Amuq
| ||||
| Tipus | Tel, jaciment arqueològic i plana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Hatay (Turquia) | |||
| ||||
Amuq, Amuk, Amik o Amaq (àrab: الأعماق, al-Aʿmāq) és una vall que es troba a la part sud de Turquia, a la província de Hatay, a prop de la ciutat d'Antioquia (l'antiga Antioquia de l'Orontes).
Juntament amb Dabik, al nord-oest de Síria, es creu que és un dels dos llocs possibles de la batalla d'Harmagedon segons l'escatologia islàmica.[1]
Descripció[modifica]
La vall, també anomenada «plana d'Antioquia», està envoltada de muntanyes i s'estén sobre uns 500 km²; té forma triangular i a la part superior del triangle es troben les ciutats d'Antioquia (al sud-oest), Reyhanlı (al sud-est) i Kırıkhan (al nord).
Al centre de la plana hi havia el llac d'Antioquia (o Amik); es va assecar immediatament després de mitjan segle xx.[2]
Història[modifica]
El regne d'Unki al segle ix aC va tenir el seu centre en aquesta zona.
En època clàssica fou coneguda com a Amykès pedion i s'hi van lliurar diverses batalles.
Fou després també teatre de combats entre àrabs i romans d'Orient, i va quedar en poder d'aquests el 969; diverses fortaleses la protegien de la resta de Síria: Artah, Imm, Harim i Tizin. Fou reconquerida pels seljúcides el 1084 i recuperada pels croats el 1098. La va conquerir finalment l'aiúbida Nur al-Din després de la batalla d'Inab (1149). Sota els mamelucs fou inclosa en la província d'Alep i hi va restar agregada en el període otomà.
El francesos la van dominar del 1920 al 1939, quan fou cedida a Turquia amb la resta del sandjak de Hatay (Alexandreta).
Jaciments arqueològics[modifica]
Amuq destaca per una sèrie de jaciments arqueològics a la «plana d'Antioquia»[3] (Braidwood va catalogar 178 jaciments).[2] Els principals jaciments de la zona són Tell al-Judaidah, Çatalhöyük (Amuq) (no confondre amb Çatalhöyük a Anatòlia), Tell Tayinat, Tell Kurdu, Alalakh i Tell Dhahab.[4]
,_Tell_Tayinat,_Amuq_J,_2200-2000_BC,_ceramic_-_Oriental_Institute_Museum,_University_of_Chicago_-_DSC07685.JPG)
Tell al-Judaidah va ser inspeccionat per Robert Braidwood i excavat per C. MacEwan de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago a la dècada del 1930.[5][6]
Els resultats de les excavacions arqueològiques realitzades en alguns jaciments, principalment Tell al-Judaidah, són la base de la sèrie d'Amuq (Amuq A, Amuq B, Amuq C i Amuq D), una seqüència estratigràfica que dona suport a la cronologia de l'antic Orient Pròxim a partir del 6000 aC.[2]
Des de 1995, l'Institut Oriental ha reprès les activitats de recerca a la vall d'Amuq.[2]
Escatologia islàmica[modifica]
Abu-Hurayra, un company del profeta Mahoma, va informar en un hadit que el profeta va dir:
| « | L'última hora no arribaria fins que els romans desembarquin a Al-A’maq o a Dabiq. Un exèrcit format pels millors (soldats) de la gent de la Terra en aquell moment vindrà de Medina (per enfrantar-s'hi).[13] | » |
Els estudiosos islàmics i els comentaristes de hadit suggereixen que la paraula «romans» es refereix als «cristians».[14] El hadit relaciona a més la posterior victòria musulmana, seguida de la presa pacífica de Constantinoble amb invocacions de takbir i tasbih, i finalment la derrota de l'Anticrist després del retorn i descens de Jesucrist.[15] Altres hadits relacionen l'aparició de l'imam Mahdí immediatament abans de la segona vinguda de Jesús.[16]
Referències[modifica]
- ↑ «MELHAME-İ KÜBRA (ARMAGEDDON) SAVAŞI». Kerimusta. Arxivat de l'original el 2015-12-12. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Amuq» (en anglès). Encyclopaedia Britannica.
- ↑ Braidwood, Robert John; Haines, Richard C.; Braidwood, Linda S. Excavations in the Plain of Antioch (en anglès). University of Chicago Press, 1971.
- ↑ Braidwood, Robert John; Haines, Richard C.; Braidwood, Linda S. Excavations in the Plain of Antioch: The structural remains of the later phases, Chatal Hüyük, Tell Al-Judaidah, and Tell Taʻyinat, by R.C. Haines (en anglès). University of Chicago Press, 1971. ISBN 9780226621982.
- ↑ Ward Swain, Joseph. The ancient world (en anglès). Harper, 1950.
- ↑ Ciggaar, Krijna Nelly; Metcalf. East and West in the Medieval Eastern Mediterrean: Antioch from the Byzantine reconquest until the end of the Crusader principality (en anglès). Peeters Publishers, 2006. ISBN 9789042917354.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- ↑ 8,0 8,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.
- ↑ Sahih-Muslim Hadith, Vol. 41, cap. 9, Hadit 6924, per Abu Huraira de la pàgina web d'estudis Quran/Hadith : The Only Quran.
- ↑ Hassan, Farzana. Prophecy and the Fundamentalist Quest: An Integrative Study of Christian and Muslim Apocalyptic Religion. McFarland, 15 de gener de 2008. ISBN 9780786480791.
- ↑ Abdul-Rahman, Muhammad Saed. The Meaning and Explanation of the Glorious Qur'an (Vol 2). MSA Publication Limited, 2009, p. 311–312. ISBN 9781861797667.
- ↑ Sonn, 2004, p. 209.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amuq |