Gjerdingenita-Mn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGjerdingenita-Mn
Fórmula químicaK₂Mn2+(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·6H₂O
Epònimgjerdingenite (en) Tradueix i manganès Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGjerdingen, Lunner, Oppland, Noruega
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.30c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.30c Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 14,563 Å; b = 13,961 Å; c = 7,851 Å; α = 117,62°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorgroguenc pàl·lid a bronzejat
Maclesen {001}
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Densitat2,93 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,670 nβ = 1,685 nγ = 1,775
Birefringènciaδ = 0,105
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 52°, calculat: 46°
Dispersió òpticafeble r < v
Impureses comunesNa, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2003-015
Any d'aprovació2003
SímbolGje-Mn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gjerdingenita-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la kuzmenkoïta. Rep el nom de Gjerdingen, a Noruega, la seva localitat tipus, i pel catió dominant (manganès, Mn) al lloc D de l'estructura, segons la nomenclatura del supergrup de la labuntsovita.

Característiques[modifica]

La gjerdingenita-Mn és un silicat de fórmula química K₂Mn2+(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·6H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003, i la primera publicació data del 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Gjerdingen, dins el municipi de Lunner, que perrtany al comtat d'Oppland (Noruega). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Gjerdingenite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2020].