Borís Assàfiev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBorís Vladímirovitx Assàfiev
Alexandratheater.JPG
Teatre Aleksandr de Sant Petersburg, on Assàfiev degué veure alguna obra seva representada
Biografia
NaixementBorís Vladímirovitx Assàfiev, també conegut com a Ígor Glébov
29 juliol 1884 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1949 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatBandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques soviètic
FormacióFaculté d'histoire et de philologie de l'université impériale de Saint-Pétersbourg (fr) Tradueix
Conservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióComposició, musicòleg i pianista
OcupadorConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaИгорь Глебов
Igor' Glebov Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
*La ventafocs (1906)
  • La reina de les neus (1908)
Premis

IMDB: nm0038289 Musicbrainz: bfa300fc-b0a3-41b9-8788-b700c1162465 IMSLP: Category:Asafyev,_Boris Modifica els identificadors a Wikidata

Borís Vladímirovitx Assàfiev (Бори́с Влади́мирович Аса́фьев) (Sant Petersburg, Rússia, 29 de juliol de 1884 - Moscou, 27 de gener de 1949) fou un compositor i musicòleg rus conegut també amb el pseudònim d’Ígor Glèbov.

Al conservatori de la seva ciutat natal va tenir mestres com Anatoli Liàdov i Nikolai Rimski-Kórsakov, i s'acabà de formar a Alemanya, França i Itàlia.

Fou pianista acompanyant i director d'orquestra del ballet de Mikhaïl Fokín, al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg (1910). Més tard (1919), era bibliotecari del Teatre de l'Òpera de la mateixa ciutat, degà de la Secció de Música de l'Institut d'Història de l'Art (1921) i professor d'Història de la Música a la Universitat (1925), on entre altres alumnes tingué a Gueorgui Rimski-Korsakov nét del gran músic del mateix cognom.

Estèticament, si bé la seva obra és molt poc coneguda per l'occident europeu, se sap que s'emmotllà als cànons imposats pel Partit Comunista, essent, a més, abundosa i popular, tant des del punt de vista musical com a literari.

El ballet i l'òpera foren els seus gèneres predilectes: La ventafocs (1906) i La reina de les neus (1908), òperes; i, entre els ballets, Les flames de París (1931), La font de Bakhtxissarai (1936) i El presoner del Caucas (1938).

També és autor de diverses suites de danses i algun lied. Feia servir el pseudònim d'Ígor Glebov per signar els seus escrits, entre els quals: Dante i la música, La poesia en la música russa, Estudis simfònics, Vocabulari de terminologia musical i diverses monografies de Rimski-Kórsakov, Skriabin, Mússorgski, Chopin, Liszt, Txaikovski, Stravinski, etc., i una edició crítica de les obres de Mússorgski.

També traduí al rus diverses obres estrangeres. A Catalunya és més conegut per la seva producció literària que per la musical.

Va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS (1946), dos ordes de Lenin, l'orde de la Bandera Roja del Treball i dos Premis Stalin (1943 i 1948)

Referències[modifica]