Vés al contingut

Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (II)/Grup 4

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Educació oberta

Angel de Santos, Maria Gabaldón, Lara Moll i Albert Castan. A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup

Tema escollit pel grup: L'educació oberta.

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Mariagabaldon x x x x
Elements de l'artícle a modificar tots x
Documentació tots de manera individual x x
Anàlisi i síntesi tots de manera individual x x
Publicació al taller tots x x x
Revisió tots x x
Verificació adesantosm x
Notificació al professor Laramollsan5 x
Publicació a Viquipèdia Albertcastan x

Educació oberta[modifica]

Educació Oberta

L'educació oberta és una forma d'aprenentatge, un estil d'organització o fins i tot una filosofia d'apropar el coneixement a una amplia diversitat de públic. Trenca les barreres que poden suposar l'accés a l'educació, es pot desenvolupar en qualsevol lloc i moment, fent servir Recursos Educatius Oberts (REO) i les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a mitjà de desenvolupament.[1][2]

Concepte i definició[modifica]

Pretén modificar substancialment la forma en què autors, professors i estudiants interactuen amb el coneixement. Es basa en els principis del programari lliure que es fonamenten sota els conceptes de llibertat d'ús, distribució i modificació. D'aquí s'amplia el concepte per a utilitzar, difondre, aprendre i adaptar qualsevol tipus de material didàctic (apunts, llibres, presentacions, unitats didàctiques, animacions, simulacions, vídeos, àudios, etc). A aquest tipus de materials se'ls denomina REO i es troben sota el paraigües de les llicències Creative Commons.[3]

Història[modifica]

educació oberta

El concepte d'educació oberta ha anat evolucionant en els darrers anys. Parteix de l'educació a distància i comença a aparèixer cap a finals del segle XX, relacionat amb les universitats a distància i l'aprenentatge en línia el qual es relacionava amb l'aprenentatge flexible i la facilitat d'accés. El desenvolupament de l'educació oberta en els últims anys va lligat a l'aparició de les noves tecnologies i del software lliure que conjuntament amb el moviment 2.0 va desenvolupar una cultura de col·laboració entre docents i alumnes. Actualment no existeix un concepte comú d'educació oberta ja que inclou nombroses perspectives, des de la utilització de les TIC, la innovació pedagògica, l'aprenentatge col.laboratiu, la utilització dels REO i l'eliminació de barreres per accedir a la formació.[4]

MOMENTS IMPORTANTS DE L'EDUCACIÓ OBERTA
1980 Aparició idea educació oberta lligada a les universitats que ofereixen un concepte obert de l'educació[5]
1982 Es crea el Consell Nacional d'educació oberta i a distància a Columbia [6]
1991 Es crea la Comissió Interinstitucional i Interdisciplinària d'Educació Oberta i a distància [7]
2002 Apareixen els Recursos Educatius Oberts (REO) impulsats per la unesco [1]
2007 Declaració Cape Town Open Education [4]
2011 Apareixen els primers MOOC [4]
2016 Marc europeu d'educació oberta (Openedu) [3]

Diferències entre educació oberta i educació a distància[modifica]

Ambdós modalitats educatives presenten similituds i diferències que queden reflectides en la següent taula:[8]
Educació oberta Educació a distància
Gestió institucional Flexible Regulada per polítiques educatives
Accés al sistema Sense limitacions de cap tipus (lloc, temps, econòmic, de coneixement) Restriccions (lloc, temps, econòmic, de coneixement)
Aprenentatge Independent. Diversos mètodes i tècniques Depèn del ritme i organització de l'alumnat
Comunicació Síncrona i asíncrona Asíncrona
Canal Digital Digital o altres
Espai-temps S'adapta a les condicions i característiques de l'estudiant No hi ha desplaçament al centre educatiu. Temps decidit institucionalment
Procediments metodològics Una programació-avaluació longitudinal, contínua, lògica, progressiva i acumulativa Una programació estructurada, controlada i amb avaluació de resultats finals
Objectius i continguts No estan determinats. Evolucionen d'acord amb el procés Determinats prèviament a la formació

Característiques[modifica]

L'Educació Oberta és una modalitat d'organització educativa fonamentada en estudis i corrents de la Pedagogia, la Psicologia i altres ciències, dels segles XX i XXI, la qual empra les TIC per a l'administració del procés.[8]

Les característiques principals de l'educació oberta són:

  • Accessibilitat: l'educació oberta pretén eliminar o reduir les barreres econòmiques, tecnològiques, geogràfiques i institucionals que dificulten el camí cap el coneixement i l'educació. Es desenvolupa mitjançant eines digitals com els sistemes de gestió de l'aprenentatge (LMS).[3]
  • Innovació pedagògica: a través de Pràctiques Educatives Obertes (PEO) basades en la utilització de tecnologies digitals i metodologies de comunitat educativa oberta d'aprenentatge.[3]
  • Reconeixença: l'educació oberta permet l'obtenció d'una certificació acadèmica amb el mateix valor institucional que l'educació formal, sent reconeguda tant en àmbits públics com privats.[3]
  • Aprenentatge col·laboratiu: l'educació oberta estableix un intercanvi de pràctiques educatives, recursos, experiències, estratègies i iniciatives amb l'objectiu de millorar l'ensenyament, a partir de la col·laboració entre institucions, docents i alumnes.[3]
  • Accessibilitat als recursos: els materials emprats són gratuïts. Generalment, són Recursos Educatius Oberts (REO) de domini públic, o materials amb drets d'autor.[9]
  • Ús de tecnologia educativa: l'educació oberta es basa en la utilització de programari gratuït i de codi obert que es pugui utilitzar en múltiples plataformes i serveis.[10]
  • Qualitat: Cada institució és responsable d'oferir un procés d'ensenyança-aprenentatge de qualitat.[3]

Exemples i enllaços a plataformes d'educació oberta[modifica]

  1. Khan Academy
  2. MOOC
  3. Vikipédia
  4. Coursera
  5. Udemy
  6. FutureLearn
  7. Open education consortium

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Valverde Berrocoso, Jesús. «El movimiento de 'educación abierta' y la 'universidad expandida'.» (en castellano), Octubre 2015. [Consulta: 17 març 2021].
  2. UNESCO «Aprendizaje abierto y a distancia Consideraciones sobre tendencias, políticas y estrategias». ED.2003/WS/50, 2002 [Consulta: 29 març 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Inamorato dos Santos, Andreia. «Las diez dimensiones del Marco europeo de educación abierta» (en castellano), August 2019. [Consulta: 17 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 SANTOS HERMOSA, GEMA «L'educació oberta a Europa : avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 28-12-2018, pàg. 1-17.
  5. «Aprendizaje abierto: conceptos, prácticas y oportunidades» (en castellano), Septiembre 2019. [Consulta: 27 març 2021].
  6. García Aretio, Lorenzo «[https:http://62.204.194.45/fez/eserv/bibliuned:20191/historia.pdf Historia de la Educación a Distancia]». Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).
  7. Roldan, Olivia «Educación abierta y a distancia». Revista Enlace, no 2, 2005 [Consulta: 29 març 2021].
  8. 8,0 8,1 De la Cruz, N. (2016). La Educación Abierta en el Siglo XXI.
  9. «¿Qué es la educación abierta?» (en castellà). Universia.es, 22-01-2016. [Consulta: 24 març 2021].
  10. Fidalgo-Blanco, Á., Sein-Echaluce, M. L., Borrás-Gené, O., & García Peñalvo, F. J. (2014). Educación en abierto: Integración de un MOOC con una asignatura académica.