Àlvar Presta i Torns

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:29, 3 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÀlvar Presta i Torns
Biografia
Naixement18 de febrer de 1868
Barcelona
Mort23 de desembre de 1933(1933-12-23) (als 65 anys)
  President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del F.C. Barcelona
juliol de 1914 – setembre de 1914
  President de l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i Balears
1918 – 1920
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióOtorinolaringòleg
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Àlvar Presta i Torns, a vegades citat com Alvaro Presta[n 1] (Barcelona, 18 de febrer de 186823 de desembre de 1933) fou un metge i dirigent esportiu català, 12è president del Futbol Club Barcelona i primer de la Federació Catalana d'Atletisme.[2]

Trajectòria professional

Metge de prestigi, especialitzat en otorinolaringologia, el doctor Presta va tenir un paper destacat en la societat barcelonina de la seva època. Va ser president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya entre 1918 i 1920. Va ser a més president de la Societat Barcelonina d'Amics de la Instrucció (1908), de l'Acadèmia d'Higiene (1913-1916) i del Sindicat de Metges de Catalunya, així com director del dispensari antituberculós de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina.

Trajectòria com a dirigent esportiu

La seva vinculació a l'higienisme li va apropar al món de l'esport. Al juny de 1913 va ingressar com a vocal en la junta directiva del FC Barcelona presidida per Francesc de Moxó i de Sentmenat, fins que en l'assemblea del 30 de juny de 1914 va ser escollit president.[3] Alguns historiadors contemporanis consideren al doctor Presta com un home de palla del seu vicepresident i successor, Joaquim Peris de Vargas. Les divisions internes en el si del club, provocades pel controvertit caràcter de Peris de Vargas, van portar Presta a renunciar al càrrec de president amb prou feines tres mesos després de la seva elecció, el 29 de setembre de 1914.

Un any més tard, en 1915, va ser un dels impulsors —va redactar els estatuts— i primer president de la Federació Atlètica Catalana,[4] la primera federació d'atletisme creada a Espanya.[5][6][7]

Notes

  1. En l'actualitat la forma catalanitzada del nom és la més usada, sobretot a les publicacions oficials del FC Barcelona; no obstant això, a les fonts de la seva època, incloent l'esquela publicada per la família a La Vanguardia,[1] el nom apareix sempre en castellà

Referències

  1. La Vanguardia, 23-12-1933, pàg. 24.
  2. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  3. «Junta general del FC Barcelona». El Mundo Deportivo, 02-07-1914, pàg. 5.
  4. «Presidents de la FC d'Atletisme». [Consulta: 16 març 2015].
  5. «El atletismo catalán cumple 90 años». El Mundo Deportivo, 03-06-1987, pàg. 42.
  6. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  7. Santacana, Carles. FC d'Atletisme. Història de l'atletisme a Catalunya, 2012. ISBN 978-84-615-8281-5. 

Vegeu també

Bibliografia

  • Folch, Guifré; González, Demetrio; Francesc Gordo-Guarinos, Francesc. El quaranta-vuit presidents del FC Barcelona. Toisón, 2006. 
  • Iturriaga, Ángel. Diccionario de técnicos y directivos del FC Barcelona. Editorial Base, 2011. ISBN 9788493916114. 
  • Libro de oro de la Academia de Ciencias Médicas. Academia de Ciencias Médicas, 1953. 

Enllaços externs


Precedit per:
Francesc de Moxó i de Sentmenat
President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del F.C. Barcelona

juliol-setembre 1914
Succeït per:
Joaquim Peris de Vargas
Precedit per:
Felip Proubasta i Masferrer
President de l'Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i Balears

1918-1920
Succeït per:
Lluís Celis i Pujol