Viola d’olor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Violeta
Viola odorata1.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Violaceae
Gènere: Viola
Espècie: V. odorata
Nom binomial
Viola odorata
Thunb.

La viola d'olor (Viola odorata) en referència a l'olor dolça que desprèn (car és l'única espècie de la família de les violàcies que emet perfum), és una planta de la família de les violàcies. És originària d'Europa, més concretament de la regió mediterrània. Tot i així, s'estén pràcticament per tot el món, des d'Àsia fins al nord d'Àfrica, passant per les zones més fresques d'Amèrica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia d'entre 5-10 cm d'alçada de rel perenne. Té una rel axonomorfa amb rizoma i tiges herbàcies amb dues estípules lanceolades cada una. Tant les fulles com les flors creixen en roseta basal des de la rel i són altament peciolades. Les fulles són simples, cordiformes, amb el marge lleugerament dentat i brillants per l'anvers.

La flor, molt aromàtica, posseeix un gran peduncle quadrangular amb dues bràctees i mesura fins a 2 cm. Té un color violeta intens, però també n'hi ha de roses, blanques i grogues. El periant està compost per cinc sèpals dialisèpals i cinc pètals dialipètals desiguals, el més baix dels quals prolongat inferiorment. És hermafrodita amb un androceu que consta de 5 estams (els 2 inferiors tenen un apèndix inclòs) i un gineceu sincàrpic de tres carpels.

El fruit és una càpsula arrodonida, vellosa i de color lila brut que s'obre en tres valves cadascuna de les quals conté nombroses llavors.

Noms vernaculars[modifica | modifica el codi]

Viola, viola d'ultramar, viola de bosc, viola boscana, viola de la Mare de Déu, viola vera, violer, violer boscà, violer d'olor i violeta.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una espècie silvestre que creix en les zones ombrívoles i humides dels boscs i acostuma a formar catifes.

Prefereix sòls rics en nutrients, frescs i amb bastant humus i, a part d'aquests requisits, no té més exigències particulars. Tot i així, prefereix sòls compactes i a poder ser calcaris. Pot viure en zones de fins a 1400 m de altitud.

Es sembra el setembre, floreix a finals d'hivern principis de primavera i finalitza un mes abans d'acabar l'estiu.

Es recol·lecta a principis de primavera, tot i que les arrels convé agafar-les per la tardor-hivern, ja que és quan tenen més concentració de principis actius.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Les flors contenen:

La rel conté:

  • saponòsids,
  • alcaloides.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'utilitza en:

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

La flor, per la seva composició, té propietats:

La rel té propietats:

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

A dosis altes és emètica (provoca el vòmit), tot i que aquest fet tant pot ser una contradicació com una qualitat.

També hi ha casos on s'han produït trastorns nerviosos, circulatoris i inclús la mort per la sobredosis del contingut de la seva rel.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viola d’olor