Bagratuní

Bagratuní
Tipus	casa noble
Data	885 – 1045
Estat	regne d'Armènia i emirat d'Armènia
Part de	Bagràtides i noblesa armènia

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat. Els Bagratuní, a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sassun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Ani, Kars, Bagaran i Taixir. Tenien el títol de tagadir. Se'ls considera relacionats amb la dinastia Bagrationi de Geòrgia. Els aspet eren els cap de la cavalleria, amb títol hereditari.^[1]

Història

El seu origen no es coneix, però no tenen fonament les versions que els fan descendents del rei David; una descendència dels oròntides es força problematica. Grousset els fa de raça haigiana (armenia), ja que tenien els títols hereditaris de thagadir (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) fins al 428 (quan la reialesa fou abolida) i el d'aspet o cap de la cavalleria. Procopi esmenta una família armènia el 535 que anomena Aspetianoi que podrien ser els bagràtides (derivaria del seu títol d'«aspet») i Toumanoff diu que el nom Aspetuní fou un nom antic. Els bagràtides van reclamar un origen hebreu o més exactament davídic.

Els primers territoris (el Bagrevand o Bagravandene, del que agafen el nom) els haurien rebut de la dinastia oròntida d'Armènia. En el moment de la conversió d'Armènia, al llindar del segle iv, els Bagràtides apareixen governant en diversos cantons a més del Bagrevand: Syspiritis (Sper), al mitjà Acampsis, amb el gran castell de Smbatawan (Baybert), i possiblement ja a Kogovit, a l'est del Bagrevand, dominat pel castell de Dariunq, que pertanyia als reis arsàcides, així com a Tamoritis (Tmoriq), al extrem més meridional de Vaspurakan, a la Corduena. En aquesta època també apareixen com a encarregats coronació hereditària dels Reis de la Gran Armènia (thagadir) i com a Guardians de les Muntanyes Moschics, i també porten el títol d'Aspet (originalment, Mestre de Cavalleria), del que podria derivar el cognom Aspetuni, portat anteriorment per aquesta dinastia. Al segle ii una branca de la família es va establir a Ibèria i hauria rebut dels reis el ducat d'Odzrkhe que van conservar fins al segle v.

Entre el segle vii i el ix, dotze prínceps Bagràtides van ocupar el càrrec de Príncep d'Armènia (o els seu equivalent), quatre d'ells completats per la cort de Constantinoble amb la dignitat de curopalata. En el període àrab, i en part en relació amb la insurrecció del 771-772 (en què Sembat VII Bagratuní, príncep dels Bagràtides i Líder Suprem d'Armènia, va perdre la vida), els Bagràtides van perdre Kogovit, Tmoriq i el seu control momentani de Vaspurakan davant els Artsrunís, però va adquirir dels Mamikònides la majoria de Taron, el sud de Tayk (Tao) i (vers 855/862) Bagravand; als Kamsarakan a través de compra) Arxarunik i Siracene, amb les ciutats de Bagaran i Ani, que havien de convertir-se en capitals dels Bagràtides, així com la Moxoene o Moq si bé aquesta fou posteriorment perduda davant els Artsrunís. El 885, la línia major de la casa (descendent de Sembat VII) va establir, en la persona d'Aixot V Bagratuní (Aixot I el Gran), la monarquia armènia, que estava inactiva des del 428 (quart Regne d'Armènia) i després va formar, a més de la branca principal dels Reis de Reis (després de 922/924) d'Ani, també les branques dels Prínceps de Taron (825/826 a 966/967) que fou més tard la dinastia romana d'Orient dels Taronita) i dels Reis de Kars (962-1067), els quals van abdicar a favor de l'Imperi Romà d'Orient, així com la dinastia dels Reis de Lori (titulats reis korikain de Taixir i Aghuània 982 1081; el títol d'Aghuània era nominal), que després del 1018 van seguir com a maliks durant altres dos segles més, i la de reis de Kakhètia (1029-1105), els territoris de les quals foren conquerits en la major part pel regne de Geòrgia (Kartli). La branca principal va arribar a la seva fi quan, el 1045, els romans d'Orient van intimar al rei Gaguik II a l'abdicació a favor de l'emperador Constantí IX, concedint al rei en compensació un domini a Capadòcia i un palau a Constantinoble, i després el van assassinar.

La línia més jove (fundada pel germà de Sembat VII, Vassak Bagratuní) va passar a Ibèria després dels esdeveniments del 772 i va adquirir l'estat de la línia Guaràmida de la casa reial dels Cosròides Mihrànides (la Klardjètia); el 813, va adquirir, amb Aixot I, l'ofici hereditari de Príncep d'Iberia, a la qual la Cort Imperial va adjuntar la dignitat de curopalata; el 888, amb Adarnases IV, va restaurar la monarquia ibèrica inactiva des de 580; el 978, va heretar la Corona d'Abkhàzia (Còlquida o Georgia Occidental) i el 1008 Bagrat III va començar la unificació de totes les terres georgianes, assumint el 994 el títol de Rei de Reis, encara que va haver de renunciar a la Taoklardjètia a favor dels romans d'Orient. Aquesta línia Bagràtida va continuar, subdividida en diverses branques, per regnar fins a l'annexió per Rússia dels estats georgians al segle xix i ha sobreviscut fins al dia d'avui.

Principals senyors (nakharar)

Sembat I, aspet, citat el 314.
Bagrat I, aspet, citat el 330 i el 353 (fill)
Sembat II, aspet, citat el 367 i el 374 (fill)
Sahak I, aspet, citat el 379 i el 387, sogre del rei Valarxak d'Armènia (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
Swmbat III, aspet, ambaixador a Pèrsia el 420.
Tiroç I († 450), nakharar.
Sahak Bagratuní II († 482), aspet, cap de la rebel·lió del marzpanat d'Armènia 481-482.
Sanpdiat I, aspet, citat el 505.
Varaz-Tirots I
Aixot I, nakharar el 555, aspet el 560, (fill)
Pap, nakharar el 596 (fill)
Manuel I, aspet abans de 560, mort jove (possible fill de Varaz-Tirots).
Sembat IV Bagratuní I d'Armènia († 616), (fill) aspet el 595, marzban d'Armènia i d'Hircània (vers 599-607)
Varaz-Tirots II († 645), (fill), aspet el 616, marzban el 628, príncep d'Armènia el 645.
Sembat V Bagratuní II d'Armènia, (fill), aspet, drongari, príncep d'Armènia de 645 a 653.
Aixot II Bagratuní I d'Armènia (645 † 690), (fill), príncep d'Armènia de 685 a 689.
Sembat († 705), (fill), nakharar de 703 a 705.
Varaz-Tirots III († 670), (fill de Sembat V Bagratuní).
Sembat VI Bagratuní (III) d'Armènia (fill), príncep d'Armènia de 691 a 705.
Aixot III el Cec (vers 695 – † 761) (fill de Vassak Bagratuní, nebot probable de Sembat VI), príncep d'Armènia de 732 a 748.
Sahak III († 761) (fill de Bagrat Bagratuní, cosí germà d'Aixot III), príncep d'Armènia de 755 a 761.
Sembat VII Bagratuní i IV d'Armènia (vers 730 – † 775), (fill d'Aixot III el Cec, sparapet de 753 a 775.
Aixot IV el Carnívor (vers 760 – † 826) (fill), I príncep dels prínceps d'Armènia de 806 a 826.
Bagrat II Bagratuní († 851), f(fill), príncep de Taron (826-851), príncep dels prínceps d'Armènia (830-851). Tronc dels prínceps de Taron.
Sembat VIII Bagratuní († 856) (germà), sparapet d'Armènia (826-856).
Aixot V Medz († 890) (fill), príncep dels prínceps d'Armènia (862-884), rei d'Armènia (884-890).

Llavors apareixen dues branques:

La de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuní (fill de Sembat IV Bagratuní). El seu successor va ser el seu fill Sembat Bagratuní de Dariunq, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Aixot II Bagratuní de Dariunq. Cap al 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Artsruní.

Més tard van dirigir la família Sembat VII Bagratuní (+775) i el seu fill Aixot IV Bagratuní (+826), i Vassak Bagratuní (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família amb el seu fill Adarnases de Tao com a duc de Tao (Taiq)

L'altra branca, sorgida d'un altre fill de Sembat V Bagratuní (i germà de Aixot II Bagratuní), suposadament Varaz-Tirots II, va obtenir Taron a l'inici del segle viii, i després va ser dirigida per Sahak IV Bagratuní (754-771) i el seu fill Aixot II Bagratuní de Taron (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca derivada de Vassak, pare d'Aixot III el Cec i després representada per fill d'aquest Vassak Bagratuní.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Aixot IV Bagratuní que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

Aixot IV Bagratuní (fill de Sembat V Bagratuní, gran príncep 806-826
Sembat I Ablabas (fill) 826-854
Bagrat I Bagratuní (germà, gran príncep a Khoit, Sassun i Taron) 830-851
Aixot de Sper, gran príncep a Sper cap al 837
Galabar Grigor Ichkhanikh, gran príncep a Sper cap al 851
Aixot I el gran (fill de Sembat) 854-890
Sembat I el màrtir (Nahadak) (fill) 890-914
Aixot II Erkath (fill) 914-928/929
Abas I primer rei (germà) 928/929-953, pare de Muixel, primer rei de Kars

Reis d'Ani

Aixot III Olormadz (fill) 953-977
Sembat II Tiezerakal (fill) 977-989
Gaguik I d'Armènia (germà) 989-1020
Joan-Sembat d'Ani (fill) 1020-1040/1041
Aixot IV Qadj 1021-1039/1040
Sargis d'Ani (usurpador) 1040/1041-1042
Gaguik II d'Armènia (fill d'Aixot IV) 1042-1045
a l'Imperi Romà d'Orient 1045

Un net de David, anomenat Aixot V d'Ani (fill de Joan) va ser més tard governador d'Ani per compte de la dinastia shaddàdida.

Reis de Kars

Muixel de Kars 961-984
Abas I de Kars 984-1029
Gaguik-Abàs II de Kars 1029-1064 (passa a l'Imperi Romà d'Orient).

Genealogia

La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu és hipotètica.

Sembat I
aspet
citat el 314

Bagrat
aspet
citat el 330 i 353

Sembat II
aspet
citat el 367 i 374

Sahak I
aspet
citat el 379 i 387

Ne
x Valarxak
rei d'Armènia

Sembat Bagratuní III
aspet
citat el 420

Tirots I
(mort el 450)
nakharar

Sahak II
(mort el 482)
marzban

Sanpdiat I
aspet
citat el 505

Varaz-Tirots I

Manel
aspet

Aixot Bagratuní I
aspet
citat el 560

Sembat IV (abans assenyalat com III)
(mort el 617)
marzban

Pap
nakharar
citat el 596

Varaz-Sahak

Varaz-Tirots II
(mort el 645)
príncep d'Armènia

Sembat
nakharar
citat el 643

Sembat Bagratuní V
aspet
citat el 646

Varaz-Tirots III
(mort el 670)

Aixot Bagratuní II
(mort el 689)
príncep d'Armènia

Sembat VI
(mort el 726)
príncep d'Armènia

Aixot

Vassak

Bagrat

Sembat
nakharar
citat en 705

diversos
fills

Aixot Bagratuní III el Cec
(mort el 761)
príncep d'Armènia

Sahak III
(mort el 761)
príncep d'Armènia

Sembat VII
(mort el 775)
príncep dels prínceps d'Armènia

Vassak

Aixot IV Bagratuní o Aixot IV Bagratuní
(mort el 826)
príncep d'Armènia

Sembat VIII (Sembat I Ablabas)
(mort el 854 o 862)
sparapet

Bagrat I Bagratuní
príncep dels prínceps

Aixot I d'Armènia el Gran
(mort el 890)
rei d'Armènia

Aixot II
(mort el 878)
príncep de Taron

David
(mort el 895)
príncep de Taron

Tornik

Sembat I el màrtir (Nahadak)
(mort el 912)
rei d'Armènia

Shapuh

Gurguèn
(mort el 897)
príncep de Taron

Aixot

Gregori I
(mort el 939)
príncep de Taron

Apoganem

Aixot II Erkath o Aixot II d'Armènia
(mort el 928)
rei d'Armènia

Abas I
(mort el 951)
rei d'Armènia

Aixot Sparapet
anti rei
(mort el 936)

Bagrat II
príncep de Taron

Aixot III
(mort el 966)
príncep de Taron

família
Turnikioi

Aixot III d'Armènia
(mort el 977)
rei d'Armènia

Muixel
(mort el984)
rei de Kars

Bagrat III
príncep de Taron

Gregori II
(mort el 995)
príncep de Taron

Sembat II d'Armènia
(mort el 989)
rei d'Armènia

Gaguik I
(mort el 1020)
rei d'Ani

Gurguèn I
(mort el 989)
rei d'Aghuània

Abas I
(mort el 1029)
rei de Kars

família del
Taronita

Sembat III (Hobhannes-Sembat)
(mort el 1041)
rei d'Ani

Aixot IV Qadj
(mort el 1039)
rei d'Ani

David I (David Anholin)
(mort el 1048)
rei de Lori

Gaguik Abas
(mort el 1080)
rei de Kars

Gaguik II
(mort el 1079)
rei d'Ani

Gurguèn II o Ciríac de Lori
(mort el 1089)
curopalata de Lori

Gaguik I
(mort el 1058)
rei de Kakhètia

Joan

David

David II
curopalata de Lori

Abas I
curopalata de Lori

Agsartan I de Kakhètia
(mort el 1084)
rwi de Kakhètia

Aixot
(mort el 1080)

Kvirikr III
senyor de Tavuch

Ciríac IV
(mort el 1102)
rei de Kakhètia

NN

Abas II
senyor de Tavuch

Agsartan II de Kakhètia
(mort el 1105)
rei de Kakhètia

Agsartan I
senyor de Matznaberd

Ciríac IV
senyor de Matznaberd

Pahlavan I
senyor de Matznaberd

Taqiaddin
senyor de Matznaberd

Agsartan II
ssenyor de Matznaberd

Bagràtides de Taron

De Bagrat Bagratuní, gran príncep del 830 al 851 a Sassun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:

Aixot I, senyor de Taron 851
ocupació musulmana 851-858
Aixot I (segona vegada) 858-863
Gurguèn de Mardastan 863-c. 875
Aixot I (tercera vergada) c. 875-878
David de Taron (germà d'Aixot) 878-895
Gurguèn de Taron (fill d'Aixot) 895-897
ocupat pels Xaibànides el 897-898
Aixot II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
Thornik (fill d'Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap al 938
Aixot III (germà) 940-966/967
Gregori (fill) 966/967-968

De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap al 854.

Sembat senyor de Mokq 854-?
Muixel de Mokq (fill) ?-896
Gregori (fill) 896-després del 918
Gurguèn (germà
Zaphanik (parentesc desconegut) cap al 985

I d'Aixot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

Shapuh, senyor de Bagaran i Kolb 890-921
Aixot, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Aixot III Olomudz d'Ani va sorgir una altra dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins al segle xiii i que també van portar el títol de Reis de Taixir.

Gurguèn I, senyor de Taixir (fill d'Aixot III) 977-980, rei de Taixir 980-989
David Anholin conegut com a Gurguèn II (fill) 989-1048
Gurguèn III Ciríac I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Ciríac III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Taixir reis korikain de Lori.

Bibliografia

Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, París, 2006, 634 pàgines, ISBN 978-2-7018-0226-8
Article a Encyclopaedia Iranica