Vés al contingut

Komarovita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKomarovita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Ca,Sr,Na)6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)16·nH₂O
EpònimVladimir Komarov Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusestoc de natrolita (Pegmatita No. 61), Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.45
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.45 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.4.12
Heys17.8.15
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 21,3Å; b = 14Å; c = 17,19Å;
Colorrosa clar, blanc
Fracturano ha estat observada
Duresa1 a 2
Lluïssormat
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3 g/cm³ (mesurada); 2,96 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,750 nβ = 1,766 nγ = 1,850
Birefringènciaδ = 0,100
Angle 2Vmesurat: 48°
Dispersió òpticar < v, marcada
Impureses comunesTi, Al, Fe, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-011
Any d'aprovació1971
SímbolKmv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La komarovita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Vladímir Mikhàilovitx Komarov (1927-1967), cosmonauta soviètic.[1]

Característiques

[modifica]

La komarovita és un ciclosilicat de fórmula química (Ca,Sr,Na)6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)16·nH₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la komarovita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca i natrokomarovita.

Formació i jaciments

[modifica]

La komarovita va ser descoberta amb albita redipositada en natrolida de gra fi en roques alcalines al nont Karnasurt, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia).[2] També ha estat descrita en un altre indret de l'óblast de Múrmansk i, dubtosament, a Dinamarca.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Komarovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Komarovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 30 juny 2019].