Arquebisbat de Tessalònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Tessalònica
Archidioecesis Thessalonicensis
Imatge
L'església de Santa Sofia a Tessalònica
Localització
Map
 40° 37′ 58″ N, 22° 56′ 49″ E / 40.632776°N,22.946989°E / 40.632776; 22.946989
Grècia Grècia
Macedònia
Població humana
Religióromà
Dades històriques
Creació1206
instituïda com a seu titular el [[segle xiv]]
Dissolució1246
Organització política
• Bisbevacant des del 26 de juny de 1967


Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica.

L'arquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Història[modifica]

La ciutat de Tessalònica va ser el lloc d'una antiga comunitat cristiana, els orígens es remunten a la predicació de l'apòstol Pau. El llibre dels Fets dels Apòstols relata que sant Pau va arribar a Grècia acompanyat de dos deixebles, tots dos macedonis, Aristarc i Gai.[1] La tradició considera aquests dos deixebles com els primers bisbes de la comunitat cristiana de Tessalònica.

A partir del segle iv, amb l'afirmació del cristianisme, la ciutat, que abans era la capital de la província romana de Macedònia, es va convertir en una seu metropolitana. Com totes les seus episcopals de la prefectura d'Il·liric, l'arxidiòcesi de Tessalònica formava part del patriarcat de Roma; posteriorment, des de mitjans del segle viii,[2] va quedar sotmesa al patriarcat de Constantinoble.

A la Notitia Episcopatuum atribuïda a l'emperador Lleó VI el Filòsof (principis del segle x), la seu de Tessalònica apareix al lloc 16è en l'ordre jeràrquic de les metròpolis del patriarcat de Constantinoble;[3] i li són atribuïdes cinc diòcesis sufragànies: Citro, Berrea, Dragobizia, Sèrbia i Cassàndria.[4] En realitat, les sufragànies de Tessalònica eren moltes més, però la majoria d'ells van desaparèixer després de l'ocupació i la fundació del primer imperi búlgar el 681. Entre elles les diòcesis de Bargala, Diu, Dobero, Edessa, Eraclea, Parecopoli i Stobi, de les que ja no s'esmenten els bisbes després del segle vii.

Tessalònica és una de les poques esglésies ortodoxes dels quals s'ha conservat el Synodicon, text de caràcter històric-dogmàtic d'ús litúrgic, on, a vegades i dies especials de l'any, es llegien públicament els noms dels antics bisbes de la seu i els heretges de l'ortodòxia eren anatemitzats. El Synodicon de Tessalònica conté els noms de 65 bisbes dels segles viii al xv.

Amb motiu de la Quarta Croada, Tessalònica va ser conquistada pels croats, que van fundar el regne de Tessalònica, el major feu de l'Imperi Llatí, que ocupava gran part del nord i el centre de Grècia.

Com a resultat, es va establir una seu de arxiepiscopal de ritu llatí. El primer bisbe va ser Nivelon de Quierzy, bisbe de Soissons. La catedral de l'arxidiòcesi era l'església de Santa Sofia. Dos altres bisbes van seguir després de Nivelon de Quierzy, fins que en 1246 la ciutat no va ser reconquerida per l'Imperi Romà d'Orient.

Avui Tessalònica és una seu arxiepiscopal titular de l'Església catòlica; i resta vacant des del 26 de juny de 1967.

Cronologia episcopal[modifica]

Arquebisbes grecs[modifica]

  • Sant Aristarc † (segle i)
  • Sant Caio † (segle i)
  • Achille †
  • Alessandro † (abans del 325 - després del 335)
  • Joan I † (abans del 344)
  • Aezio † (344)
  • Eremio † (abans del 355 - després del 359)
  • Sant Ascolio † (abans del 380 - vers 383 mort)
  • Sant Anisio † (vers 383 - 410 mort)
  • Rufo † (410 - 431)
  • Anastasio I † (435 - 451)
  • Euxiteo † (citat el 457)
  • Anònim † (citat el 479)
  • Andrea † (494 - 499)
  • Doroteo † (515 - 520)
  • Elia † (548 - 553)
  • Taleleo † (citat el 570 aproximadament)
  • Eusebio † (en temps del papa Gregori I)[5]
  • Sant Joan II † (vers 610/649)
  • Paolo I † (citat el 649)
  • Joan III † (citat el 680)
  • Anònim † (citat el 716)
  • Pietro †
  • Anastasio II †
  • Teofilo † (citat el 787)
  • Tommaso † (citat el 806)
  • Sant Josep † (? - 809 deposat)
  • Joan IV † (809 - vers 811)
  • Sant Josep † (vers 811 - 815 deposat) (per segona vegada)
  • Teodoro I † (815 - vers 830)
  • Sant Josep † (vers 830 - 15 de juliol de 832 mort) (per tercera vegada)
  • Joan V †
  • Leone † (840 - primavera 843)
  • Antonio † (primavera 843 - 2 de novembre de 843 mort)
  • Sisinnio †
  • Stefano †
  • Sant Basilio † (citat el 862)
  • Paolo II †
  • Plotino †
  • Eutimio I †
  • Teodoro II † (citat el 869)
  • Sergio †
  • Neofito †
  • Paolo III † (citat el 879)[6]
  • Gregorio ? † (citat a l'agost de 882)[7]
  • Metodio † (abans del 886 - 889 o 890 mort)
  • Joan VI † (citat el 3 d'agost de 893)
  • Joan VII † (després del 901)
  • Basilio †[8]
  • Simeone †
  • Eutimio II †
  • Gregorio †
  • Giacomo †[9]
  • Niceta de Maronea †
  • Giorgio †
  • Teofane † (abans del 1031 - 1038 expulsat)
  • Prometeo † (1038 - ?)[8]
  • Romano † (segle xi)[10]
  • Eustaci † (? - vers el 1194 mort)

Arquebisbes llatins[modifica]

  • Nivelon de Quierzy † (10 de desembre de 1206 - 14 de setembre de 1207 mort)[11]
    • Pietro, O.Cist † (27 de juny de 1208 - ? renúncia) (bisbe electe)[12]
  • Guarino † (11 de març de 1210 – després del 29 de juny de 1239 mort)
    • Sede vacante

Arquebisbes titulars[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ (vegeu Fets 19.29 i Actes 27.2)
  2. ↑ Janin, op. cit., p. 206.
  3. ↑ Heinrich Gelzer, Ungedruckte und ungenügend veröffentlichte Texte der Notitiae episcopatuum, in: Abhandlungen der philosophisch-historische classe der bayerische Akademie der Wissenschaften, 1901, p. 550, nº 19.
  4. ↑ Heinrich Gelzer, op. cit., p. 554, nn. 286-291.
  5. ↑ Bulletin de correspondance hellénique. Supplément, 8 (1983), p. 91.
  6. ↑ La presenza de così tanti vescovi in pochi anni è spiegata da L. Petit con lo scisma presente nel patriarcato de Costantinopoli tra i due patriarchi Fozio e Ignazio I, che può aver generato due gerarchie rivali.
  7. ↑ Questo vescovo è menzionato da L.Petit in Nouveaux évêques de Thessalonique (op. cit., pp. 292-293), ma è assente nel Synodicon. Un vescovo de nome Gregorio è citat el Synodicon, ma nel segle x
  8. ↑ 8,0 8,1 Vescovo assente nel Synodicon de Tessalonica.
  9. ↑ Vitalien Laurent, Le corpus des sceaux de l'empire Byzantin Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., vol. V/1, París 1963, nº 454.
  10. ↑ Vitalien Laurent, Le corpus des sceaux de l'empire Byzantin Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., vol. V/1, París 1963, nº 455.
  11. ↑ Conservà el títol de bisbe de Soissons, la seva antiga seu.
  12. ↑ el 5 de març de 1209 va ser nomenat patriarca de Antioquia.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Tessalònica&oldid=32859522»