Art romànic andorrà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat d'Andorra es caracteritza per un extens llegat que s'ha conservat fins avui en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, a més d'imatges i pintures.

Història[modifica]

No hi ha referències històriques massa precises per datar els monuments romànics andorrans. Per l'estil es pot considerar que les construccions van començar a finals del segle VIII i van continuar fins al segle XIII. Una de les peculiaritats pròpies és que l'estil perdura més temps ocupant part del període que en altres llocs d'Europa correspon a l'art gòtic.

A Andorra hi ha més de mig centenar monuments romànics catalogats. Degut a l'aïllament i a la falta de conflictes a la història d'Andorra, el pas del temps ha respectat les construccions i només en casos comptats hi ha esglésies o temples derruïts. A més, els andorrans han valorat la conservació de l'herència històrica tal com queda reflectit a la màxima 21 del Manual Digest:

«Conserveu les antiguitats el millor possible, i si algunes ens semblen ridícules, penseu que és perquè no sabem penetrar a fons en la seva significació més íntima»

L'arquitectura romànica andorrana es caracteritza per la utilització de pedra de pissarra. Els murs i les torres són de làmines de pedra superposades i, en canvi, es fa servir poc el maó i la pedra tallada. Majoritàriament les construccions són esglésies de petites dimensions. Destaquen els campanars llombards de planta quadrada amb finestres geminades i arcs cecs. També es poden trobar ponts sobre la Valira i cases que mantenen l'estil de l'Edat Mitjana, com la Casa de la Vall o el conjunt de les Bons.

En els temples romànics del país es troben, amb certa freqüència, pintures murals medievals i talles en fusta policromada de verges i crists. A mitja dotzena d'esglésies es conserven les pintures murals. La pintura en fusta més antiga és un retaule d'altar trobat a l'església primitiva d'Encamp, datada del segle xiii. Està representat el pantocràtor dins d'una orla i al voltant els símbols del quatre evangelistes. També hi ha retaules posteriors, generalment barrocs.

Existeix mitja dotzena de figures en fusta policromada. La més famosa era la Verge de Meritxell, però es va perdre en un incendi, el 1972, i es venera una reproducció. Una altra obra important és el Crist Majestat de l'església de Sant Joan de Caselles.

Edificis principals[modifica]

Les principals obres romàniques són:

En la tercera planta del Centre d'Art d'Escaldes-Engordany, hi ha la sala de maquetes d'art romànic amb 30 miniatures dels edificis romànics més importants a Andorra obra de Josep Colomé.[1]

Referències[modifica]

  1. «Centre d'Art d'Escaldes-Engordany». Comú d'Escaldes-Engordany [Consulta: 24 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Tarradellas Corominas, Cristina. L’art romànic del principat d’andorra : la pintura mural en el seu context (Tesi). Universitat de Barcelona, 2017. 
  • Barba, César «Andorra, el País de los Pirineos : los valles de Ordino y Arcalís, en el norte, son un paraíso para los esquiadores y para los amantes del arte románico». 2015, 189, Viajes National Geographic, pàg. 21-24.
  • Tarradellas Corominas, Cristina «Una primera aproximación a la pintura románica del Principado de Andorra : el Maestro de Santa Coloma». Románico: Revista de arte de amigos del románico (AdR), 18, 2014, pàg. 38-47.

Enllaços externs[modifica]