Kuzmenkoïta-Mn
 Kuzmenkoïta-Mn | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂MnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·5-6H₂O |
| Epònim | manganès i kuzmenkoite (en)  |
| Localitat tipus | Mont Selsurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor a groc a taronja fosc |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,683 nβ = 1,687 nγ = 1,775 |
| Birefringència | δ = 0,092 |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1998-058 |
| Símbol | Kz-Mn |
| Referències | [1][2] |
La kuzmenkoïta-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom en honor de Maria Vasilyevna Kuz'menko (Марии Васильевны Кузьменко) (1918-1995), geoquímica russa, mineralogista i investigadora del massís de Lovozero. El sufix -Mn va ser afegit l'any 2000 per l'IMA.
Característiques[modifica]
La kuzmenkoïta-Mn és un element químic de fórmula química K₂MnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·5-6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuzmenkoïta-Mn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Selsurt, situat al massís de Lovozero, al centre de la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). A més de la seva localitat tipus, només ha estat trobada també en alguns indrets propers, com el mont Karnasurt, el mont Lepkhe-Nel'm i la vall del riu Tavaiok, al massís de Lovozero, i el mont Eveslogchorr al massís de Khibini.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kuzmenkoïta-Mn |
- ↑ «Kuzmenkoite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 15 març 2018].