Heftalites

De Viquipèdia

Mapa on es mostra l'extensió de les regions sota domini dels heftalites al voltant de l'any 520

Els heftalites foren una horda turcomongola amb predomini mongol^[1] originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai) des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses els van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els hi deien "huns blancs".

Al començament del segle V eren una horda secundaria vassalla dels joan-joan, però poc a poc van començar a agafar importància estenent-se cap a l'oest mentre per l'est arribaven fins prop de Qarashahr i controlaven la conca de l'Ili fins a l'Issiq-kul, les estepes de Txou (Tchou) i de Talas i fins al Sir Darya i la mar d'Aral. Segurament la seva residència fou propera a Talas (Aulie-Ata).

Vers el 440 ja havien ocupat Sogdiana i Transoxiana i probablement Balkh o Bactriana (Tokharistan). Alguns orientalistes suposen que es van instal·lar a Bactriana durant el regnat del persa Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat Khorasan però foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw; altres però pensen que en aquesta època els que van atacar Pèrsia foren un altra horda turca, els khionites. Sota el rei persa Firuz o Peroz I (457-484) els heftalites van atacar el Khorasan i van derrotar als perses (el rei va morir). Estaven dirigits pel khan Akhshunwar, nom que seria una deformació del títol reial sogdià de khshevan (rei). Després de la victòria els heftalites van ocupar el Talekan (a l'oest entre Balkh i Merw), Merw i Herat. El rei sassànida Kobad I, enderrocat, es va refugiar amb els heftalites i es va casar amb una neboda del seu khan, el qual li va donar un exèrcit per recuperar el poder. Kobad va recuperar el tron el 499 mercès als seus soldats heftalites.

Els heftalites van avançar al sud, cap a la part de la vall de Kabul on vers la meitat del segle V els kushana o kusana havien estat substituïts per la dinastia yuezhi dels kidarites. Vers el 500 els heftalites ja dominaven Bactriana, Kabul i Kandahar i des de allí es van llençar a la conquesta de l'Índia que en gran part (Malwa, Gujarat i el nord del Deccan) estava governat per la dinastia gupta i havia arribat al seu zenit amb Kumaragupta (415-455) i el seu fill Escandaragupta (455-470). Es creu que entre el 450 i el 460 els heftalites ja havien fet una primera incursió al Panjab que fou rebutjada pels gupta (els indis anomenaven als heftalites com "huna"), i una segona incursió el 460 fou igualment rebutjada. L'imperi gupta va entrar en decadència a la mort de Escandaragupta (470) i després es va dividir en dos branques, una a Malwa amb Budagupta (476-494) i Banugupta (499-543), i un altra a Bihar i Bengala amb Puragupta i Narasimhagupta. En aquestes condicions cal sospitar que els heftalites no van tardar a tornar a l'Índia i abans del 502 un legin (cap secundari), probablement de Kabul, anomenat Toramana (?-502) va arribar fins a Malwa. El pes de la lluita per l'Índia degué recaure en el legin de Kabul ja que el khan heftalita principal vivia quasi be sempre al Badakhshan.

Toramana va tenir com a successor a Mihirakula (vers 502-530) que tenia la seva residencia a Xacala (Sialkot) al Panjab Oriental. En aquest moment a Kapisha i Gandhara s'havia establert un cap heftalita secundari (legin) però hereditari, que havia establert una dinastia (el 520, quan hi va ser Song Yun, regnava el segon legin). El legin de Gandhara va conquerir per aquesta mateixa època el Caixmir, i mentre va aturar les massacres de greco-budistes a Gandhara però quan va tornar les va continuar. Mihirakula es va enfrontar amb un rei gupta identificat a les fonts com a Baladitiya i que podria ser Narasimhagupta de Bihar i Bengala; el rei indi va recular inicialment però en un inesperat contraatac va derrotar al legin heftalita i potser el va fer presoner. Fou la primera gran derrota heftalita contra els indis, però no la darrera.

Vers el 520 el gran khan heftalita va rebre al missioner xinès Song Yun, a la seva residencia d'estiu al Badakhshan. Song Yun dona una descripció dels heftalites, diu que a la Bactriana la cultura greco-budista existent fou aniquilada, les poblacions massacrades, es va perseguir el budisme i als budistes destruint els monestirs i les obres d'art. Al hivern del 520 Song Yun va visitar al legin de Gandhara, i considerà als heftalites de la zona com a nòmades purs, vivint al camp i no a les viles, i amb residencia a un campament mòbil. Segons el testimoni de Hiuan-tsang ^[2], a Gandhara s'havia matat a dos terços de la població original i la resta havia estat reduïda a l'esclavatge, mentre que els monestirs i les estopes budistes havien estat destruïts.

Vers el 530 el rajà de Mandasor a Malwa, Yashosdharman, en unes inscripcions, es vantà d'haver derrotat als "huna" i d'haver obligat a Mihirakula a retre-li homenatge. Mihirakula sembla que, derrotat o no, va poder tornar al seu domini a Bactriana i Caixmir, i va estar també a Gandhara on per causes desconegudes va exercir cruels represàlies sobretot contra els budistes; els texts budistes només diuen que com a càstig va tenir una mort horrible.

A la segona meitat del segle VI, Istami, yabghu dels turcs occidentals, va arribar a Talas, i va xocar amb els heftalites. Istami es va aliar als perses, governats llavors per Cosroes I Anushirwan. Una filla d'Istami es va casar amb Cosroes. A partir del 565 els heftalites, amenaçats al nord pels turcs, i al oest pels perses, van cedir terreny. Una teoria diu que es van dividir i que una part va fugir a occident on van ser coneguts com els àvars (de uarkhonites o varkhonites) i la resta a l'Índia. Els turcs van ocupar Sogdiana i Pèrsia la Bactriana (que al cap de tres anys també va passar als turcs)

Encara van amenaçar per un temps el Panjab. A la segona meitat del segle VI el maharaja de Thaneswar ^[3] Prabhakara (mort el 605) va derrotar als heftalites, i el 605 el seu fill Padjyavardhana encara els combatia. El seu successor Harsha Shiladitya (606-647) fou encara celebrat pels poetes per les seves victòries sobre els huna. Però a la primera meitat del segle VII van desaparèixer i les seves bandes o be foren exterminades per les repetides lluites o foren absorbides per la població del Panjab. Es possible que alguns clans heftalites s'haguessin integrat a l'aristocràcia india. ^[4]

[edita] Notes i referències

1. ↑ Albert Herrmann, Die Hephtaliten und ihre Beziehungen zu Cina, Asia Major II, 1925
2. ↑ Le voyage de Song Yun dans l'Udyana et le Gandhara, traducció de Chavannes, 1903
3. ↑ Al nord-oest de Delhi, en sànscrit Sthanvisvara, fou funcions d'estat fronterer primera defensa contra els huna
4. ↑ per exemple el clan rajput del Gurdjara reivindica un origen heftalita