Amuq

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaAmuq
Amik Ovası'nın Amanoslar'dan görünümü.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusTel, jaciment arqueològic i plana Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Hatay (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 36° 21′ 16″ N, 36° 21′ 42″ E / 36.354349°N,36.36153°E / 36.354349; 36.36153Coord.: 36° 21′ 16″ N, 36° 21′ 42″ E / 36.354349°N,36.36153°E / 36.354349; 36.36153

Amuq, Amuk, Amik o Amaq (en àrab الأعماق, al-Aʿmāq) és una vall que es troba a la part sud de Turquia, a la província de Hatay, a prop de la ciutat d'Antioquia (l'antiga Antioquia de l'Orontes).

Juntament amb Dabik, al nord-oest de Síria, es creu que és un dels dos llocs possibles de la batalla d'Harmagedon segons l'escatologia islàmica.[1]

Descripció[modifica]

La vall, també anomenada «plana d'Antioquia», està envoltada de muntanyes i s'estén sobre uns 500 km²; té forma triangular i a la part superior del triangle es troben les ciutats d'Antioquia (al sud-oest), Reyhanlı (al sud-est) i Kırıkhan (al nord).

Al centre de la plana hi havia el llac d'Antioquia (o Amik); es va assecar immediatament després de mitjan segle xx.[2]

Història[modifica]

El regne d'Unki al segle ix aC va tenir el seu centre en aquesta zona.

En època clàssica fou coneguda com a Amykès pedion i s'hi van lliurar diverses batalles.

Fou després també teatre de combats entre àrabs i romans d'Orient, i va quedar en poder d'aquests el 969; diverses fortaleses la protegien de la resta de Síria: Artah, Imm, Harim i Tizin. Fou reconquerida pels seljúcides el 1084 i recuperada pels croats el 1098. La va conquerir finalment l'aiúbida Nur al-Din després de la batalla d'Inab (1149). Sota els mamelucs fou inclosa en la província d'Alep i hi va restar agregada en el període otomà.

El francesos la van dominar del 1920 al 1939, quan fou cedida a Turquia amb la resta del sandjak de Hatay (Alexandreta).

Jaciments arqueològics[modifica]

Vegeu també: Història de Mesopotàmia

Amuq destaca per una sèrie de jaciments arqueològics a la «plana d'Antioquia»[3] (Braidwood va catalogar 178 jaciments).[2] Els principals jaciments de la zona són Tell al-Judaidah, Çatalhöyük (Amuq) (no confondre amb Çatalhöyük a Anatòlia), Tell Tayinat, Tell Kurdu, Alalakh i Tell Dhahab.[4]

Tell al-Judaidah va ser inspeccionat per Robert Braidwood i excavat per C. MacEwan de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago a la dècada del 1930.[5][6]

Els resultats de les excavacions arqueològiques realitzades en alguns jaciments, principalment Tell al-Judaidah, són la base de la sèrie d'Amuq (Amuq A, Amuq B, Amuq C i Amuq D), una seqüència estratigràfica que dona suport a la cronologia de l'antic Orient Pròxim a partir del 6000 aC.[2]

Des de 1995, l'Institut Oriental ha reprès les activitats de recerca a la vall d'Amuq.[2]

Escatologia islàmica[modifica]

Vegeu també: Escatologia islàmica

Abu-Hurayra, un company del profeta Mahoma, va informar en un hadit que el profeta va dir:

« L'última hora no arribaria fins que els romans desembarquin a Al-A’maq o a Dabiq. Un exèrcit format pels millors (soldats) de la gent de la Terra en aquell moment vindrà de Medina (per enfrantar-s'hi).[13] »

Els estudiosos islàmics i els comentaristes de hadit suggereixen que la paraula «romans» es refereix als «cristians».[14] El hadit relaciona a més la posterior victòria musulmana, seguida de la presa pacífica de Constantinoble amb invocacions de takbir i tasbih, i finalment la derrota de l'Anticrist després del retorn i descens de Jesucrist.[15] Altres hadits relacionen l'aparició de l'imam Mahdí immediatament abans de la segona vinguda de Jesús.[16]

Referències[modifica]

  1. «MELHAME-İ KÜBRA (ARMAGEDDON) SAVAŞI». Kerimusta.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Amuq» (en anglès). Encyclopaedia Britannica.
  3. Braidwood, Robert John; Haines, Richard C.; Braidwood, Linda S. Excavations in the Plain of Antioch (en anglès). University of Chicago Press, 1971. 
  4. Braidwood, Robert John; Haines, Richard C.; Braidwood, Linda S. Excavations in the Plain of Antioch: The structural remains of the later phases, Chatal Hüyük, Tell Al-Judaidah, and Tell Taʻyinat, by R.C. Haines (en anglès). University of Chicago Press, 1971. ISBN 9780226621982. 
  5. Ward Swain, Joseph. The ancient world (en anglès). Harper, 1950. 
  6. Ciggaar, Krijna Nelly; Metcalf. East and West in the Medieval Eastern Mediterrean: Antioch from the Byzantine reconquest until the end of the Crusader principality (en anglès). Peeters Publishers, 2006. ISBN 9789042917354. 
  7. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  8. 8,0 8,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  9. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  10. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  11. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  12. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 
  13. Sahih-Muslim Hadith, Vol. 41, cap. 9, Hadit 6924, per Abu Huraira de la pàgina web d'estudis Quran/Hadith : The Only Quran.
  14. Hassan, Farzana. Prophecy and the Fundamentalist Quest: An Integrative Study of Christian and Muslim Apocalyptic Religion. McFarland, 15 de gener de 2008. ISBN 9780786480791. 
  15. Abdul-Rahman, Muhammad Saed. The Meaning and Explanation of the Glorious Qur'an (Vol 2). MSA Publication Limited, 2009, p. 311–312. ISBN 9781861797667. 
  16. Sonn, 2004, p. 209.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amuq