Gutkovaïta-Mn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralGutkovaïta-Mn
Fórmula química K2CaMn(Ti,Nb)4(Si4O12)2(O,OH)4·5H2O
Epònim N. N. Gutkova Tradueix
Localitat tipus Mont Maly Mannepakhk, massís de Jibiny, Península de Kola, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CE.30h
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CE.30h
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.07
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 14,3Å; b = 13,889Å; c = 7,76Å; β = 117,51°
Color rosa groguenc clar
Macles micromacles en (001) i (_401)
Exfoliació no observada
Fractura irregular, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,83 g/cm3 (mesurada); 2,79 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Pleocroisme no pleocroica
Dispersió òptica no observada
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2001-038
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La gutkovaïta-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom per N. N. Gutkova (1896-1960?), mineralogista russa, qui va estudiar intensament el complex alcalí Jibiny-Lovozero. Va ser la primera a descriure les propietats de l'apatita de Jibiny, va descobrir els dipòsits primaris de la lovcorrita al massís l'any 1930, i va publicar la primera llista d'espècies de Lovozero (21) el 1928.

Característiques[modifica]

La gutkovaïta-Mn és un ciclosilicat de fórmula química K2CaMn(Ti,Nb)4(Si4O12)2(O,OH)4·5H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gutkovaïta-Mn pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al mont Maly Mannepakhk, situat al massís de Jibiny, al centre de la Península de Kola (Província de Múrmansk, Rússia). Només ha estat descrita en un altre indret més a tot el planeta: a la pegmatita de Yubileinaya, al mont Karnasurt, dins el veí massís de Lovozero, també a Rússia.

Referències[modifica]

  1. «Gutkovaite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2018].