Zona Especialment Protegida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les zones especialment protegides d'importància per al Mediterrani o ZEPIM són espais naturals marins o costaners que gaudeixen d'especial protecció medioambiental basada en el conveni de Barcelona. Es creen per a la protecció dels ecosistemes marins singulars al llarg del mar Mediterrani.

Creació de les ZEPIM[modifica | modifica el codi]

Aquests espais es creen an el protocol acordat el 1995 pels països participants en el conveni de Barcelona i el 1996 a Montecarlo. Les condicions exigides per a incorporar aquests espais és que tinguin un paper important en la conservació de la diversitat biològica del Mediterrani; continguin ecosistemes característics de la zona mediterrània o disposin d'un especial interès per a la ciència, la cultura, l'educació o el gaudiment estètic.[1]

Per a ser declarada una zona com ZEPIM cal analitzar diferents aspectes específics: el seu caràcter excepcional; el seu nivell de representativitat natural i cultural; la seva diversitat; la presència d'hàbitats de gran importància per a espècies en perill, amenaçades o endèmiques; l'existència d'amenaces que puguin disminuir el valor ecològic, biològic, estètic o cultural de la zona, l'existència d'un procés de planificació i ordenació de la zona que compti amb un suport dels ciutadans; l'existència a la zona d'oportunitats de desenvolupament sostenible i l’existència d’un pla integrat de gestió costanera.

Hi ha una sèrie d'obligacions en les ZEPIM: disposar d'un règim jurídic per a la seva protecció eficaç; disposar d’un pla de gestió i un programa de recollida de dades rellevants; establir una sèrie d'objectius i mesures de conservació i de gestió molt ben definides; disposar d’un òrgan de gestió amb prou dotació de recursos humans i ecoonòmics; com també d’un programa de vigilància contínua.

Hi ha una sèrie d'aspectes específics que han de procurar les mesures de protecció:

  • Vessaments o descàrregues de residus o altres substàncies que puguin afectar de forma directa o indirecta la integritat de la zona.
  • Anàlisis detallades per a la introducció o reintroducció d'espècies a la zona.
  • Reglamentació d'activitats que puguin perjudicar o pertorbar les espècies, afectar negativament les característiques naturals, culturals o estètiques, o incidir de forma negativa en l'estat de conservació dels ecosistemes o espècies de la zona.
  • Normes jurídiques necessàries en les zones perifèriques de les ZEPIM:

Zones ZEPIM existents[modifica | modifica el codi]

Platja al cap de Gata.

Espanya és l'estat que en té més:

Illes Medes
  • Catalunya té dues zones:
    • Illes Medes, formada per set illes i diversos illots, amb gran diversitat d’espècies terrestres i marines.
    • Cap de Creus amb característiques litològiques, hidrogràfiques i orogràfiques continuació de les dels Pirineus.
  • El País Valencià té una zona:
    • El Parc Natural de les Illes Columbrets formen un petit arxipèlag de tipus volcànic amb endemismes animals i comunitats vegetals ja desaparegudes en el continent.
Vista de les illes Perdiguera i Mayor al Mar Menor.
Vista de l'illa de Port-Cros.

França:

  • L'illa de Port-Cros i Bagaud, amb dos illots de gran diversitat biològica

Tunísia té tres zones:

Compartida entre França, Itàlia i Mònaco es troba:

Referències[modifica | modifica el codi]

Fabio Spadi, "Il Protocollo relativo alle aree specialmente protette e alla diversità biologica nel Mediterraneo (Barcellona, 10 giugno 1995) - Analisi e confronto con il Protocollo relativo alle aree del Mediterraneo particolarmente protette (Ginevra, 3 aprile 1982)", (1997). Il Diritto Marittimo, p. 1196.