Usuari:TheOrtix/Volkswagen Scirocco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Volkswagen Scirocco és un automòbil esportiu compacte produït pel fabricant alemany Volkswagen entre els anys 1974 i 1992. És un cotxe amb porta posterior de tres portes amb motor davanter i tracció davantera. Va ser fabricat pel carrocero Karmann en Osnabrück, Alemanya. El Scirocco es va substituir en 1988 pel Volkswagen Corrado com l'únic esportiu de la marca. La tercera generació es va començar a fabricar a l'agost de 2008.

Etimologia del nom[modifica]

El Scirocco comparteix el seu nom amb el vent mediterrani anomenat Sirocco. Volkswagen fa nombroses referències en la comercialització en la literatura a est. Com a exemple, en la seva publicitat impresa de 1975 proclama: «Scirocco, un cotxe nou bòlid de Volkswagen tan ràpid i poderós com el vent del desert». En un fullet de Volkswagen per a la segona generació Scirocco afirma: «Nomenat després d'un vent feroç del desert, la tracció davantera i motor transversal Scirocco contribueixen a la seva capacitat de seguiment en totes les velocitats».[1]

Scirocco I[modifica]

Volkswagen va començar a treballar en el Scirocco de primera generació (codi intern Tipus 53) durant la dècada de 1970 per substituir al Karmann Ghia. Es va reutilitzar el xassís del Volkswagen Golf I/Jetta, però es va posar èmfasi en l'esportivitat tant en el maneig com en el disseny, aquesta última obra de l'italià Giorgetto Giugiaro, com li proporciono unes línies avantguardistes que van canviar el rumb dels automòbils esportius compactes d'aquesta època.

Giorgetto Giugiaro tenia el contracte per dissenyar el Golf original, i es va apropar a la junta directiva de VW sobre una versió cupè esportiu. La junta VW va rebutjar la proposta del cupè esportiu, donada a l'estat molt precari de la companyia al moment, i en conseqüència, Karmann va prendre totalment el risc i la inversió dels costos de desenvolupament Scirocco.[2]

1974 Scirocco

El model va sortir a la venda a Europa en 1974 i a Amèrica del Nord en 1975. La gamma estava composta únicament per motors gasolina de 4 cilindres en línia amb un únic arbre de lleves i dues vàlvules per cilindre: un 1.1 litres de 50 CV, un 1.3 litres de 60 CV, un 1.5 litres de 70 o 85 CV, un 1.6 litres de 75, 85 o 110 CV i un 1.7 litres (1715 cm³) amb injecció de combustible que va oferir 74 CV (55 kW) per al mercat d'Amèrica del Nord.[3]

Desenvolupament de les vendes[modifica]

D'acord amb un llançament de premsa en Wolfsburg, el VW Scirocco es va mostrar per primera vegada al públic en el Saló de l'Automòbil de Ginebra al març de 1974. Cap a mitjan abril 1974 quatre diferents articles van ser publicats en la premsa sota el lema «Scirocco, un cupè esportiu al seu millor moment», això va ser abans del VW Golf I, durant dos mesos, fins a juny de 1974 a causa d'això, va tenir molt bona acceptació pel públic.

En el primer any de vendes es venen 24.555 Sciroccos, seguit per 58.942 en 1975, 6000 més del previst, en 1977 i 1978 van ser més de 87.000 cotxes a l'any, un nombre que no es va recuperar posteriorment.

Es van produir en total 504.153 unitats del Scirocco I.

Versions[modifica]

Durant la producció dels «Tipus 53», va haver-hi canvis subtils en la carrosseria i els acabats. En els automòbils produïts després de les vacances d'estiu a l'agost de 1975 (per a l'any modelo 1976), el sistema convencional de dos eixugaparabrises va canviar a un sol eixugaparabrisa que s'estaciona en el costat del passatger del parabrisa, mentre que el conductor també es va beneficiar d'un millorat i més lleugera articulació de l'adreça. A l'agost de 1977 (per a l'any modelo 1978), el marcador lateral davanter i el senyal de gir independent, va canviar a una combinació de lent envolupant taronja. Al mateix temps, el color de pilar B darrere de les portes canvia de color de la carrosseria a color negre setinat, que va ser pensat per donar al cotxe un perfil més agradable. Altres canvis a mitjan vida del Mk1 inclouen la transició de paragolpes cromados amb esquineros de goma a paragolpes envolupants recoberts amb un duro plàstic negre setinat d'una sola peça.

Va haver-hi també variants especials al llarg de la producció del Tipus 53. La majoria distingibles per esquemes de pintura i tapisseria, va haver-hi versions especials anomenades Sidewinder, Sidewinder II, Champagne Edition, Champagne Edition II i el «S». El Champagne Edition II solament es va produir en blanc amb detalls en negre i un alerón davanter Zender. En els models d'Amèrica del Nord les versions 1980 del «S» van arribar només tres colors, Blanco Alpí, Negre i Rojo Mart amb accents de color singulars. Est modelo «S» diferia del model basi per tenir les motllures cromadas en negre setinat, seients de butaca dissenyats per Recaro, tauler d'instruments texturizado en negre, pneumàtics amb lletres blanques, ratlles esportives i una transmissió de 5 velocitats estàndard. Això va ser seguit per les versions 1981 del «S», que solament van venir en Platejat Cosmos Metàl·lic, Gris Cirrus Metàl·lic i Rojo Mart sense els accents de color.

A Gran Bretanya, on els preus de venda alts en la dècada de 1970, el Scirocco era més probable que es trobi rar, i encara que va rebre la designació Scirocco Mk1, el model especial «Storm», similar al model GTI «edició limitada» amb tapisseria en cuir, llandes de 6 x 14", pneumàtics 185/60 14 i un alerón davanter Zender en colors coordinats, avui dia una peça de col·lecció cobejat.

Models de la sèrie[modifica]

Scirocco I (1974 fins a 1981)
  • Scirocco (N) – Model bàsic amb motor 1.1/1.3 litres
  • Scirocco L/GL (millor equipament)
  • Scirocco S/LS (tots dos amb motor 70/75 PS)
  • Scirocco TS (85 PS, solament a juliol 1976)
  • Scirocco GT (a partir d'agost 1976)
  • Scirocco GLi/GTi (motor de 110 PS)
  • Scirocco CL (model especial)
  • Scirocco SL (model especial)
  • Scirocco Turbo (model de proves)

Motors[modifica]

El Scirocco I va comptar amb una gamma de motors de quatre cilindres amb cilindrades d'1.1 a 1.6 l (1.7 L a Amèrica del Nord)

  • 1.1 L - 37 kW/50 Pg
  • 1.3 L - 44 kW/60 Pg
  • 1.5 L - 51 kW/70 Pg
  • 1.5 L - 63 kW/85 Pg
  • 1.6 L - 55 kW/75 PS (a partir d'agost 1975)
  • 1.6 L - 63 kW/85 PS (a partir d'agost 1975)
  • 1.6 L - 81 kW/110 PS (a partir de juliol 1976)
  • 1.7 L - 55 kW/75 PS (models 1981 per a Amèrica del Nord)

Especificacions[modifica]

Scirocco II[modifica]

La segona generació del Scirocco (Tipus 53B), que va sortir a la venda a mitjan 1981 a Alemanya i en 1982 per al mercat d'exportació, es va dissenyar sobre la plataforma anterior i va ser desenvolupat pel propi equip de disseny intern de Volkswagen dirigit per Herbert Schäfer, el nou cotxe va oferir un augment a l'espai per al cap la part davantera i posterior, major espai per a l'equipatge i una reducció en el coeficient d'arrossegament. Una característica única del «Mk2» era la ubicació del alerón posterior entremedio del vidre de la porta posterior.

El Scirocco rep una actualització a meitat de 1984, per la qual incloïa alguns canvis menors en l'exterior com l'eliminació de text «SCIROCCO» esbossat en la porta posterior (sota el alerón). Entre l'equipament es trobaven elements com tapizado en cuir, miralls i elevalunas elèctrics, aire condicionat i sostre corredizo manual i una roda de recanvi d'emergència que li proporciono més espai per a un major tanc de combustible (amb una segona bomba de transferència de combustible)

Els motors eren: un 1.3 litres de 60 CV, un 1.5 litres de 70 CV, un 1.6 litres amb carburador d'entre 72 i 85 CV, un 1.6 litres amb injecció de combustible de 110 CV, un 1.8 litres amb carburador de 90 CV, un 1.8 litres amb injecció de combustible i dues vàlvules per cilindre d'entre 95 o 112 CV, i un 1.8 L amb injecció de combustible d'entre 139 CV (129 CV amb catalitzador).[4]

Els motors de més de 110 CV es comercialitzaven amb els nivells d'equipament «Scirocco GTI» i «Scirocco GTI 16V», segons si tenia dues o quatre vàlvules per cilindre. Incloïen estètica esportiva i un equipament més complet que els altres Scirocco.

El Scirocco ho va unir breument però va ser substituït eficaçment pel Corrado en l'alineació de Volkswagen, encara que aquest havia estat a la venda des de l'any 1989 i va ser dirigit a un mercat més luxós. Les vendes van continuar fins a 1988 als Estats Units, 1989 a Canadà.

Les vendes van continuar fins a 1988 als Estats Units, 1989 a Canadà i fins a 1992 a Alemanya, el Regne Unit i alguns altres mercats europeus. Es van produir 291.497 unitats del Scirocco II.

Especificacions[modifica]

Corrado[modifica]

Volkswagen Corrado VR6

En 1988 Volkswagen presenta el Corrado lanzado al mercado en 1989 siguiendo las líneas del Scirocco. En un principio iba a ser la tercera generación del Scirocco, pero los responsables de marketing de Volkswagen decidieron cambiar de denominación a este modelo, al decidir que los dos modelos convivieran juntos, así que por primera vez la marca vendería dos cupé a la vez, durante 4 años hasta que en 1992, se deja de vender el Scirocco II, que utilizaba plataforma del Volkswagen Golf MKI, mientras que el vanguardista Corrado se dejaría de producir en 1995, el cual utilizaba la plataforma del Volkswagen Golf Mk2 combinada con algunos elementos de la plataforma del Volkswagen Passat B3.


Scirocco III[modifica]

Al juny de 2006, Volkswagen va anunciar oficialment la producció d'un nou Scirocco en la planta de muntatge d'Autoeuropa en Palmela (Portugal) juntament amb el Volkswagen Eos. Es va llançar a l'agost de 2008, amb un nivell de producció de 100.000 unitats per any. Això no suposa la desaparició del Golf hatchback de tres portes, que té port i format similars i usa la mateixa plataforma, ni del Volkswagen New Beetle.

El Scirocco s'ofereix amb els recents motors a gasolina sobrealimentados i amb injecció directa del Grup Volkswagen: l'1.4 litres de 122 o 160 CV, i el 2.0 litres de 210 CV. També té dos motors diésel de 2.0 L de 140 CV i 170 CV, equipats amb turbocompressor i injecció directa amb alimentació per common-rail.

En el Saló de l'Automòbil de París de 2006 es va presentar un prototip anomenat Volkswagen Iroc, el logo del qual deia «Scirocco» amb les lletres «Sc» i «co» opacadas. La silueta de la carrosseria és més semblant a la d'una carrosseria hatchback tradicional, a causa de la luneta posterior més vertical que la dels Scirocco anteriors. El seu motor és una variant experimental de l'1.4 TSI gasolina, amb doble sobrealimentació i 210 CV de potència màxima.

A l'abril de 2007, el vicepresident de Volkswagen Amèrica, Adrian Hallmark, va dir que no volien que el Scirocco sigui venut a Amèrica del Nord, ja que això tindria probablement un efecte negatiu sobre les vendes del Golf GTI. Més endavant es va declarar que la decisió final la prendria Martin Winterkorn, el cap executiu del Grup Volkswagen, i no Volkswagen Amèrica.

A partir de maig de 2009 es va produir una reestilización al Scirocco en el qual s'han introduït petits canvis com són el nou volant i el FIS del Volkswagen Golf VI i dos nous motors 2.0 TDI de 170cv i el substitut de TFSI de 200cv pel nou motor del Golf GTI de 210 cv, a més dels fars bi-xenón de sèrie en tota la gamma exceptuant en el motor de 122cv.

En les 24 Hores de Nürburgring de 2008 es van presentar tres unitats del Scirocco, potenciades a uns 325 CV. Van finalitzar en els llocs 11º, 15º i 32º de la classificació general, i van aconseguir l'1-2 en la seva categoria.[5]

En 2010 va aparèixer el Scirocco R de 265 CV, i amb un parell motor de 350 N·m des de les 2,500 rpm i tracció davantera, la qual cosa li permet arribar a 100 km/h en 6 segons per a la versió manual (6 velocitats), i 5,8 segons per a la versió amb canvi automàtic DSG. Ambdues versions del R té la seva velocitat punta en 250 km/h (limitada electrònicament).[6]

La transmissió DSG


Fitxa tècnica[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Categoria:Models Volkswagen