Bloc d'Estudiants Independentistes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBloc d'Estudiants Independentistes
Logotip Bloc d'Estudiants Independentistes.jpeg
Dades base
Abreviació BEI
Tipus entitat sindicat
País d'origen Països Catalans
Història
Fundació 1988
Successor Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans
Dissolució 1 de maig de 1999
Organització i govern
Afiliacions Esquerra Independentista
Modifica dades a Wikidata

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) fou una associació d'estudiants fundada el 1988 a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Amb incorporació de la Coordinadora Universitària Independentista al BEI el 1990, aquest es va estendre a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Barcelona. El 1992 va formar nuclis a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de les Illes Balears. Aquell mateix anys va guanyar les eleccions claustrals de la UAB i de la UB, convertint el BEI en la força majoritària entre els estudiants catalans. El seu líder en aquell període fou Josep Castells.[2] Finalment, el 1993 i 1994 va crear nuclis a la Universitat de Lleida, Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili.

El BEI va ser l'associació majoritària d'estudiants en les eleccions universitàries fins a mitjans dels anys 90, i realitzava, a part de les tasques de representació d'estudiants en els òrgans de govern, activisme nacional, amb xerrades i conferències, i activitats culturals i de conscienciació com la Setmana Verda, en la que anualment es feien activitats en les quals es promovia la sostenibilitat.

L'1 de maig de 1999 es va fundar a Valls (Alt Camp) la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, com a confluència del BEI, del Principat i les Illes; l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes, del País Valencià; l'Associació Catalana d'Estudiants, de la Catalunya Nord; i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin de la URV.[3]

L'escriptor i periodista Jordi Vàzquez,[4] així com l'advocat i polític Jaume Asens,[5] en van formar part.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona» (pdf). Dipòsit.UB.edu. [Consulta: 10 desembre 2015].
  2. MIRÓ, David, Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés, Diari Ara, 23/04/2017, pàgina 26
  3. «5 anys de Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans». Endavant.org, 25-05-2011. [Consulta: 11 juny 2013].
  4. «Jordi Vàzquez - Llegir en català». LlegirenCatalà.cat. [Consulta: 31 maig 2016].
  5. Manchón, Manel. «Guanyem Barcelona, el proyecto de Ada Colau al que se aferra Podemos» (en castellà). EconomiaDigital.es, 20-01-2015. [Consulta: 31 maig 2016].