Armstrongita
| Fórmula química | CaZr(Si₆O₁₅)(H₂O)₂ |
|---|---|
| Epònim | Neil Armstrong |
| Localitat tipus | pegmatita de Dorozhnyi, massís Khan Bogdo, Desert de Gobi, Mongòlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.35 |
| Dana | 72.5.4.1 |
| Heys | 14.10.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,04Å; b = 14,16Å; c = 7,81Å; β = 109,55° |
| Grup espacial | grup espacial C₂ |
| Color | marró fosc a marró clar |
| Macles | polisintètiques, per rotació en [100] |
| Exfoliació | {100} (en) |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc marronós |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,562 a 2,593 g/cm³ (mesurada); 2,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,569 nγ = 1,573 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Dispersió òptica | forta r < v |
| Impureses comunes | Ti, Al, Y, TR, Fe, Mg, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1972-018 |
| Any d'aprovació | 1973 |
| Símbol | Asg |
| Referències | [1][2] |
L'armstrongita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Neil Armstrong (1930-2012), astronauta nord-americà que va trepitjar la Lluna.
Característiques
[modifica]L'armstrongita és un silicat de calci i zirconi, de fórmula química CaZr(Si₆O₁₅)(H₂O)₂.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls de fins a 2 centímetres i agregats. Forma macles polisintètiques, per rotació en [100]. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armstrongita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en pegmatites de granit alcalines, en el contacte entre el granit arfvedsonita amb xenòlits de roques volcàniques fèlsiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, microclina, albita, aegirina, arfvedsonita, monacita, synchesita, titanita i d'altres titanosilicats. Va ser descoberta l'any 1973 a la pegmatita de Dorozhnyi, al massís Khan Bogdo (Desert de Gobi, Mongòlia). També a Mongòlia se n'ha trobat a Hovd Aimag, al massís de l'Altai. L'armstrongita també es troba a Dubbo (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) i al Quebec.
Referències
[modifica]- ↑ «Armstrongite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ «Armstrongite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 4 juliol 2025].