Artefacte explosiu improvisat
Un artefacte explosiu improvisat (AEI; en anglès Improvised Explosive Device, IED) és una bomba de fabricació artesanal. Aquest tipus d'explosius són habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un exèrcit convencional.[1]
Els AEI poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'això, el mètode d'ús també és molt variable: cotxes bomba, atemptats suïcida, col·locats sota una carretera…[2]
Tot i que aquest tipus d'element s'ha fet servir des de la introducció de la pólvora fou a la Guerra del Vietnam, per part dels soldats del Vietcong, on es va començar a usar tal com s'usen avui en dia. A partir de la Invasió de l'Iraq de 2003 i la Guerra de l'Afganistan els AEI guanyaran molta importància, arribant a ser una de les principals armes de la insurgència.[3] Els artefactes explosius improvisats també s'han fet servir contra civils en diversos atacs indiscriminats, els més destacables que han afectat Europa i els EUA són l'atemptat d'Oklahoma City (1995), els atemptats als trens de Madrid (2004) i els atemptats de Londres (2005).[2][4]
A l'Estat espanyol s'anuncià el 2007 la creació d'un Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats, depenent de l'exèrcit,[5] que finalment es va crear a Hoyo de Manzanares, un municipi de la Comunitat de Madrid.[6]
Tipus[modifica]
Bàsicament, segons el tipus d'explosiu, de transport i on es detonen, els artefactes explosius improvisats es classifiquen en tres categories:[7]
- AEI de paquet (Package Type IED). Generalment llançats a mà o col·locats al lloc que es vol atacar. Tot i que es poden fer servir explosius casolans sovint s'aprofiten explosius militars: granades de mà, granades de morter, projectils d'artilleria… es poden detonar mitjançant un control remot (telèfon mòbil), amb cable o amb un temporitzador.
- AEI de vehicle (Vehicle-Borne IED, VBIED). Aprofiten un vehicle com a contenidor per l'explosiu, són un mètode molt estès. La càrrega explosiva pot estar composta per elements com projectils de morter, motors de coet, caps explosius de coet i projectils d'artilleria. En poder transportar més càrrega són el tipus d'AEI amb més abast i es poden detonar com els de paquet.
- AEI d'atemptat suïcida (Suicide Bomb IED). Transportats per una persona, que s'immolarà amb la detonació. S'usen explosius més petits, generalment d'alt explosiu amb fragmentació, ja que els portadors els duen camuflats. La detonació la sol dur a terme el mateix suïcida, que activa un interruptor connectat als explosius.
- Bombes trampa (Booby trap IED). Artefactes explosius, col·locats deliberadament causar víctimes quan es manipula un objecte aparentment inofensiu o es du a terme una acció, com ara obrir portes o un vehicle, aparentment innòcues.[8]
Elements d'un AEI[modifica]
Els AEI estan compostos per diferents components:
- Detonador. Element que serveix per fer explotar el conjunt. Pot ser un telèfon mòbil, una interruptor simple, un rellotge…
- Càrrega iniciadora. És una petita càrrega explosiva sensible que inicia la detonació de la càrrega principal.
- Càrrega principal. És el gruix d'explosiu que compon l'artefacte explosiu improvisat.
- Font d'alimentació. És l'element que manté la bomba operativa, generalment és una bateria.
- Contenidor. És la carcassa que envolta l'AEI. Sovint la carcassa pot estar envoltada amb materials addicionals com claus, vidre, fragments de metall… que serveixen per augmentar la quantitat de metralla de l'explosió. També es poden col·locar cons de coure per provocar l'efecte Munroe i poder destruir vehicles blindats de combat.
El material explosiu[modifica]
La càrrega principal està composta per un explosiu potent. Moltes substàncies comunes poden servir com a explosiu: fertilitzants, peròxid d'hidrogen… Bàsicament, per dur a terme la reacció explosiva, només es necessita un combustible i un oxidant, que dona l'oxigen necessari per mantenir la reacció. La preocupació sobre els explosius líquids fou la raó per bandejar la quantitat de líquid que podia dur un passatger a un avió comercial.[2]
A la taula següent s'adjunten alguns exemples d'explosius fets servir com a AEI.[2]
| Explosiu | Ús comú | Estat físic |
|---|---|---|
| Nitrat d'amoni i fueloil (ANFO) | Mineria | Sòlid |
| Triacetona triperòxid (TATP) | Mescla d'altres components | Sòlid cristal·lí |
| Samtex, C-4 | Militar | Sòlid, plàstic |
| Dinitrat d'etilenglicol | Mineria | Líquid |
| Nitrat d'urea | Fertilitzant | Sòlid cristal·lí |
| Pólvora sense fum | Cartutxeria | Sòlid |
| Butà / propà | Combustible | Gas |
Referències[modifica]
- ↑ «Improvised explosive device (IED)» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «IED Attack: Improvised Explosive Device» (en anglès). National Academies i Department of Homeland Security. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Freudenrich, Craig. «How IEDs Work» (en anglès). HowStuffWorks. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Farazmand, 2014, p. 190.
- ↑ Europa Press «Defensa crearà un centre militar d'investigació d'explosius a Madrid». Diari de Balears, 16-12-2007 [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ «Cinc militars morts i tres de ferits en una explosió en un centre de desactivació d'artefactes a Madrid». CCMA Notícies, 24-02-2011 [Consulta: 23 febrer 2023].
- ↑ Pike, John. «Improvised Explosive Devices (IEDs) / Booby Traps» (en anglès). GlobalSecurity. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ «Field medical training battalion, improvised explosive device.» (en aglès). United States Marine Corps. [Consulta: 20 febrer 2023].
Bibliografia[modifica]
- Farazmand, Ali. Crisis and Emergency Management: Theory and Practice (en anglès). CRC Press, 2014, p. 190-208. ISBN 9780849385131.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artefacte explosiu improvisat |