Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona. A Itàlia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes línies estan extintes en línia directa.

Línies

Originada per quatre fills de Jaume I d'Aragó

Mallorca, creada pel rei Jaume II de Mallorca.
Híxar, creada per Pere, senyor d'Híxar.
Xèrica, creada per Jaume, senyor de Xèrica.
Castre, creada per a Ferran Sanxis, senyor de Castre.

Originada per un fill de Jaume II d'Aragó

Empúries, creada per Ramon Berenguer I d'Empúries, comte d'Empúries.
Prades-Gandia-Villena, creada per Pere d'Aragó i d'Anjou, comte de Prades (més tard ducs).

Originada per un fill d'Alfons III d'Aragó

Urgell, creada per Jaume I comte d'Urgell.

Originada per un fill de Pere III d'Aragó

Avola, creada per Frederic II rei de Sicília, van ser senyors (més tard marquesos) d'Avola i Terranova.

Originada per un fill de Ferran I d'Aragó

Sogorb, creada per Enric I senyor de Sogorb (després ducs).

Branca	Casa Reial	Llinatge	Regnat	...............Sobirà...............
			1276	Pel Testament de Jaume I d'Aragó, neix la Casa Reial de Mallorca
Casa Reial de Mallorca	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Barcelona
			1276 1313	Jaume II de Mallorca
			1313 1324	Sanç I de Mallorca, el Pacífic
			1324 1343	Jaume III de Mallorca, el Temerari
				Jaume IV de Mallorca, el Pretendent
			1343	En la Batalla de Santa Ponça, el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" reannexiona el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó
			1295	Durant les Vespres Sicilianes, l'infant Frederic d'Aragó és nomenat Rei de Sicília
Casa Reial de Sicília	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Barcelona
			1295 1337	Frederic II de Sicília
			1337 1342	Pere II de Sicília
			1342 1355	Lluís I de Sicília
			1355 1377	Frederic III de Sicília, el Senzill
			1377 1401	Maria I de Sicília
			1392 1409	Martí I de Sicília, el Jove
			1392	L'Infant Martí d'Aragó es casa amb la reina Maria de Sicília i reconquereix el regne
			1325	Permuta aconseguida amb el comte Hug VI d'Empúries
Comtat d'Empúries	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Barcelona
			1325 1341	Pere I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades
			1341 1364	Ramon Berenguer I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades
			1364 1386	Joan I d'Empúries
			1386 1387	Pere II d'Empúries
			1387 1398	Joan I d'Empúries
			1398 1401	Joan II d'Empúries
			1401 1402	Pere III d'Empúries
			1392	El Comtat passa a Martí I d'Aragó
			1324	L'Infant Ramon Berenguer d'Aragó rep el Comtat de Prades
Comtat de Prades	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Barcelona
			1324 1341	Ramon Berenguer I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades
			1341 1358	Pere I d'Empúries, Comte d'Empúries i Comte de Prades
			1358 1414	Joan I de Prades
			1414 1441	Joana I de Prades
			1392	Joana I de Prades, el pare de la qual Pere de Prades havia mort el 1395, es casa amb Joan Ramon Folc II de Cardona
			1336	L'Infant Jaume d'Aragó rep el Comtat d'Urgell
Comtat d'Urgell	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Barcelona
			1336 1347	Jaume I d'Urgell
			1347 1408	Pere II d'Urgell
			1408 1413	Jaume II d'Urgell, el Dissortat
			1413	El rei Ferran I d'Aragó derrota la revolta del Comte d'Urgell
			1458	Pel Testament d'Alfons V d'Aragó, neix la Casa Reial de Nàpols
Casa Reial de Nàpols	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Trastàmara
			1458 1445	Ferran I de Nàpols
			1494 1495	Alfons II de Nàpols
			1495 1496	Ferran II de Nàpols
			1496 1501	Frederic III de Nàpols
			1501	Lluis XII de França finalitza la conquesta del Regne de Nàpols. Ferran II d'Aragó el reconquerirà
			1469	El 1469, la Senyoria de Sogorb és convertida en Ducat de Sogorb
Ducat de Sogorb	Casa Reial d'Aragó	Llinatge de Trastàmara
			1435 1445	Enric d'Aragó i d'Alburquerque, Duc d'Alburquerque, Comte d'Empúries i Senyor de Sogorb
			1469 1489	Enric d'Aragó i Pimentel, 1r Duc de Sogorb, Comte d'Empúries
			1489 1562	Alfons d'Aragó i Portugal, 2n Duc de Sogorb, Comte d'Empúries
			1562 1572	Francesc d'Aragó i Folc de Cardona, 3r Duc de Sogorb, Comte d'Empúries
			1572 1608	Joana d'Aragó i Folc de Cardona, 4a Duquesa de Sogorb, Comtessa d'Empúries
			1608	Joana d'Aragó i Cardona es casarà amb Diego Fernández de Córdoba, marquès de Comares