Usuari:Maen9/prova

La Lliga espanyola de futbol femenina és la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Es va disputar la primera temporada en el curs 1988-1989 i es va anomenar Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup. Des de la temporada 2016-2017 se la coneix per motius de patrocini com a Lliga Femenina Iberdrola.^[1]

És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolísitic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor coeficient.^[2]

Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaca l'Athletic Club de Bilbao amb 5 títols.

Història[modifica]

Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola

La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semi-professional per regulació, va estar formada per un únic grup en el que van formar part nou clubs de la geografia espanyola:^[3] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Deportivo Atlético Santa María del Camí de les Illes Balears, i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.^[4]

L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercusió de la disciplina perquè des d'inicis dels anys 70 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.^[5]

Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, pel que després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs van aconseguir proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, el Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, y el més laureado con tres títulos Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.

Les reestructuracions prèvies al format definitiu

A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en la que els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.

El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració a semblança de l'anterior Lliga Nacional, tal como es disputava amb gran èxit en categoria masculina. Onze va ser la xifra d'equips a mantenir, els millors del panorama nacional.

Això va comportar un canvi de nom per l'edició 2001-02. La Superlliga Femenina, novament formada per un grup únic, va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina —màxima competició europea de clubs femenins a Europa—. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental al proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el el primer any de la Superlliga al 2002.

La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.

La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, dispuntant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.

El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.^[6]

Participants 2018/2019[modifica]

Un total de 16 equips formaran part de la temporada 2018/19, incloent 14 ja participants a la 2016-17 i dos promocionats de la Segona Divisió.

Equip	Ciutat	Estadi
Athletic Club	Bilbao	Lezama
Atlético de Madrid	Madrid	Cerro del Espino
FC Barcelona	Barcelona	Joan Gamper/Mini Estadi
Real Betis	Sevilla	Luis del Sol
RCD Espanyol	Barcelona	Dani Jarque
Fundación Albacete	Albacete	Andrés Iniesta
UD Granadilla Tenerife Sur	Granadilla de Abona	La Hoya del Pozo
Llevant UD	València	Ciutat Esportiva de Bunyol
EDF Logroño	Logronyo
Madrid CFF	San Sebastián de los Reyes	José Luis de la Hoz-Matapiñonera
Màlaga CFF	Màlaga	Ciudad Deportiva de Cártama
Rayo Vallecano	Madrid	Ciudad Deportiva Fundación Rayo Vallecano
Real Sociedad	Sant Sebastià	Instalaciones de Zubieta
Sevilla FC	Sevilla	José Ramón Cisneros Palacios
Sporting Huelva	Huelva	La Orden
València CF	València	Ciutat Esportiva de Paterna

Sistema de competició[modifica]

La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.

Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.

Historial[modifica]

Al larg de la seva història dotze clubs han estat campions, l'Athletic Club el més laurejat amb cinc campionats. L'actual campió de lliga és l'Atlético de Madrid.

Nota: Noms i banderes dels equips segons l'època.

Temporada	Equips	Campió	Punts	Subcampió	Punts	Tercer	Punts	Notes
Lliga Nacional
1988-89	9	PB Barcilona Deco Parquet	24	FF Parque Alcobendas	21	RCD Espanyol Inreplast	20
1989-90	12	Atlético Villa de Madrid	43	PB Barcilona Deco Parquet	39	RCD Espanyol Inreplast	30
1990-91	8	Oiartzun KE	20	Atlético Villa de Madrid	20	Añorga KKE	20
1991-92	8	Añorga KKE	27	CF Barcelona	17*	Oiartzun KE	15**	Campió invicte Falta el resultat d'1 partit *Falten els resultats de 2 partits
1992-93	7	CD Oroquieta Villaverde	24	Añorga KKE	21	CF Barcelona	20
1993-94	10	CD Oroquieta Villaverde	49	Añorga KKE	42	CF Barcelona	40
1994-95	10	Añorga KKE	48	CD Oroquieta Villaverde	40	RCD Espanyol Inreplast	34
1995-96	9	Añorga KKE	36	CD Oroquieta Villaverde	31	RCD Espanyol Inreplast	30
Divisió d'Honor
1996-97	42	Sant Vicent València CFF	^[a]	Añorga KKE				Sistema de grups amb eliminatòria final ^[A]
1997-98	42	CA Málaga	^[b]	Sant Vicent València CFF				Sistema de grups amb eliminatòria final ^[A]
1998-99	43	CD Oroquieta Villaverde	^[c]	CFF Irex Puebla				Sistema de grups amb eliminatòria final ^[A]
1999-00	50	CFF Irex Puebla	^[d]	AD Torrejón CF				Sistema de grups amb eliminatòria final ^[A]
2000-01	54	Llevant UE	^[e]	Eibartarrak FT				Sistema de grups amb eliminatòria final ^[A] Campió invicte
Superlliga
2001-02	11	Llevant UE	57	CFF Irex Puebla	51	RCD Espanyol	37	Reestructuració de la competició
2002-03	12	Athletic Club	55	Llevant UE	55	CFF Irex Puebla	46
2003-04	14	Athletic Club	60	CE Sabadell	58	Llevant UE	58
2004-05	14	Athletic Club	66	Llevant UE	63	RCD Espanyol	57	Primer trofeu en propietat otorgat. Campió invicte
2005-06	13	RCD Espanyol	60	CD Híspalis	60	Llevant UE	55
2006-07	14	Athletic Club	64	RCD Espanyol	63	Llevant UE	55
2007-08	14	Llevant UE	71	Rayo Vallecano	71	Athletic Club	53
2008-09	16	Rayo Vallecano	81	Llevant UE	76	Athletic Club	65
2009-10	22	Rayo Vallecano	^[f]	RCD Espanyol		Athletic Club		Play-off pel títol.^[B]
2010-11	23	Rayo Vallecano	^[g]	RCD Espanyol		Athletic Club		Play-off pel títol.^[B] Segon trofeu en propietat otorgat
Primera Divisió
2011-12	18	FC Barcelona	94	Athletic Club	91	RCD Espanyol	76	Major puntuació d'un campió
2012-13	16	FC Barcelona	76	Athletic Club	74	Atlético de Madrid	68
2013-14	16	FC Barcelona	79	Athletic Club	69	Atlético de Madrid	54	Tercer trofeu en propietat otorgat i maror aventatge respecte al segon
2014-15	16	FC Barcelona	77	Atlético de Madrid	69	Athletic Club	65	Rècord de campionats consecutius
2015-16	16	Athletic Club	78	FC Barcelona	77	Atlético de Madrid	69
2016-17	16	Atlético de Madrid	78	FC Barcelona	75	València CF	68	Campió invicte
2017-18	16	Atlético de Madrid	77	FC Barcelona	76	Athletic Club	56

^{A^ Campionats de lliga resolts amb sistemes de play-off entre els quatre campions de cada grup.} ^{B^ En les temporades 2009-10 i 2010-11 es va realitzar un play-off entre els dos primers classificats per a determinar el campió. En ambdós casos va guanyar la lliga el RCD Espanyol, però fou el Rayo Vallecano qui es va guanyar el campionat gràcies al play-off.}

↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Sant Vicent va vèncer a l'Añorga.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el el Màlaga va guanyar al Sant Vicent 2-0.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Oroquieta Villaverde va vèncer a l'Irex Puebla 4-1.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Irex Puebla va vèncer als penals al Torrejón després d'un empat a zero.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Llevant va vèncer a l'Eibartarrak 4-0.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-0 i 1-1.
↑ Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-2 i 2-2.

Palmarès[modifica]

Clubs	Campions	Subcampions	Anys campions
Athletic Club	5	3	2003, 2004, 2005, 2007, 2016
FC Barcelona	4	4	2012, 2013, 2014, 2015
Llevant UE	4	4	1997^[a], 2001, 2002, 2008
Añorga KKE	3	2	1992, 1995, 1996
Atlético de Madrid	3	2	1990^[b], 2017, 2018
Oroquieta Villaverde	3	2	1993, 1994, 1999
Rayo Vallecano	3	1	2009, 2010, 2011
RCD Espanyol	1	3	2006
Irex Puebla	1	2	2000
PB Barcilona	1	1	1989
Oiartzun KE	1	0	1991
Atlético Málaga	1	0	1998
CE Sabadell	0	2
FFP Alcobendas	0	1
AD Torrejón CF	0	1
SD Eibar	0	1
CD Híspalis	0	1

↑ Títol guanyat com a Sant Vicent València CFF.
↑ Títol guanyat com a Atlético Villa de Madrid.

Classificació històrica de la Primera Divisió Femenina de futbol[modifica]

Aquesta taula inclou els partits des de la temporada 2001-02, que fou la primera edició de la Superlliga.

Llista de màximes golejadores per temporada[modifica]

Temporada	Jugadora	Club	Gols
2001–02
2002–03
2003–04
2004–05
2005–06	Auxiliadora Jiménez	Sevilla FC	29
2006–07
2007–08	Natalia Pablos	Rayo Vallecano	24
2008–09	Erika Vázquez	Athletic Club	32
2009–10
2010–11
2011–12	Sonia Bermúdez	FC Barcelona	38
2012-13	Sonia Bermúdez	FC Barcelona	27
2012-13	Natalia Pablos	Rayo Vallecano	27
2013-14	Sonia Bermúdez	FC Barcelona	28
2014-15	Sonia Bermúdez	FC Barcelona	22
2014-15	Adriana Martín	Llevant UD	22
2015–16	Jennifer Hermoso	FC Barcelona	24
2016–17	Jennifer Hermoso	FC Barcelona	35
2017–18	Charlyn Corral	Llevant UD	24

Aquesta és una pàgina de proves de Maen9. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

↑ «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
↑ «[https://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/competitions/General/02/43/21/51/2432151_DOWNLOAD.pdf UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS]» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
↑ «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. [Consulta: 7 desembre 2016].
↑ «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
↑ «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
↑ «Adiós Superliga, hola Primera».>

[7] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Sant Vicent va vèncer a l'Añorga.

[8] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el el Màlaga va guanyar al Sant Vicent 2-0.

[9] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Oroquieta Villaverde va vèncer a l'Irex Puebla 4-1.

[10] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Irex Puebla va vèncer als penals al Torrejón després d'un empat a zero.

[11] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Llevant va vèncer a l'Eibartarrak 4-0.

[12] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-0 i 1-1.

[13] Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-2 i 2-2.

[14] Títol guanyat com a Sant Vicent València CFF.

[15] Títol guanyat com a Atlético Villa de Madrid.

[1] «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].

[2] «[https://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/competitions/General/02/43/21/51/2432151_DOWNLOAD.pdf UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS]» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].

[3] «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. [Consulta: 7 desembre 2016].

[4] «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].

[HISTESP-5] «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].

[6] «Adiós Superliga, hola Primera».>

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[a]

[b]

[c]

[d]

[e]

[f]

[g]

[a]

[b]