3.[6]
Va morir el 31 de març de 2010 al Washington Adventist Hospital de Takoma Parc, Maryland, per fallada renal.
Reputació pública[modifica]
Allen va venir a atenció pública quan un 2008 article aproximadament li i la seva muller, per periodista Wil Haygood, va titular "Un Butler Bé Servit per Aquesta Elecció", va ser publicat en El Correu de Washington poc després de la 2008 elecció presidencial. Va col·locar la vida d'Allen en el context de canviar relacions de cursa i les personalitats dels presidents hi hagi servit. Va acabar amb la història de com el parell pretès per votar per Obama junt però Helene va morir només abans de l'elecció,
Van parlar aproximadament pregant a ajuda Barack Obama aconsegueix a la Casa Blanca. Anirien el vot junt. Recolzi en la seva canya amb una entrega, i damunt li amb l'altre, mentre caminant avall al precinct. I aconsegueixi supper anant després...Damunt dilluns Helene va tenir la cita d'un doctor . El gen va despertar i nudged el seu un cop, llavors un altre cop. Ell shuffled al voltant al seu costat del llit. Ell nudged Helene un altre cop. Sigui tot sol. “Vaig despertar i la meva muller no,” va dir més tard.
La història va tenir un impacte immediat. Fotografies de Colúmbia van comprar els drets de pel·lícula a la història de vida d'Allen , i va ser convidat a la inauguració del president nou , on va comentar, "Allò és l'home...Whew, estic dient-te, és alguna cosa per veure. Veient-li estant allà, és valgut el tot."
Allen i altres treballadors que van servir els presidents van ser presentats en un documental de 32 minuts, Treballadors a la Casa Blanca, va dirigir per Marjorie Empaitar i alliberat en un 2009 DVD, Treballadors de Casa Blanca: Tradicions i Memòries per Smithsonian Folkways Enregistraments.[7]
La vida d'Allen era la inspiració per la 2013 pel·lícula El Butler. Danny Fort screenplay era inspirat en el 2008 Washington Correu article.[8][9] La pel·lícula departs dels fets de la vida d'Allen . El caràcter central, "Cecil Gaines", és només loosely basat en l'Allen real.
Allen and other workers who served presidents were featured in a 32-minute documentary, Workers at the White House, directed by Marjorie Hunt and released on a 2009 DVD, White House Workers: Traditions and Memories by Smithsonian Folkways Recordings.
Allen's life was the inspiration for the 2013 film The Butler. Danny Strong's screenplay was inspired by the 2008 Washington Post article. The film departs from the facts of Allen's life. The central character, "Cecil Gaines", is only loosely based on the real Allen.
Referències[modifica]
- ↑ Haygood, Wil «Eugene Allen, White House butler for 8 presidents, dies at 90». , April 2, 2010 [Consulta: April 10, 2010].
- ↑ Nordyke, Kimberly «'The Butler' Trailer: Oprah Winfrey Plays 'Proud' Wife to Forest Whitaker (Video)». , May 7, 2013 [Consulta: May 10, 2013].
- ↑ Cornwell, Rupert «Eugene Allen: White House butler who worked for eight US presidents». , April 7, 2010 [Consulta: November 14, 2013].
- ↑ Haygood, Wil «A Butler Well Served by This Election». , November 7, 2008 [Consulta: May 6, 2009].
- ↑ Dockterman, Eliana «The True Story of The Butler: Fact vs. Fiction in Lee Daniels’ The Butler». , August 16, 2013.
- ↑ The Man at the Door. The Washington Post (August 12, 2013). Retrieved on August 31, 2013.
- ↑ «White House Workers: Traditions and Memories». Smithsonian Folkways. [Consulta: January 10, 2014].
- ↑ Haygood, Wil «A Butler Well Served by This Election». , November 7, 2008.
- ↑ «No, President Obama isn’t doing a cameo in ‘The Butler’». The Washington Post, August 6, 2013. [Consulta: August 8, 2013].