Labuntsovita-Mn
 Labuntsovita-Mn | |
|---|---|
 Labuntsovita-Mn (taronja) amb tsepinita-Na (blanc)  | |
| Fórmula química | Na₄K₄(Ba,K)₂Mn2+(Ti,Nb)₈(Si₄O₁₂)₄(O,OH)₈·10-12H₂O |
| Epònim | Aleksander N. Labuntsov (en)  , Ekaterina E. Labuntsov-Kostyleva (en) , manganès i labuntsovita |
| Localitat tipus | massís de Lovozero i massís de Khibini |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30e |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30e |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.07 |
| Heys | 16.14.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,684 a 1,695 nβ = 1,693 a 1,702 nγ = 1,792 a 1,814 |
| Birefringència | δ = 0,108 a 0,119 |
| Angle 2V | mesurat: 20° a 44°, calculat: 30° a 36° |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2000 s.p. |
| Símbol | Lab-Mn |
| Referències | [1] |
La labuntsovita-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom dels mineralogistes russos Aleksander Nikolaevich Labuntsov i Ekaterina Eutiikkieva Labuntsov-Kostyleva. Aquesta és la labuntsovita original. Ara es designa labuntsovita-Mn degut al domini del manganès entre els cations divalents.
Característiques[modifica]
La labuntsovita-Mn és un silicat de fórmula química Na₄K₄(Ba,K)₂Mn2+(Ti,Nb)₈(Si₄O₁₂)₄(O,OH)₈·10-12H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descrita amb mostres de dos indrets diferents de l'óblast de Múrmansk (Rússia): Yum'egor Pass, al massís de Khibini, i la pegmatita núm. 19 de la muntanya Kuftnyun, al districte de Lovozero. També ha estat descrita en altres indrets de l'óblast de Múrmansk, així com al Canadà, els Estats Units i Namíbia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Labuntsovita-Mn |
- ↑ «Labuntsovite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2020].