CW del Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCW del Lleó
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-rich[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra310 a.l.
90 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi560 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,96 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,8 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.200 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,79 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)10 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)33,84 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 47m 57.3s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)13° 16' 44.004''[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

CW del Lleó (CW Leonis) és el nom de l'estel de carboni més conegut i estudiat. Es troba a la constel·lació del Lleó.[6] Encara que visualment és un estel molt tènue, és, després d'Eta Carinae, l'objecte extrasolar més brillant del cel en longitud d'ona de 10 μm, ja que emet la major part de la seva energia com a radiació infraroja.[7] Es troba aproximadament a 490 anys llum del sistema solar.[8]

De tipus espectral C9.5e o CV7, CW del Lleó mostra una relació entre els continguts de carboni i oxigen d'1,4.[6][8] Té una temperatura superficial de tan sols 1.915 K i és una supergegant el radi de la qual és 826 vegades més gran que el radi solar.[9] La seva lluminositat bolomètrica és 17.000 major que la lluminositat solar.[8]

Com altres estels semblants, CW del Lleó perd massa estel·lar a un fort ritme; cada any perd l'equivalent a 3,3 × 10-5 masses solars.[8] S'hi troba embolcallada per una closca de gas i pols formada per material arrossegat pel vent estel·lar. En la closca s'han detectat, entre altres elements, carboni, nitrogen, oxigen, silici, ferro[10] i també aigua.[11] Hom pensa que és un rar cas de nebulosa protoplanetària, un sistema en una primera fase d'evolució cap a una nebulosa planetària.[12] En el transcurs dels propers 10.000 - 30.000 anys, CW Leonis morirà deixant després una nebulosa planetària i una nana blanca.[13]

Com a estel variable, CW del Lleó és una variable Mira amb un període de 630 dies la lluentor de la qual varia entre magnitud aparent +10,96 i +14,8.[14]

Referències[modifica]

  1. Sun Kwok «Classification and Identification of IRAS Sources with Low-Resolution Spectra». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, octubre 1997, pàg. 557-584. DOI: 10.1086/313038.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Evidence for orbital motion of CW Leonis from ground-based astrometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2017, pàg. 1–5. DOI: 10.1093/MNRASL/SLX082.
  4. 4,0 4,1 Karl Martin Menten «The Evolving Radio Photospheres of Long-period Variable Stars». Astronomical Journal, 1, 18-06-2018, pàg. 15. DOI: 10.3847/1538-3881/AAC491.
  5. 5,0 5,1 Laurent Cambrésy «HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 25-11-2003, pàg. 45–55. DOI: 10.1051/0004-6361:20031411.
  6. 6,0 6,1 «CW Leo -- Variable Star of Mira Cet type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
  7. CW Leonis. The Internet Encyclopedia of Science
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
  9. de Beck, E.; Decin, L.; de Koter, A.; Justtanont, K.; Verhoelst, T.; Kemper, F.; Menten, K. M. «Probing the mass-loss history of AGB and red supergiant stars from CO rotational line profiles. II. CO line survey of evolved stars: derivation of mass-loss rate formulae». Astronomy and Astrophysics, 523, 2010. A18.
  10. IRC +10216. University of Sydney
  11. Water Found Around Nearby Star CW Leonis (APOD, NASA)
  12. IRC +10216 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae)
  13. CW Leonis. Jumk.de/astronomie
  14. CW Leonis (General Catalogue of Variable Stars)