Atur

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aturat)
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015).
Verd fosc: 0–4,9%  · Verd clar: 5–9,9%  · Groc: 10–14,9%  · Taronja: 15–19,9%  · Vermell: 20–24,9%  · Granat: ≥ 25%

En economia, una persona es troba a l'atur o desocupació[1] si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.[2]

L'indicador més usat per conèixer el nivell d'atur d'una economia o d'un sector de la població és la taxa d'atur, que es calcula dividint el nombre de persones a l'atur per la població activa.[3] Segons l'OIT, el 2018 hi havia al mon 172 milions de persones a l'atur per 202 milions en 2013.[4] La taxa d'atur mundial era del 6,3% en 2021,[5] 5% en 2018, menor al 6% del 2013. La regió amb la taxa més elevada era el nord d'Àfrica, mentre que el sud d'Àsia tenia la taxa més baixa.[6] Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur no és realista. Es considera acceptable que entre un 2% i un 4% de la població activa estigui sense feina, i quan es superen aquestes xifres, es considera un indicador de mala política econòmica, una crisi econòmica, financera o industrial, o una inadequada estructura econòmica.[7]

Tipus d'atur[modifica]

La macroeconomia defineix quatre tipus d'atur:[8]

  • l'atur estructural: correspon tècnicament a un desajustament entre l'oferta i la demanda de treballadors com a resultat d'una estructura social i econòmica incapaç d'atendre la demanda de la seva població.[7]
  • l'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic.
  • L'atur estacional: És l'atur que es dona en un determinat sector (normalment en el sector turístic) en les estacions de l'any que hi ha menys activitat econòmica.
  • L'atur encobert: És la quantitat de persones que estan disponibles per a treballar però que no estan incloses en les estadístiques perquè no fan cerca activa de feina, perquè estan desanimats o creuen que no hi ha oportunitats per a ells.

A més s'inclou l'atur friccional, que és el degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació

Els economistes busquen aconseguir allò que han anomenat «plena ocupació». L'ocupació plena, però, no significa aconseguir un percentatge de zero atur, sinó, limitar l'atur només als components friccionals i estructurals (és a dir, disminuir o eliminar l'atur cíclic). Cal esmentar que alguns economistes esmenten altres nivells o tipus d'atur com ara l'atur clàssic, que es produeix quan el nivell del salari que produeixen les forces d'oferta i demanda del mercat laboral és més baix que el salari real imposat pel govern (salari mínim) o pels sindicats laborals, la qual cosa provoca un excés d'oferta i escassedat de feina. Altres tipus d'atur es poden considerar subcategories dels tres nivells abans esmentats; per exemple: l'atur tecnològic és un tipus d'atur estructural.

La taxa d'atur[modifica]

La taxa d'atur és un dels indicadors més importants sobre la situació del mercat de treball. Però s'ha de tenir en compte que no és una mesura del nivell de benestar. Una baixa taxa d'atur pot ser deguda a la inexistència del subsidi d'atur en un determinat país o al fet que la població no tingui suficients estalvis que els permeti viure sense feina. En aquest cas, les persones que estan a l'atur generalment acaben treballant en l'economia informal i en treballs mal remunerats. Per tant, el problema en alguns països en desenvolupament no és la taxa d'atur sinó la manca de llocs de treball en condicions.

Taxa d'atur el 2013
Regió %
Sud d'Àsia
4
Sud-est d'Àsia i Pacífic
4,2
Est d'Àsia
4,5
Món
6
Amèrica Llatina i Carib
6,5
Àfrica Sub-Sahariana
7,6
Europa Central i Sud-Oriental
8,2
Economies Desenvolupades
8,6
Orient Mitjà
10,9
Nord d'Àfrica
12,2

Font: OIT. Global Employment Trends 2014: The risk of a jobless recovery[9]

L'evolució de la taxa d'atur està relacionada amb el cicle econòmic. Augmenta en èpoques de recessió i disminueix durant les expansions. La política econòmica té com a objectiu mantenir una taxa tan baixa com sigui possible tenint en compte altres objectius com el de la inflació.

El nivell d'atur depèn de la magnitud dels fluxos d'entrada i de sortida. Els fluxos d'entrada són totes les persones inactives o ocupades que passen a l'atur mentre que els fluxos de sortida són totes les persones a l'atur que esdevenen inactives o ocupades. Per tant, la taxa d'atur d'una economia o d'un col·lectiu serà més baixa si els fluxos d'entrada són baixos o si els fluxos de sortida són elevats. Per exemple, les baixes taxes d'atur de Noruega i Estats Units dels últims anys són degudes al fet que les taxes de sortida de l'atur eren molt altes. El 38,5% dels aturats a Noruega esdevenien inactius o ocupats cada mes. Aquesta dada era del 56,5% als Estats Units. En canvi, la taxa d'atur a Alemanya era més baixa que a Espanya perquè només un 0,5% dels inactius o ocupats esdevenien aturats cada mes, compensant així la baixa taxa de sortida de l'atur.

País Anys Taxa d'atur[10] Taxa d'entrada a l'atur[10] Taxa de sortida de l'atur[10]
Alemanya 1983-2009 8,3% 0,5% 6%
Noruega 1983-2009 4,1% 1,6% 38,5%
Espanya 1977-2009 15,4% 1,1% 6,3%
Estats Units 1968-2009 6,1% 3,6% 56,5%


País Taxa d'atur 1T 2010 Taxa d'atur 1T 2015 Taxa d'atur 1T 2020 Taxa d'atur 1T 2021
Andorra 3,0%[nota 1][11]
Espanya[12] 19,8% 23,8% 14,4% 16,0%
França 8,3%[nota 2][11]
Balears 15,2%[13]
Catalunya[12] 17,9% 20% 10,7% 12,9%
País Valencià 16,7%[14]

Atur en plena ocupació[modifica]

En la teoria basada en la demanda, és possible abolir l'atur cíclic augmentant la demanda agregada de productes i treballadors. Tanmateix, l'economia finalment arriba a una barrera d'inflació degut als altres quatre tipus d'atur. L'experiència històrica suggereix que un baix atur afecta la inflació a curt termini però no a llarg termini.[15] A llarg termini, la velocitat de les mesures de l'oferta monetària com la velocitat MZM ("money zero maturity", diner de venciment zero"), que representa l'efectiu i els dipòsits a la vista equivalents és molt més predictiva de la inflació que el baix atur.[16]

Taxa natural d'atur[modifica]

Alguns economistes de la teoria de la demanda veuen que la barrera de la inflació correspon a la taxa natural d'atur. La taxa natural d'atur es defineix com la taxa d'atur que existeix quan el mercat de treball està en equilibri i no hi ha pressió perquè no augmentin les taxes d'inflació ni baixin les taxes d'inflació. Un terme tècnic alternatiu per a aquesta taxa és el NAIRU, ("Non-accelerating inflation rate of unemployment", taxa d'atur d'inflació no accelerada). Sigui quin sigui el seu nom, la teoria de la demanda sosté que si la taxa d'atur és massa baixa, la inflació s'accelerarà en absència de controls de salaris i preus (polítiques d'ingressos).[17]

Informació estadística[modifica]

Existeixen dos mètodes per mesurar el nombre de desocupats a Espanya:

Notes[modifica]

  1. Correspon a tot el 2020
  2. Correspon a tot el 2020

Referències[modifica]

  1. «"Desocupació" al Diccionari Normatiu Valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018]. «Definició 4: Situació de les persones que no tenen treball.»
  2. OIT, 1982, p. 4.
  3. OIT, 1982, p. 6.
  4. OIT, 2014, p. 91.
  5. «Data» (en anglès). International Labour Organization. [Consulta: 24 octubre 2021].
  6. OIT, 2014, p. 90.
  7. 7,0 7,1 Cabana, Francesc. «Atur estructural». El Punt Avui, 08-02-2017. [Consulta: 5 novembre 2021].
  8. «¿Qué son el paro estructural, cíclico, estacional y encubierto?» (en castellà). Expansion. [Consulta: 2 novembre 2021].
  9. OIT. Global Employment Trends 2014: The risk of a jobless recovery (en anglès), 2014, p. 90. ISBN 9789221274865. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Font: Elsby, Hobijn i Sahin. Unemployment Dynamics in the OECD (en anglès), 2011. 
  11. 11,0 11,1 «La taxa d'atur puja fins al 3% el 2020 després de 5 anys consecutius baixant». Andorra Difusió, 22-04-2021. [Consulta: 28 octubre 2021].
  12. 12,0 12,1 «Enquesta de població activa». Institut d’Estadística de Catalunya. [Consulta: 28 octubre 2021].
  13. «EPA de Baleares» (en castellà). Expansion. [Consulta: 28 octubre 2021].
  14. «EPA de la Comunidad Valenciana» (en castellà). Expansion. [Consulta: 28 octubre 2021].
  15. Chang, Roberto (en anglès) Federal Reserve Bank of Atlanta Economic Review, 1997, pàg. 4-13.
  16. Hossfeld, Oliver. International Network for Economic Research. US Money Demand, Monetary Overhang, and Inflation Prediction (en anglès), 2010. 
  17. Yglesias, Matthew. «The NAIRU, explained: why economists don't want unemployment to drop too low». Vox, 14-11-2014. «it's broadly agreed that the NAIRU can change over time»

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]