Alsakharovita-Zn

Alsakharovita-Zn
Fórmula química	NaSrKZn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·7H₂O
Epònim	Aleksey S. Sakharov (en)
Localitat tipus	mont Lepkhe-Nel'm, llac Seidozero, Massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30h
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30h
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.07
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,495Å; b = 13,945Å; c = 7,838Å; β = 117,75°
Grup puntual	m - domatic*
Color	blanc, marró clar, incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,9 g/cm³ (mesurada); 2,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,680 nβ = 1,687 nγ = 1,787
Birefringència	δ = 0,107
Angle 2V	mesurat: 25°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-003
Any d'aprovació	2002
Símbol	Ask-Zn
Referències

L'alsakharovita-Zn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la labuntsovita. Rep el seu nom d'Aleksey S. Sakharov (1910-1996), geòleg rus que va treballar al massís de Lovozero.

Característiques

L'alsakharovita-Zn és un ciclosilicat de fórmula química NaSrKZn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·7H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alsakharovita-Zn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 2002 al mont Lepkhe-Nel'm, al massís de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on ha estat trobada.