Lámparas Z
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Indústria | bombeta elèctrica |
| Història | |
| Creació | 1908 |
| Fundador | Lluís Muntadas i Rovira |
| Data de dissolució o abolició | 1998 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
Lámparas Z (Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z) fou una empresa catalana, destinada inicialment a la fabricació de llums o bombetes incandescents, i posteriorment a altres productes d'il·luminació (llums fluorescents) i aparells elèctrics d'ús domèstic, ubicada inicialment a la Gran Via de les Corts Catalanes (cantonada carrer Mèxic), de Barcelona i, posteriorment, al passeig de la Zona Franca, de la mateixa ciutat.
Fundació[modifica]
Fou fundada el 16 de gener de 1908,[Nota 1] per Lluís Muntadas i Rovira,[1] enginyer de Barcelona, amb la concurrència a l'escriptura notarial de constitució, com a soci, de Roger Clinchant de Milly, industrial veí de París.[2][Nota 2] La seva denominació deriva del fet que els filaments de les bombetes elèctriques es fabricaven amb zirconi, essent conegudes com a zirconium lamps o z-lamps.[3]
Lluís Muntadas i Rovira, que era fill de Josep Antoni Muntadas (fundador de La España Industrial), amb anterioritat, l'any 1897, ja havia fundat a Barcelona l'empresa La Industria Eléctrica, que l'any 1910 es va unir a Siemens, creant-se la societat Siemens Schuckert Industria Eléctrica SA, com a subministrador d'equipament elèctric.
Les patents inicialment explotades i fabricades per Lámparas Z foren la ElektroDm Gesellschaft i la Zirkon Glühlampeverk.[2] A la mort de Lluís Muntadas i Rovira, l'empresa quedà en mans del seu gendre Juli Caparà (que anys després va estar al capdavant de la companyia Hispano Olivetti).[2]
Integració al grup Philips[modifica]
Fruit de l'estreta col·laboració entre Juli Caparà i Anton Philips des de l'any 1912, que va donar lloc a una participació de Philips en el capital de Lámparas Z que culminaria el 1920, l'any 1914 es va tancar un conveni d'assistència amb els Laboratoris de Física Philips, dels Països Baixos, per adaptar els productes de l'empresa catalana als nous avenços tècnics.[4] A partir de l'any 1927, Philips va confiar a Lámparas Z la fabricació completa de les bombetes Philips.[4] A partir de la constitució, el 1926, de Lámparas Philips SAE, aquesta va concentrar totes les activitats dels distribuidors dels productes d'enllumenat Philips, mentre que la part industrial romania en mans de Lámparas Z.[5]
El 1931, la fàbrica de Barcelona va iniciar la fabricació de vàlvules de ràdio. De no ser per l'esclat de la guerra civil, el primer receptor de ràdio totalment fabricat a Espanya hagués estat llest el 1936, fet que es va retardar fins al 1942.[5]
El 1945, l'empresa catalana iniciava la fabricació de tubs fluorescents i el 1946 la de vàlvules electròniques.[5] Deu anys més tard s'iniciava la fabricació de components de televisió, inclosos els tubs d'imatge.[5] Els discos de vinil es començaren a fabricar el 1958.[6] Totes aquestes ampliacions en els productes fabricats varen ser determinants per al trasllat a unes noves instal·lacions al passeig de la Zona Franca.[6]
El progressiu augment de la participació accionarial per part de Philips va portar finalment a l'absorció de Lámparas Z per part de l'empresa holandesa, que va culminar el 1998.[3]
Trasllat a la Zona Franca[modifica]
Al principi de la dècada de 1950, l'empresa amplià les seves instal·lacions i es traslladà al passeig de la Zona Franca, de Barcelona. En una primera fase, sota la direcció de l'enginyer Antoni Grau, es construí una fàbrica de vidre formada per dues grans naus, una destinada a forns i l'altra a taller, magatzems i vestidors, ambdues de planta baixa i pis.[7] En una segona fase, pocs anys després, coincidint amb els preparatius del cinquantenari de l'empresa, s'encarregà l'ampliació de les instal·lacions a l'arquitecte Josep Soteras i Mauri (coautor del projecte constructiu del Camp Nou del FC Barcelona, en aquella mateixa època). Aquesta ampliació s'executà en la part del solar més proper al passeig, destinada a la substitució de les instal·lacions originàries de la Gran Via, destinades a la fabricació de les làmpades.[7] Els terrenys limitaven amb els habitatges de la SEAT i, per tant, es projectà una àmplia zona verda o jardí, que separava la indicada zona residencial veïna i les instal·lacions industrials de l'empresa. El referit jardí, dissenyat per l'esposa de l'aleshores director general de l'empresa,[8] Sr. Van der Harst,[9] la qual tenia formació en paisatgisme[8] o jardineria, disposava de variada vegetació i d'un disseny i recorreguts no lineals, amb espècies vegetals úniques a Barcelona.[7] Tal jardí era per a ús del personal i treballadors de l'empresa i constituïa una de les poques zones verdes d'aquella zona industrial.[8] La construcció de la referida ampliació i, per tant, el definitiu trasllat de totes les instal·lacions de l'empresa al passeig de la Zona Franca es produí a mitjans de l'any 1959,[10] poc després de la celebració, l'any anterior, del cinquantenari de l'empresa, amb gran ressò a la premsa de l'època.[11]
Ús actual del solar i edificacions[modifica]
En l'actualitat, un cop reconvertits els usos del solar i edificacions de l'empresa, la zona ajardinada d'aquesta, pionera en el seu temps, constitueix el Jardí dels Drets Humans, d'ús públic i titularitat municipal.[8]
A l'edifici del que fou la fàbrica de vidre hi té la seu el Graner, "Centre de creació del cos i del moviment", destinat a la promoció de tot el relacionat amb la dansa en l'àmbit de la creació. La propietat de la instal·lació és de l'Ajuntament de Barcelona i la gestió correspon al Mercat de les Flors.[12] L'illa Philips també allotja la Biblioteca Francesc Candel, de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona.[13]
El fons documental de l'empresa està dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya des de l'any 2002.[3]
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ El seu objecte social constitutiu era "La explotación directa o indirecta, en España y en sus colonias, de los inventos patentados relatives a la fabricación de cuerpos conductores de la luz o del calor, producidos por la electricidad, que los fundadores de la Sociedad aportarán a la misma". (Segura 2010, pàg. 164).
- ↑ Roger Clinchant de Milly era net, per via materna, de Louis-Adolphe de Milly (1799-1876) (vid. arbre genealògic), que fundà la fàbrica d'espelmes o bugies esteàriques "Les Bougies de l'Étoile", aplicant les descobertes del químic francès Michel Eugène Chevreul (Great Exhibition London 1851).
Referències[modifica]
- ↑ Web corporativa Philips
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Segura 2010, pàg. 164
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Arxius d'empresa» (pdf). Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya, Nº 1, 2002, pàg. 4. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015 [Consulta: 14 desembre 2015]. Arxivat 22 de desembre 2015 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Rico 2006, pàg. 503
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Rico 2006, pàg. 504
- ↑ 6,0 6,1 Rico 2006, pàg. 505
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Segura 2010, pàg. 166
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Web barcelona.cat
- ↑ «Imposición de la medalla al mérito en el Trabajo a Don Juan Van der Harst» (pdf) (en castellà). La Vanguardia Española, 16-06-1956, pàg. 31 [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ Segura 2010, pàg. 167
- ↑ «La Sociedad espanyola de Lámparas Eléctricas "Z" celebra el cincuantenario de su constitución» (pdf) (en castellà). La Vanguardia Española, 16-06-1956, pàg. 31 [Consulta: 16 desembre 2015].
- ↑ Web del Graner
- ↑ Web Biblioteca Francesc Candel
Bibliografia[modifica]
- Segura Soriano, Isabel. «Lámparas Z. De fàbrica a motor de veïnatge». A: La modernitat a la Barcelona dels cinquanta. Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 97884 98502152.
- Rico, César. «El comienzo de la industria de las telecomunicaciones en españa (Capítulo 16)». A: Crónicas y testimonios de las telecomunicacions españolas (pdf) (en castellà). Tomo 2. Madrid: Colegio oficial de ingenieros de telecomunicación, 2006, p. 495-509. ISBN 8493504904 [Consulta: 17 desembre 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume; Checa Artasu, Martí (coord.). Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Nau Ivanow, 2000. ISBN 9788492264643.
- «Philips en España. Historia». Web corporativa Philips. [Consulta: 14 desembre 2015].
- barcelona.cat. «Jardí dels Drets Humans». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 16 desembre 2015].
- Great Exhibition 1851 London. «Milly, Louis Adolphe de, Paris». A: Exhibitions of the Works of Industry of All Nations. Reports of the Juries on the subjects of the thirty classes into which the Exhibition was divided. (en anglès). Vol. IV. Londres: Spicer Brothers, Wholesale Stationers; W. Clowers and Sons, Printers, 1852 [Consulta: 16 desembre 2015].
- Garric, Alain. «Roger Clinchant. "Éssai de généalogie", par Alain Garric» (html) (en francès). Geneanet. [Consulta: 16 desembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
Imatges[modifica]
- Orpinell, Jaume; Basiana, Xavier «Lámparas Z. 1997-1998. Fotografia a les sals de plata i impressió sobre paper 60 x 85 cm». Col·lecció MACBA. Fons de la col·lecció. Consorci MACBA [Consulta: 17 desembre 2015].
- Fundación do.co.mo.mo «Fábrica electrónica Philips. Lámparas Z». fundación do.co.mo.mo ibérico - documentación y conservación de la arquitectura y el urbanismo del movimiento moderno [Consulta: 17 desembre 2015].
- «Lámparas Z. La Zona Franca». Tot Barcelona (blog) [Consulta: 17 desembre 2015].
Audiovisuals[modifica]
- BTV. Barcelona Televisió «Els Jardins dels Drets Humans amaguen espécies úniques a la ciutat». BTVnotícies.cat [Consulta: 17 desembre 2015].
- BTV. Barcelona Televisió «El Graner, la fàbrica de dansa, funciona a ple rendiment». BTVnotícies.cat [Consulta: 17 desembre 2015].
Equipaments de l'Illa Philips[modifica]
- «Graner. Centre de creació del cos i del moviment». Mercat de les Flors - Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 desembre 2015].
- «Biblioteca Francesc Candel. Barcelona. Sants-Montjuïc». Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2015].