Xuan Zang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració del segle XIV representant Xuan Zang de viatge per l'Índia

Xuan Zang o Xuanzang (xines 玄奘 pinyin Xuán Zàng, wade-gilles Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.

Vers el 629 fou acollit pel rei K'iu Wen-t'ai de Turfan que el va retenir fins al 630; després, el mateix any, fou acollit per Sou-fa Tie (en sànscrit Suvarna Deva, en khudjà Swarnatep, és a dir "El lloc d'or") de Kudjha, tot i que aquest rei era de la tendència budista coneguda per Hinayana (el Petit Vehicle) mentre Hiuan-tsnag pertanyia a la tendència del Gran Vehicle o Mahayana. També va visitar Kashgar i altres llocs i va arribar a l'Índia el 633. Va tornar a la Xina per terra el 645, i va introduir-hi l'escola budista Yogacara (coneguda a Xina com Vijnanavada o Faxiang).

La seva biografia fou escrita per dos dels seus deixebles. Ell mateix va escriure una memòria sobre les regions a l'oest de Xina, molt important per la història de l'Àsia Central i nord-oest de l'Índia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els anys de formació[modifica | modifica el codi]

El seu besavi va ser un oficial que servia com prefecte i el seu avi va ser designat professor del Col·legi Imperial de la capital. El seu pare era un confucianista conservador que va abandonar el seu càrrec i es refugià en l'aïllament per a escapar de la inestabilitat política que agitava la Xina en aqueixa època. Segons les biografies tradicionals, Xuanzang va mostrar una serietat i intel·ligència excepcionals, sorprenent al seu pare per la curosa observació dels rituals confucianistes a l'edat de 8 anys. Juntament amb els seus germans i germana, va rebre una educació per part del seu pare a una edat molt primerenca, qui li va instruir en els treballs clàssics de la pietat filial i altres tractats canònics del confucianisme ortodox.

Encara que nascut en una família essencialment confucianista, Xuan Zang va expressar de molt jovenet el desig de convertir-se en monjo budista, com un dels seus germans grans. Després de la mort del seu pare en 611, durant cinc anys va viure amb aquest germà (Chensu, més tard conegut com a Changjie) al monestir de Jingtu en Luoyang, afavorit per la dinastia Sui. Durant aquesta època va estudiar el budisme theravādóna i mahāiāna, i es va sentir més inclinat cap a aquest últim.

En 618, mentre la dinastia Sui s'enfonsava, Xuanzang i el seu germà fugiren cap a Chang'an (Xi'an), que s'havia proclamat capital de la dinastia Tang, i més tard d'allí al sud, a Chengdu, a la província de Sichuan. Els dos germans van passar allí dos o tres anys submergits en profunds estudis, en el monestir de Kong Hui. Quan, a l'edat de tretze anys, Xuanzang va sol·licitar prendre les ordres budistes, l'abat Zheng Shanguo va fer una excepció pels seus precoços coneixements.

Estàtua de Xuanzang a la Gran Pagoda de l'oca salvatge de Xi'an.

Xuan Zang va ser ordenat monjo en 622, a l'edat de 20 anys. La gran quantitat de contradiccions i discrepàncies que va trobar en els textos el va impulsar a anar-se'n a l'Índia per a estudiar les fonts originals del budisme. Es va separar del seu germà i va tornar a Chang'an per a aprendre llengües estrangeres i continuar els seus estudis de budisme. El 626 va començar a dominar el sànscrit, i probablement va estudiar el tocari. En aquesta època, Xuanzang es va interessar també per l'escola metafísica yogacara.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xuan Zang Modifica l'enllaç a Wikidata