Estronciojoaquinita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEstronciojoaquinita
Fórmula química Sr2Ba2(Na,Fe)2Ti2[Si4O12]2O2(O,OH)2·H2O
Epònim solució sòlida mineral, joaquinita-(Ce) i estronci
Localitat tipus Mina Numero Uno, Àrea de Clear Creek, Pic Picacho, Districte de New Idria, Comtat de San Benito, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.CE.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.CE.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/E.08
Dana 60.1.1a.2
Heys 14.9.14
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 10,51Å; b = 9,76Å; c = 11,87Å; β = 109,28°
Grup espacial space group 6 Tradueix, space group 3 Tradueix i space group 10 Tradueix
Color verd, groc-verd, groc-marró
Duresa 5,5
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780
Birefringència δ = 0,070
Angle 2V mesurat: 35° to 45°, calculat: 42°
Dispersió òptica r > v forta
Impureses comunes Li
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1979-080
Any d'aprovació 1982
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'estronciojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenat així per ser el membre ric en estroncidel grup de la joaquinita.

Característiques[modifica]

L'estronciojoaquinita és un silicat de fórmula química Sr2Ba2(Na,Fe)2Ti2[Si4O12]2O2(O,OH)2·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l’estronciojoaquinita pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), baotita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.


Formació i jaciments[modifica]

L'estronciojoaquinita es forma en lents de basalt metasomatitzat en serpentinites (Mina numero uno, Califòrnia) i en vetes tallant metagrauvaques (en una prospecció a Califòrnia). S’ha descrit associada a joaquinita-(Ce), neptunita, natrolita, albita, actinolita, crossita, benitoïta, analcima. [2]

Referències[modifica]

  1. «Strontiojoaquinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Strontiojoaquinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 desembre 2015].