Vés al contingut

Gutkovaïta-Mn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGutkovaïta-Mn
Fórmula químicaK₂CaMn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·5H₂O
EpònimNina Nikolaievna Gutkova Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Maly Mannepakhk, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.30h Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.30h Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 14,3Å; b = 13,889Å; c = 7,76Å; β = 117,51°
Colorrosa groguenc clar
Maclesmicromacles en (001) i (_401)
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,83 g/cm³ (mesurada); 2,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismeno pleocroica
Dispersió òpticano observada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001-038
SímbolGko-Mn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gutkovaïta-Mn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom per N. N. Gutkova (1896-1960?), mineralogista russa, qui va estudiar intensament el complex alcalí Jibiny-Lovozero. Va ser la primera a descriure les propietats de l'apatita de Jibiny, va descobrir els dipòsits primaris de la lovcorrita al massís l'any 1930, i va publicar la primera llista d'espècies de Lovozero (21) el 1928.

Característiques

[modifica]

La gutkovaïta-Mn és un ciclosilicat de fórmula química K₂CaMn(Ti,Nb)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gutkovaïta-Mn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont Maly Mannepakhk, situat al massís de Khibini, al centre de la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia). Només ha estat descrita en un altre indret més a tot el planeta: a la pegmatita de Yubileinaya, al mont Karnasurt, dins el veí massís de Lovozero, també a Rússia.

Referències

[modifica]
  1. «Gutkovaite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 març 2018].