Vakhtang I Gorgasali

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vakhtang I Gorgasal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Vakhtang I

Representació del rei
rei i màrtir
Nom secular ვახტანგ I, Vakhtang Gorgasal ("Cap de Llop")
Naixement ca. 440
Kartli (Geòrgia)
Defunció ca. 522
Lazica ? (Geòrgia)
Enterrament Catedral Svetitskhoveli (Mtskheta, Geòrgia)
Commemoració en Església Ortodoxa de Geòrgia
Festivitat 30 de novembre (en calendari julià, 13 de desembre)
Fets destacables Rei d'Ibèria (Kartli, Geòrgia oriental), 447; fundador de Tblisi
Iconografia Com a rei

Vakhtang I Gorgasali (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) a va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa de Geòrgia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quan només tenia set anys va morir el seu pare el rei Mirdat V. El nou rei era fill del Mirdat i de Sagdukht (filla de Barzabod, que era el governador general persa de Transcaucasia). En aquell temps la noblesa es mostrava díscola, l'església s'aliava a la noblesa, i els alans, ossets, huns, kusans i heftalites feien incursions des de les muntanyes del Caucas. La germana del rei, Mirandukhi, va ser capturada pels huns en la presa de la ciutat de Kaspi. El governador persa (marzban) instal·lat a Bardav controlava totes les decisions del rei i el tribut que es pagava a Pèrsia havia deixat les arques buides. La mare del rei va anar a veure al seu pare a Bardav per demanar-li protecció per al seu fill i ho va aconseguir. Un temps després quan va arribar a la majoria, i amb ajuda persa, va derrotar als alans i els ossets i amb el botí va poder comprar la llibertat de sa germana. Llavors va fortificar els passos del Caucas, sobretot el de Darial, i va exigir tribut a qui els volgué franquejar. Les guarnicions d'aquest colls van esser confiades a mercenaris muntanyesos.

Seguidament va entrar a la Svanétia que se li va sotmetre (pertanyia a Lazika) i després va sotmetre d'altres regions de Lazika, fundant per arreu eristavats (comtats).

Després es va enfrontar a Bizanci. Cap al 370 els romans havien conquerit la regió de Tao o Taoklardjétia i no la van abandonar. Ara, quasi noranta anys després, Vakhtang la va recuperar i va establir la seu del eristavat a Artanudji, de nova construcció.

Cap al 462 sembla que va ajudar al xa contra el rei d'Albània, Vatche, rebel·lat contra Pèrsia (459-463) enviant contra els albans o aghuans bandes de turcs onogurs als que va deixar passar pels colls del Caucas. Després d'un any de combats el poder reial a Albània va quedar abolit. Vakhtang ho va aprofitar per apoderar-se de la part occidental d'Albània, anomenada pels georgians Herèthia, on es va crear un altre eristavat, amb capital a Khornabudji i del que la ciutat de Kambetchanoi en feia també part. També es va apoderar de la Tsukèthia al nord d'Herèthia.

Després va anar a lluitar amb els perses contra els huns kidarites, als que va derrotar el 468. Continua la guerra cap a l'Índia, alhora que els huns heftalites (o huns blancs) substituïren els derrotats en els atacs a l'Imperi Sassànida, i guanyaren combat rere combat fent presoner al sobirà de Pèrsia. Per alliberar-lo es va haver de pagar un fort rescat i Ibèria va haver de contribuir-hi. El regne va tornar a quedar malparat econòmicament


Els anys setanta el Pitiakhch (representant del xa) del Baix Kartli, Varsken, es va convertir al mazdeisme i tot i l'oposició de la seva dona Chuchanik Mamikonian (filla de Vardan Mamikonian general d'Armènia) a la que va fer morir per no voler seguir-lo, ell va seguir amb els seus plans. Altres nobles van fer el mateix i Varsken es va convertir en el cap del partit pro persa. El rei va buscar el suport de l'església i va destituir bisbes per crear-ne de nous. S'enfrontà a l'arquebisbe Miquel, que en una visita del rei a l'església de l'arquebisbe, aquest gosà de pegar-li. Vakhtang el va enviar a Constantinoble per ser jutjat per un tribunal eclesiàstic (serà tancat a un monestir), i demana l'autonomia de l'església d'Ibèria a Constantinoble, que envià a Georgie Petré, el primer Catholikos, consagrat pel patriarca d'Antioquia, i que va estar en bona relació amb el rei. Un col·lega de Petré, Samuel, va ser nomenat bisbe de Mskhetha, i 12 bisbes més van ser nomenats per tot el regne, tots fidels del rei. Als 6 o 7 bisbats en funcionament se'n van afegir una vintena mes. Assegurat aquest front Vakhtang comença a preparar la guerra contra Pèrsia per la independència.

Abans de la rebel·lió les possessions dels nobles fidels a Pèrsia foren atacades. Varsken fou assassinat el 482. Llavors Vakhtang va atacar als destacaments perses al país i els va obligar a retirar-se. Albània i Armènia es van sumar a la rebel·lió. Pèrsia estava ocupada a les lluites a l'Àsia central i no podia respondre ràpidament. El 483 els perses van enviar dos exèrcits Vakhtang va passar a Armènia per reunir-se amb les forces aliades, però l'ajuda que esperava dels huns no va arribar (només 300 guerrers). Tot i així Vahan Mamikonian cap dels armenis, va derrotar als perses a Nerschapat, i va ajuntar les seves forces amb les del rei d'Ibèria. El perses es van presentar per donar batalla a la Vall de Tcharmani, i allí una part de l'exèrcit de Vakhtang i de Mamikonian va desertar, i el general persa Mihran va guanyar la batalla de la que després no va poder treure profit al ser cridat per el xa. El 484 un exèrcit persa dirigit per Zarmihr Hazaravukht marxà cap a Ibèria per capturar a Vakhtang. Els perses foren ben acollits a Ibèria per la noblesa. Vakhtang va fugir cap a Egrissi (Lazika)

Però mentrestant la situació va empitjorar a Armènia i Vahan Mamikonian va haver de ser reconegut marzban. El poder reial a Albània va haver de ser restaurat i Vakhtang va poder retornar a Ibèria. Va decidir establir la capital a Tbilisi o Tblisi (que vol dir Vila Calenta) triada per el rei i al seu testament deixarà encarregar al seu fill i successor Datxi, que n'acabés la construcció i fes el trasllat definitiu.

Quant temps després els perses li van demanar que col·labores amb la guerra contra l'imperi Bizantí, el rei es va negar. Els perses van tornar a ocupar el regne, i el seu exèrcit va acampar a la vora del riu Iori a la Vall de Samgori. En un atac sorpresa al campament persa, Vakhtang donà mort als fills del Shah. Els perses l'anomenaren Gorgasal, que vol dir Cap de Llop. Els perses es retiraren. Al final de la batalla el rei, ja vell, va morir assassinat per un esclau subornat per aznauris hostils, que li va disparar una fletxa a un forat de la cuirassa.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997, p. . ISBN 2-7384-6186-7. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vakhtang I Gorgasali