Betònica (planta)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Stachys officinalis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Stachys |
| Espècie | Stachys officinalis (L.) Trevis. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Betonica officinalis |
| Sinònims | Betonica officinalis
|
La betònica (Stachys officinalis) és una espècie de petita planta de la família Lamiaceae natural d'Europa on creix en boscos, pastures i campinyes.
És una planta herbàcia perenne que aconsegueix els 65 cm. d'altura amb arrel gruixuda i lenyosa. Tiges quadrats, peluts amb les seves fulles basals disposades en roseta amb un llarg pecíol, forma de cor i recia nervadura en relleu amb vores dentats. Les flors apareixen al juny-agost i són de color vermell o rosa i es reuneixen en una espiga terminal densa. La corol·la el tubular.
Història[modifica]
Antonius Musa, metge de l'Emperador August, en un tractat mèdic de l'època indicava que la betònica era una cura certa per a almenys quaranta malalties diferents. En l'Edat Mitjana es plantava en esglésies i monestirs i es penjava del coll per la creença que protegia dels mals esperits. La planta és comuna en la part meridional d'Europa, sent catalogada com oficinal en temps passats.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betònica |