Armstrongita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralArmstrongita
Armstrongite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaZr[Si6O15]·3H2O
EpònimNeil Armstrong Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspegmatita de Dorozhnyi, massís Khan Bogdo, Desert de Gobi, Mongòlia
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EA.35
Nickel-Strunz 9a ed.9.EA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.34 Modifica el valor a Wikidata
Dana72.5.4.1
Heys14.10.22
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 14,04Å; b = 14,16Å; c = 7,81Å; β = 109,55°
Grup espacialgrup espacial 12 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc a marró clar
Maclespolisintètiques, per rotació en [100]
Exfoliació{100} (en) Tradueix i {001} (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tenacitatmolt fràgil
Duresa4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc marronós
Diafanitattranslúcida
Densitat2,562 a 2,593 g/cm3 (mesurada); 2,71 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,563 nβ = 1,569 nγ = 1,573
Birefringènciaδ = 0,010
Dispersió òpticaforta r < v
Impureses comunesTi, Al, Y, TR, Fe, Mg, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1972-018
Any d'aprovació1973
Referències[1][2]

L'armstrongita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Neil Armstrong (1930-2012), astronauta nord-americà que va trepitjar la Lluna.

Característiques[modifica]

L'armstrongita és un silicat de calci i zirconi, de fórmula química CaZr[Si6O15]·3H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls de fins a 2 centímetres i agregats. Forma macles polisintètiques, per rotació en [100]. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armstrongita pertany a "09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços" juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en pegmatites de granit alcalines, en el contacte entre el granit arfvedsonita amb xenòlits de roques volcàniques fèlsiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, microclina, albita, aegirina, arfvedsonita, monacita, synchesita, titanita i d'altres titanosilicats. Va ser descoberta l'any 1973 a la pegmatita de Dorozhnyi, al massís Khan Bogdo (Desert de Gobi, Mongòlia). També a Mongòlia se n'ha trobat a Hovd Aimag, al massís de l'Altai. L'armstrongita també es troba a Dubbo (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) i al Quebec.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armstrongita
  1. «Armstrongite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 desembre 2015].
  2. «Armstrongite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 desembre 2015].