Àlex Ollé
Àlex Ollé | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Àlex Ollé 11 d'abril de 1960 Barcelona, Barcelonès |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Camp de treball | Teatre i arts escèniques |
Ocupació | director de teatre, realitzador, creador |
Art | Director artístic |
Lloc web | www.alexolle.com |
Àlex Ollé (Barcelona, 1960) és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, una de les companyies de teatre més innovadores i prestigioses del panorama escènic internacional, fundada el 1979 i caracteritzada des dels inicis per la recerca d'un llenguatge propi, en el qual la participació del públic és clau en el desenvolupament de l'espectacle. De la primera època destaquen Accions (1984), Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990) i MTM (1994), que consolidaren a La Fura dels Baus com a companyia de culte per a crítica i públic.
En col·laboració amb Carlus Padrissa crea i dirigeix Mediterrani, mar olímpic, epicentre de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, espectacle que va impactar i fascinar a milions d'espectadors de tot el món.
Des d'aleshores la seva carrera escènica es caracteritza per la pluralitat de gèneres, creant i dirigint espectacles de teatre, òpera o propostes de gran format per a diferents commemoracions i esdeveniments, sempre amb l'empremta del seu propi llenguatge personal i el de la companyia que va fundar.
Òpera
Les primeres direccions d'Àlex Ollé en el terreny de l'òpera són treballs conjunts amb Carlus Padrissa i l'artista plàstic Jaume Plensa: Atlàntida (1996), de Manuel de Falla, i El Martiri de Sant Sebastià (1997), de Claude Debussy. Van seguir La Damnation de Faust, d'Hector Berlioz, estrenada el 1999 al Festival de Salzburg; DQ. Don Quixot a Barcelona (2000), amb música de José Luis Turina i llibret de Justo Navarro, una producció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La Flauta Màgica (2003), de Mozart, en el marc de la Biennal del Ruhr, en coproducció amb l'Òpera de París i el Teatro Real de Madrid, El castell de Barbablava, de Béla Bartók, i Diari d'un desaparegut (2007), de Leóš Janáček, en coproducció de l'Òpera Garnier de París i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Amb la col·laboració de Valentina Carrasco dirigeix la posada en escena de Le Grand Macabre (2009), de György Ligeti, estrenada al teatre La Monnaie de Brussel en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, l'English National Opera i l'Òpera de Roma. L'òpera va ser escollida per l'obertura del 50 Festival d'Art d'Adelaide, Austràlia.
Juntament amb Carlus Padrissa ha dirigit Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny [Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny] (2010), de Kurt Weill i Bertolt Brecht, estrenada al Teatro Real de Madrid i retransmesa en directe, via satèl·lit, a 127 sales de cinema d'arreu d'Europa i Mèxic.
El 2011 dirigeix l'òpera de nova creació Quartett, de Luca Francesconi, a partir de l'obra teatral homònima de Heiner Müller que s'estrena a la Scala de Milán en coproducció amb el Wiener Festwochen i en col·laboració amb l'Ircam. Aquesta producció ha rebut el prestigiós premi Abbiati a La migliore Novità assoluta. El mateix any dirigeix Tristan et Isolde, de Richard Wagner, per l'Òpera National de Lyon. La crítica francesa col·loca aquesta producció com una de les tres millors de l'any al seu palmarés publicat per Le Temps. A més el 2011 estrena Oedipe, de George Enescu, coproduïda pel Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i el Théâtre National de l'Opéra de París.
El seu primer Verdi, Un ballo in maschera, estrenat a la Sydney Opera el gener de 2013, va guanyar el Helpmann Award a la millor direcció d'òpera de la temporada 2012-2013 a Austràlia. Una coproducció entre Opera Sidney, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les i la Norwegian National Opera & Ballet d'Oslo.
Durant l'any 2013 també va estrenar Il Priggioniero de Dallapiccola i Erwartung de Schoenberg a l'Opéra de Lyon en el marc del festival Justice & Injustice i Aida de Verdi, juntament amb Carlus Padrissa, per inaugurar el Centenario de l'Arena di Verona.
L’any 2014 va estrenar les òperes Madama Butterfly de Giacomo Puccini a la Handa Opera, un muntatge a l'aire lliure a la badia de Sidney amb l'skyline de la ciutat com a espectacular teló de fons; Faust de Charles Gounod, una coproducció del Teatro Real de Madrid i la Nederlandse Opera d'Amsterdam, i Der Fliegende Holländer de Richard Wagner, coproduïda per l'Opéra de Lyon, l'Opéra de Lille, Opera Australia (Melbourne Opera) i la Bergen Nasjonale Opera.
El 2015 estrenà Pélleas et Mélisande de Claude Debussy a la Semperoper de Dresden. La seva darrera creació és Il Trovatore de Giuseppe Verdi, una posada en escena inspirada en la I Guerra Mundial coproduïda per la De Nederlandse Opera d’Amsterdam i l’Opéra National de Paris. El febrer de 2016, es va retransmetre en directe a 180 cinemes d’arreu d’Europa durant la seva representació a l’Opéra National de Paris.
Teatre
En l'àmbit del teatre a la italiana, Àlex Ollé ha dirigit cinc espectacles: F@ust 3.0, a partir de la novel·la homònima de Goethe, XXX, basat en Filosofia al tocador del Marquès de Sade (ambdues en col·laboració amb Carlus Padrissa), Metamorfosi -en col·laboració amb Javier Daulte-, sobre el text de Franz Kafka, Boris Godunov -amb David Plana-, un espectacle inspirat en l'assalt al teatre Dubrovka de Moscou i en l'obra d'Alexander Pushkin. Al costat de Miquel Gorriz dirigeix Primer Amor de Samuel Beckett dins el marc del Festival Grec 2010 de Barcelona.
Altres
Ha treballat en nombrosos macroespectales, en solitari i en col·laboració amb Carlus Padrissa, com La navaja en el ojo, per inaugurar la Bienal de València 2001; Naumaquia, creat pel Forum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Inaugura el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista a Palma de Mallorca el 2007; y Window of the City és l'espectacle temàtic de l'Exposició Universal de Shanghai 2010. Actualment prepara amb Carlus Padrissa Istanbul, Istanbul, que es veurà al juny de 2012 a la ciutat d'Estambul. Enguany, juntament amb l'arquitecta Benedetta Tagliabue, ha creat BCN RE.SET, un circuit d'arquitectura efímera als carrers de Barcelona en el marc del Tricentenari.
La seva única incursió en el terreny cinematogràfic és Faust 5.0, pel·lícula que codirigí amb Carlus Padrissa i Isidro Ortiz. Estrenada el 2001 al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, va rebre, entre d'altres, el premi Méliès d'Or 2003 a la millor pel·lícula fantàstica europea.
Fonts
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Centro Dramático Nacional, Boris Godunov, La Fura dels Baus, 2008 p. 6
- Crusells Valeta, Magí, "Ollé, Àlex", Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z, Edicions Universitat Barcelona, 2009, p. 185. ISBN 8447533166,
- Dessau, Bruce, "La Fura Dels Baus bring their eye-popping take on Ligeti to London", The Times, September 5, 2009